La Generalitat reclama 71 milions a 9.500 famílies

La Generalitat, i en concret la Conselleria de Drets Socials i Inclusió, reclama uns 71 milions d’euros a uns 9.500 llars vulnerables perquè van cobrar ajudes socials indegudes, segons va avançar El matí de Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar aquest diari. La conselleria entona l’autocrítica i assumeix que vol que aquesta situació no es repeteixi. De fet, fonts del Govern expliquen que treballen en un canvi legislatiu perquè les persones vulnerables i afectades no hagin de fer front a aquests pagaments. Les entitats socials demanen respostes urgents que no afectin l’esdevenir d’aquestes famílies i la Sindicatura de Greuges ha obert una investigació d’ofici.

Des d’inicis d’aquest any la Conselleria de Drets Socials ha enviat 8.500 cartes a llars vulnerables perquè retornin uns imports indeguts de prestacions socials. Fins a final d’aquest any mil més també les rebran. De mitjana, el Govern els reclama 7.500 euros. La majoria són famílies que cobraven la renda garantida però la situació de les quals ha canviat i deixen de complir els criteris. Per exemple, si han trobat feina, si els fills marxen de casa, si algú de la unitat familiar mor, si canvien de domicili o si hereten una propietat. "Hi ha beneficiaris que han comunicat canvis de la seva situació i la Generalitat ha trigat a certificar-los, o beneficiaris que no han comunicat la seva situació i ara l’administració els hi reclama", va explicar el secretari general de Drets Socials, Raúl Moreno.

Fonts del Govern expliquen a aquest diari que, des que es va implementar la renda garantida el 2017, fins a la pandèmia, el 2020, el Govern no havia revisat cap expedient d’aquesta prestació social, malgrat que una llei els hi obligava. Va ser durant l’any de la pandèmia, amb el canvi d’un nou responsable al comandament d’aquestes comprovacions, quan es van començar a fer les revisions, apunten des de Drets Socials. En concret, en el mandat del conseller Carles Campuzano es van iniciar totes aquestes reclamacions. La llei de la renda garantida dicta que el Govern ha de revisar els expedients cada dos anys, i que si es descobreixen cobraments indeguts després de quatre anys, els funcionaris poden assumir responsabilitats penals.

Un any a comprovar dades

El problema és la tardança de la Generalitat en les comprovacions. "La renda garantida es va implementar molt de pressa i no es van aplicar mètodes d’interoperativitat: és a dir bases de dades i mecanismes informàtics perquè els funcionaris poguessin revisar els expedients de forma àgil. El resultat és que triguen mesos, fins i tot un any, per comprovar les dades i per això els imports són tan elevats", explica Jordi Sánchez, responsable de drets socials de la Sindicatura de Greuges.

Notícies relacionades

'Busca els senyals. Atura l'assetjament', la nova campanya per frenar l'assetjament escolar

Verónica Kuchinov, CEO i fundadora de Símbiosy: "Una solució efectiva per gestionar recursos sobrants de les empreses"

Des d’inicis d’any, la sindicatura havia rebut un centenar de queixes. "Eren casos particulars que resolíem un a un, però al conèixer l’abast d’aquest cas hem obert una investigació d’ofici per aclarir l’esdevingut", indica Sánchez.

"És responsabilitat de la Generalitat solucionar aquest tema. Estem avançant en diferents solucions legislatives perquè aquest tema quedi resolt en els pròxims mesos", va dir Moreno. I va afegir: "No s’ha de carregar sobre l’esquena de les famílies el pes d’una administració que no ha actuat amb celeritat.