El Govern veu factible "a mitjà termini" la línia Mataró-Vilanova

La consellera de Territori, Sílvia Paneque, es va referir també ahir a la línia orbital, un projecte que acumula dècades de pols i que és una de les reivindicacions que els Comuns van posar sobre la taula per aplanar el camí de Salvador Illa cap a la presidència de la Generalitat. La consellera va explicar que aquest pla ferroviari que uniria Vilanova i la Geltrú i Mataró passant pel Vallès, o el que és el mateix, envoltant Barcelona, podria ser una realitat "a mitjà termini". És, de fet, l’alternativa sostenible al denominat quart cinturó viari, que per ara ha quedat aparcat.

La línia orbital es va posar sobre la taula el 2004, en l’etapa de Joaquim Nadal al capdavant de Política Territorial i Obres Públiques. La idea era connectar les diferents ciutats de la segona corona metropolitana sense passar per Barcelona, un recorregut de 120 quilòmetres que aprofitaria trams ja construïts i altres de nova creació (68 quilòmetres). Tal com pot consultar-se en la pàgina web de la conselleria, el projecte preveu 39 estacions (18 de nova creació), 12 intercanviadors amb Rodalies i FGC i dues hores de trajecte.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tasques pendents

El traçat definitiu va ser aprovat el 2010 amb l’impuls del pla urbanístic que reserva els terrenys pels quals han de discórrer els nous trams de vies. Llavors es va pronosticar que podria estar acabat el 2026 per un cost de 4.000 milions de pessetes. Es calculaven uns 96.000 viatgers, els 30% dels quals procedirien del vehicle privat. L’abril del 2010, el conseller Nadal es va aventurar a dir: "Serà una nova peça bàsica de la mobilitat més enllà de la línia 9 del metro o la futura Cornellà-Castelldefels. La línia orbital ferroviària és una radial parcial de l’àrea metropolitana, que evitarà la centralitat barcelonina". Una mica més de 14 anys després, cap dels projectes ha traspassat la meta.