El 16% dels catalans amb una feina viuen sota el llindar de la pobresa

Ell és un dels rostres de la pobresa a Catalunya, que deu anys després de la crisi financera, no ha parat d’empitjorar. Tenir feina ja no salva de ser pobre. El 16% de persones amb una feina viu sota el llindar de la pobresa i la privació material més severa s’acosta per primera vegada al 10% de la població. "Són xifres inacceptables però la lluita contra la pobresa és possible. El problema és que les polítiques socials no són eficaces", lamenta Francina Alsina, presidenta de la Taula del Tercer Sector, que avui, dia internacional per a l’erradicació de la pobresa, debat sobre la pobresa i la desigualtat territorial.

En l’última dècada, els indicadors van a pitjor i mostren que hi ha una bossa important de catalans que es queden enrere, ofegats en l’exclusió social. Avui, un de cada quatre catalans és pobre, el 24,4%, segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut d’Estadística de Catalunya. És el mateix percentatge que el 2013. "Catalunya arrossega des de fa anys una bossa de pobresa crònica i enquistada que condemna un 25% de la població a viure de forma precària i amb moltes dificultats per cobrir les necessitats més bàsiques", insisteix Alsina.

Privació material severa

Cada vegada cal guanyar més per poder escapar de la pobresa. Un total de 583.700 catalans (16% d’ocupats) treballen però viuen en la pobresa. Fa deu anys, era pobre un adult que percebia menys de 9.500 euros a l’any, ara entren en la pobresa tots aquells que ingressen menys de 12.500 euros. Per a una família de dos pares i dos fills menors, la forquilla s’ha mogut dels 19.800 als 26.400 euros a l’any. Al seu torn, fa anys que l’índex de desigualtat està estancat, i és que el grup de catalans més ric cobra cinc vegades més que el grup més empobrit.

Migrants, dones, treballadors i menors són les principals víctimes. Dins d’aquesta bossa de pobresa que no es redueix, una dada explica el greuge. El 9% de catalans viu en la privació material severa. Són mig milió de persones que no poden pagar la vivenda, els subministraments, fer vacances, menjar carn o peix cada dos dies, tenir mòbil, televisió, rentadora o cotxe propi. És la primera vegada que Catalunya arriba a aquesta xifra tan elevada, fa deu anys aquest grup representava el 6%.

Diversos esdeveniments expliquen aquesta realitat. Primer, la crisi financera i les retallades, després la pandèmia, la crisi de preus de l’energia que va acabar afectant l’IPC i el cistell de consum. Això explica per què la pobresa energètica, que el 2013 afectava un 5% de catalans, ara ja arriba al 20% de ciutadans. Les llars que no poden menjar proteïna cada dos dies han crescut del 2% al 5% i els que no poden pagar la vivenda han passat del 9,8% al 12,2%. Avui, el 45% de catalans té dificultats per arribar a final de mes i el 62% de les llars perceben alguna prestació de l’Administració.

La gran llosa, l’habitatge

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Alsina destaca també la problemàtica de l’habitatge. "És la gran llosa de les famílies i un factor determinant en l’exclusió social". Coincideix amb aquesta anàlisi Peio Sánchez, rector de la parròquia de Santa Anna de Barcelona que cada dia atén 420 persones que viuen al carrer, 30 de nous a la setmana. "La gent pot trobar feina però és impossible aconseguir una habitació, No hi ha sortida per tenir un sostre en tot l’àrea metropolitana. Anem a pitjor perquè les polítiques no acaben de respondre a les necessitats, i això facilita els discursos de l’extrema dreta", diu el rector.

Els més afectats són els immigrants i els infants. La meitat de les persones nascudes a l’estranger que viuen a Catalunya són pobres, mentre que els que tenen DNI espanyol no arriben al 20%. La pobresa infantil és una de les grans lloses que cap Govern ha aconseguit aturar. En deu anys s’ha mantingut, i superat, la barrera del 30%. Si el 2013 el 29% dels menors d’edat eren pobres, avui ja ho són el 32%. De fet, les famílies amb fills al seu càrrec estan vuit punts per sobre en l’escalafó de la pobresa, si ho comparem amb les famílies sense fills. Les dones també estan tres punts per sobre en la taxa de pobresa.