850.000 persones esperen ser operades

Les llistes d’espera continuen sent un dels grans mals del sistema sanitari, especialment després de l’arribada de la pandèmia. El Ministeri de Sanitat va publicar ahir el balanç corresponent al primer semestre del 2024 i el resultat indica que, a 30 de juny del 2024, gairebé 850.000 pacients (en concret, 848.340) estaven pendents que els truquessin per fer-los una intervenció quirúrgica no urgent, cosa que suposa el segon pitjor registre des del 2019 i un increment del 3,4% respecte al mateix període del 2023.

Això sí, hi ha un petit respir respecte a la situació del desembre passat (el balanç es publica semestralment), quan hi havia 849.535 pacients en espera quirúrgica, per la qual cosa el nombre ha baixat un 0,14%.

L’estadística indica que el temps mitjà d’espera es va situar al juny en 121 dies (quatre mesos), nou dies més que el juny del 2023 però set menys que el desembre passat. Al rècord de dies d’espera s’hi va arribar el juny del 2020, després de l’arribada de la covid, quan es va incrementar fins a 170 dies (5,6 mesos). Així mateix, el percentatge de pacients amb una espera superior a sis mesos ha augmentat tres punts percentuals respecte a l’any passat, fins al 20,5%.

Com passa habitualment, hi ha grans diferències entre els temps d’espera entre unes especialitats i d’altres. Així, Cirurgia cardíaca (63 dies), Dermatologia (65 dies) i Oftalmologia (84 dies) presenten les demores inferiors. En canvi, Cirurgia plàstica (236 dies), Neurocirurgia (189 dies) i Angiologia i Cirurgia vascular (148 dies) registren els temps més grans. Quant als processos quirúrgics amb garantia de temps d’espera (un màxim de 180 dies), la cirurgia cardíaca coronària presenta una espera mitjana de 43 dies i cap pacient supera el termini màxim; però la cirurgia cardíaca valvular, amb 50 dies de mitjana, presenta una desviació del 2,7% de l’objectiu dels 180 dies.

Pitjor és la situació en la cirurgia de cataractes, en la qual el temps mitjà és de 73 dies i un 6,6% dels pacients supera els 180 dies. I la pròtesi de maluc (110 dies) i la de genoll (136 dies) són els procediments amb més demora, amb un 15% i un 23% de pacients, respectivament, que superen el màxim d’espera de 180 dies.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per comunitats, Andalusia, amb 203.979 pacients a la llista, és la comunitat amb pitjors registres (i 169 dies de mitjana), seguida de Catalunya, amb 189.472 (i 137 dies). Al capdavant i amb menys esperes se situen Navarra (amb 8.581 pacients) i La Rioja (6.292).

Les llistes d’espera per a la primera consulta amb un especialista també han augmentat. A 30 de juny del 2024, 84 de cada 1.000 persones estaven en espera (també el segon pitjor registre des del 2019), amb un temps mitjà de 94 dies. El 54,6% dels pacients tenien una cita assignada per d’aquí més de 60 dies. Per abordar aquest problema, Sanitat ha creat un grup de treball destinat a unificar criteris i "garantir la igualtat en l’accés a l’atenció sanitària en totes les comunitats".