El Govern manté el veto als cotxes amb etiqueta B el 2028

No obstant, el Govern socialista ha decidit no flexibilitzar la normativa en vigor, tot i que sí que prepara contrapartides per acompanyar els municipis. "No tenim intenció de canviar la llei perquè ja inclou alguns matisos importants", va detallar ahir Sílvia Paneque, consellera del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, en declaracions a EL PERIÓDICO.

La idea de l’Executiu és no posar traves als consistoris, sinó donar-los suport durant el procés "el temps que sigui necessari", asseguren des del Govern, en cas que ho demanin. Fonts de la conselleria destaquen que hi ha més d’un any de marge per redactar les ordenances –hauran d’estar a punt el 2026– i quatre per implementar la restricció dels vehicles més contaminants. A més, Paneque va anunciar a aquest diari ajudes i impuls al tren i els autobusos interurbans perquè sigui viable posar en marxa les ZBE. "Oferirem l’ajuda que faci falta i garantirem una millor xarxa de transport públic com a compensació a la mesura", va assegurar. D’aquesta forma, els veïns que no puguin utilitzar el seu cotxe o comprar-ne un de nou es veuran menys afectats.

Superfície flexible

En alguns casos, des de les ciutats afectades també es va reclamar flexibilitat sobre la superfície coberta pel perímetre de la ZBE. El decret aprovat en el dia d’avui indica que les ZBE han d’ocupar almenys un 25% del sòl urbà d’ús residencial. No obstant, el PSC va presentar al·legacions perquè es permetessin perímetres inferiors a aquest percentatge si es justificava tècnicament. Aquestes demandes es van acceptar i aquesta és una de les raons per les quals el Govern decideix no tocar el decret.

El text legal també obre la porta a crear ZBE supramunicipals. Ara, el departament pilotat per Paneque està decidit a explorar les fórmules que es requereixin perquè els alcaldes se sentin acompanyats i disposin de mesures compensatòries. El president Illa ha reiterat en diverses ocasions la intenció de no governar d’esquena als ajuntaments i aquest moviment de la conselleria va en aquesta direcció.

Des que l’anterior Govern de Pere Aragonès va anunciar el nou decret, els alcaldes de ciutats de la segona corona metropolitana que superen els 50.000 habitants (Vilanova i la Geltrú, Rubí, Terrassa, Sabadell, Mollet, Granollers i Mataró) s’han mostrat contraris a la prohibició dels vehicles amb etiqueta groga, esgrimint la importància de trobar un consens per implantar les ZBE sense posar obstacles a la mobilitat dels ciutadans. Segons dades de matriculacions del 2022 de la Direcció General de Trànsit (DGT), aquestes ciutats són les que tenen més proporció d’automòbils amb etiqueta B, la circulació de la qual es veurà limitada amb la nova normativa.

La normativa no es toca

A aquesta oposició s’hi va sumar també Tarragona, que prepara una ordenança que no preveu el veto a l’etiqueta groga. En els últims mesos, i davant la indefinició del nou Govern, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) havia fet equilibrismes quant a la seva posició: d’una banda, algunes de les seves ciutats han activat ZBE sense contemplar la prohibició; d’una altra, l’ens ha estat entenent el decret com a aplicable, tal com va sostenir Joan Maria Bigas, director de Mobilitat i Transport de l’AMB, en un fòrum organitzat per la patronal AEMES Smart la setmana passada.

La majoria dels alcaldes molestos amb l’obligació de restringir l’entrada a les etiquetes grogues són socialistes. Ara, el Govern, del mateix color, té per davant el repte de fer que compleixin el decret. Aquest fet, sumat a les flexibilitzacions respecte a la superfície incloses al decret, sembla augurar una bona sintonia entre aquests municipis i el Govern. Tant el secretari general de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Jordi Terrades, com la directora general de Canvi Climàtic i Qualitat de l’Aire, Sonsoles Letang, vehicularan el diàleg amb els municipis per anar desenvolupant aquestes ZBE menys rígides però que vetaran els cotxes més contaminants a partir del 2028.

Notícies relacionades

El bomber que va atendre les víctimes del Moncayo: «Les condicions climàtiques eren extremes. A l’arribar, un ja havia mort»

El Papa surt a un balcó de l’Hospital Gemelli abans de tornar a casa seva al Vaticà

Segons ha pogut saber aquest diari, després de l’arribada al poder del PSC, es va estudiar la possibilitat de substituir aquest decret per un altre. Però després d’analitzar-ho s’ha optat finalment per no tocar la normativa a canvi d’enfortir la xarxa de transport públic i oferir ajuts econòmics als municipis que hagin de crear les noves ZBE. Així, es tracta d’apaivagar els ànims dels alcaldes en contra, sense que la regla deixi d’estar d’acord amb les normatives europees i estatals. Catalunya segueix lluny de complir els objectius que la UE marca per al 2030 en matèria de qualitat de l’aire.

El pla de qualitat de l’aire que va aprovar ERC a l’estiu, encara amb l’Executiu en funcions, i que ja disposa de la llum verda del Govern Illa, no només regula les ZBE. També inclou normatives més exigents amb les indústries contaminants. Es posen en el punt de mira dos sectors: el petroquímic, ubicat a Tarragona, i el cimenter. També les metal·lúrgies i les grans incineradores s’enfrontaran a unes regles més severes. De fet, les patronals d’aquest tipus d’indústries van presentar desenes d’al·legacions al projecte durant els últims mesos. El pla fixa un llindar limitant per als compostos orgànics volàtils (COV), un contaminant que fins ara no es regulava, i que genera l’ozó troposfèric (O3).