Ciència

El gel de Mart, apte per allotjar vida

Un estudi de la NASA suggereix que en racons del relleu marcià es podrien donar condicions potencialment vàlides per a formes de vida fotosintètiques. Funcionarien com si fossin un hivernacle. I un escut. 

El gel de Mart, apte per allotjar vida
3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

La hipòtesi és intrigant. Potser de les més fascinants plantejades en els últims anys. Un equip de científics de l’agència nord-americana NASA afirma haver trobat uns racons on, almenys sobre el paper, podria brollar la vida a Mart. Segons anuncien aquests experts en un article publicat ahir en la revista Communications Earth & Environment, els dipòsits de gel ubicats en latituds mitjanes del planeta vermell podrien reunir les condicions necessàries perquè sorgeixin formes de vida fotosintètica. "Creiem haver localitzat unes zones potencialment habitables", diu l’equip liderat per l’investigador Aditya Khuller, del famós Jet Propulsion Laboratory (JPL) de Pasadena.

El treball es basa en una sofisticada simulació en la qual s’ha estudiat com la llum solar interactua amb diferents tipus de gel i pols marciana en diferents zones del planeta vermell. A partir d’aquesta anàlisi, que pren com a referència estudis fets a les glaceres de Groenlàndia, els experts van poder identificar una sèrie de regions en latituds mitjanes de Mart on el gel podria exercir una espècie d’efecte protector perquè brolli la vida. Gairebé com si es tractés d’un hivernacle. Segons apunten els models, en aquestes zones concretes, la barreja de gel i pols aconseguiria, d’una banda, reduir els nivells de radiació que impacten contra la superfície marciana, i de l’altra, permetria l’entrada de llum necessària per alimentar eventuals organismes fotosintètics com bacteris, plantes i fins i tot algues.

Microambients

Els experts ja parlen de la possibilitat que hi hagi "microambients aptes per a la vida" a Mart. Es tractaria de petits racons ocults sota el gel, a escassos centímetres de la superfície i sovint emparats per l’escut de la regolita marciana. La majoria d’aquests racons es trobarien a profunditats d’entre 5 i 38 centímetres, tot i que també hi ha zones on es podrien donar a una profunditat de fins a tres metres. Els científics creuen que en aquestes zones, a més d’exercir com a escuts contra la radiació, les roques marcianes podrien ajudar a fondre petites zones del gel i a crear petits dipòsits d’aigua líquida per afavorir el desenvolupament de formes de vida senzilla.

Les conclusions d’aquesta anàlisi són purament teòriques. És a dir, (encara) no s’han trobat rastres de vida extraterrestre ni a Mart ni a cap altre lloc més enllà de les fronteres terrestres. Tampoc s’han trobat nous indicis per guiar la recerca de vida passada o present fora de la Terra. Això, sí, el treball suggereix que, a partir d’ara, podríem enfocar la recerca cap a aquestes regions del planeta vermell on, teòricament, es podrien donar microambients aptes per a la vida. I això ja per si mateix és una gran notícia per a la recerca de vida extraterrestre en un planeta tan extremadament hostil com és el cas de Mart.

Notícies relacionades

Fins ara, la gran majoria de missions robòtiques s’han centrat en la recerca de rastres de vida passada en moments en què, per exemple, Mart era un món ple de llacs i amb una atmosfera tènue. Ara, en canvi, se sap que el planeta vermell és un lloc extremadament hostil per a la vida, amb una atmosfera molt fina, exposat a una radiació ultraviolada molt intensa, amb temperatures extremes que baixen fins als -125 graus i amb grans tempestes de pols que recobreixen el planeta durant mesos sencers. Tenint en compte aquestes condicions, és complicat imaginar l’existència de vida extraterrestre al planeta vermell. Tot i que, segons aquest estudi, això podria canviar.

"Aquest estudi obre noves perspectives a la possibilitat de trobar zones d’habitabilitat a Mart", afirma el geòleg planetari Jesús Martínez Frías, membre de l’IGEO (CSIC-UCM) i president de la Xarxa Espanyola de Planetologia i Astrobiologia. Segons explica aquest expert en declaracions al Science Media Center Espanya, les conclusions d’aquest estudi s’haurien de prendre com a referència per a futures missions al planeta.

Temes:

Mart