Més de 200 entitats urgeixen a acabar amb el canvi d’hora

S’acosta l’últim cap de setmana d’octubre i, amb ell, el canvi d’hora. I, de nou, més de 200 institucions i organitzacions europees apressen la Unió Europea a acabar amb aquesta pràctica. Les eleccions europees passades, i la renovació de càrrecs que van implicar, han tornat a situar les fitxes a la casella de sortida i totes aquestes entitats i experts, agrupades en la Declaració de Barcelona sobre Polítiques del Temps, volen que els estats membres reactivin el procés i situïn a les seves agendes com a tema prioritari el final del canvi d’hora.

Amb aquesta voluntat, una delegació de membres de la Xarxa de Governs Locals i Regionals per a les polítiques del temps i de la Time Use Iniciative es reuniran el 28 de novembre vinent a Estrasburg amb eurodiputats per demanar-los que el final d’aquesta pràctica de retardar els rellotges una hora per entrar en l’horari d’hivern i d’avançar-los una hora per a l’horari d’estiu sigui una realitat el 2026. Si aquest objectiu es complís, ens quedarien només tres canvis d’hora, el d’aquest 27 d’octubre i els dos del 2025.

Aquesta demanda està en línia amb el Manifest Tick-tock Europe sobre polítiques del temps, llançat per la Time Use Initiative el juny passat, que inclou 12 canvis que aquests col·lectius consideren que Europa necessita implementar per garantir el dret al temps a tota la ciutadania europea. Un d’ells és la formulació d’un full de ruta per posar fi al canvi d’hora estacional (DST) el 2026. Alguns dels signants són Tempo Territorial, l’Associació Internacional per a la Investigació de l’Ús del Temps (IATUR), la Societat Europea de Ritmes Biològics (EBRS), l’Aliança Internacional per al Temps Natural (IANT), l’Associació Mèdica Europea (EMA), i molts governs regionals i locals com Barcelona, Rennes, Estrasburg, Lilla, Milà, Bolzano i Bèrgam.

Tant la Comissió Europea com el Parlament Europeu ja es van comprometre el 2019 a posar fi al canvi horari però la irrupció de la pandèmia va deixar apartat el tema de l’agenda dels governs. El 2023, semblava que la UE el tornava a reprendre, però van arribar les eleccions europees. Ara, les entitats de la Declaració de Barcelona tornen a la càrrega. El principal obstacle és que per ara no hi ha hagut consens entre els estats membres sobre com concretar l’execució de la reforma.

Evidència científica

La petició d’acabar amb el canvi d’hora i que cada país se situï en els seus fusos horaris naturals parteix de l’evidència científica. En els últims 30 anys, un creixent nombre d’investigacions han assenyalat els efectes perjudicials de viure en zones horàries desalineades. Aquests impactes, recorda Marta Junqué, directora de la Time Use Initiative, "s’estenen més enllà de l’estalvi d’energia fallit i inclouen més risc de càncer, diabetis, obesitat i trastorns metabòlics. Els estudis també han demostrat efectes negatius en el rendiment de les persones treballadores i estudiants, així com en el PIB general. A més, viure a la zona horària incorrecta pot provocar problemes de salut mental, fatiga, letargia i disminució de la concentració".

Notícies relacionades

'Busca els senyals. Atura l'assetjament', la nova campanya per frenar l'assetjament escolar

Verónica Kuchinov, CEO i fundadora de Símbiosy: "Una solució efectiva per gestionar recursos sobrants de les empreses"

Fa just un any, un grup d’experts va elaborar un pla de transició per establir zones horàries naturals de manera permanent a Europa. En una primera fase, tots els països de la UE eliminarien el canvi d’hora a la primavera i mantindrien l’hora que utilitzen a l’hivern. Aquells països la zona horària recomanada dels quals ja sigui la seva hora estàndard actual, no necessitaran realitzar més passos.

En una segona fase, aquells països en els quals, després d’executar la primera fase, la seva zona horària recomanada encara no sigui la seva hora estàndard (cas d’Espanya), retrocediran els rellotges per última vegada a la tardor, per poder adoptar la seva zona horària recomanada com a nova hora estàndard.