Les psiquiatres denuncien la falta de diagnòstics adequats per a les dones

La bretxa de gènere en salut mental és profunda. Així ho han denunciat les professionals de psiquiatria en el congrés nacional que se celebra a Sant Sebastià. Les dades ho avalen: el 85% dels fàrmacs es prescriuen a dones sense que hi hagi una justificació científica que pugui explicar aquesta diferència; elles acudeixen menys a les consultes a causa de l’estigma; encara s’infradiagnostica la seva malaltia, i la victimització és molt més elevada. Hi ha consens entre especialistes que es tracta de la punta de l’iceberg d’una discriminació que no té a veure amb factors hormonals i biològics, sinó amb l’estigma i l’autoestigma.

Que es prescriguin moltíssims més ansiolítics entre la població femenina està relacionat amb "patologitzar en les dones aspectes de la seva manera de ser o d’actuar", descriu Roser Martínez Riera, psiquiatra de la Xarxa de Salut Mental de Guipúscoa i responsable de trastorns mentals greus. En les pautes de consum, els homes busquen més el plaer de la droga, mentre que les dones volen frenar el malestar. "En les dones el malestar és més afectiu, i aquest les fa més vulnerables", afegeix Edurne Zapirain, psiquiatra especialitzada en un programa preventiu per a la fase prèvia i posterior al part.

Francina Fonseca, psiquiatra de l’Hospital del Mar de Barcelona, és contundent en la seva exposició: la depressió les afecta més a elles no només per qüestions biològiques, sinó per factors com més baixa autoestima i vergonya corporal, en les quals influeix clarament l’entorn: "S’espera que siguem cuidadores, que ens ocupem dels fills, els pares i la família; a més, patim més factors estressants interpersonals, més violència i abús sexual i discriminació social".

Factors biològics

En les ponències congressuals també s’han descrit factors biològics (hormones ovàriques, cortisol o oxitocina) que impacten en la salut mental. Tot i així, Fonseca alerta: "No és només una resposta biològica, les vivències tenen molt a veure amb aquest tipus de respostes biològiques –per exemple, un trauma infantil– que té conseqüències cerebrals". Per això, les professionals reclamen que la investigació sempre tingui en compte "la importància de la perspectiva de gènere en els tractaments i investigació, perquè la resposta terapèutica no serà la mateixa, no podem avaluar tractaments de la mateixa manera en homes i en dones".

Aquesta avaluació diferenciada és una necessitat que té a veure amb els mateixos professionals. Martínez Riera admet que en les consultes la mirada encara és diferent: "Els mateixos professionals encara jutgem rols establerts com si ets una bona o mala mare, cosa que al pare no se li té tant en compte, i d’aquí l’infradiagnòstic, perquè la societat no ha posat encara el pes en certs aspectes".

Riera afirma que les dones pateixen "infradiagnòstic, tenen menor accés al tractament i arriben més tard a consulta", sobretot en el cas de l’abús de substàncies. Les conseqüències són greus: són més vulnerables a l’impacte de les drogues, aquest apareix més ràpid i té més conseqüències, com l’anomenat efecte telescopi: s’inicien més tard en el consum de substàncies, però quan comencen, la progressió de desenvolupament de l’addicció és més ràpida", descriu aquesta experta.

Més vulnerabilitat

Les dones són més vulnerables a desenvolupar psicosi. A més, l’impacte d’afegir consum de substàncies a aquest trastorn és molt més gran en elles i afecta més la seva activitat quotidiana, la seva funcionalitat. Per això es reclama, també en aquests casos, atendre el gènere i la vulnerabilitat femenina. En especial en moments clau com el perinatal, l’embaràs, el puerperi i la menopausa. Per exemple, hi ha més risc de recaigudes psiquiàtriques durant la menopausa pel descens dels estrògens: fins i tot s’està plantejant una teràpia amb aquest tipus d’hormones per evitar la recepta d’antipsicòtics.

Més enllà d’això, on la bretxa és enorme és en els factors socials. Per exemple, en els trastorns amb abús de substàncies hi ha "més risc de victimització, més càstig i desaprovació social, i més estigma i autoestigma", detalla Riera. Per exemple, quan en la maternitat hi ha trastorn i abús de substàncies es demana menys ajuda, i es triga més a acudir a la consulta per por de perdre la custòdia del fill o la filla. "Tenir un nadó i anar a recollir la metadona és una barrera important que fa que no acudeixin o hi vagin més tard, amb les conseqüències que això implica", detalla aquesta professional.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les dades són aquí: les dones que pateixen algun trastorn i abús de substàncies sofreixen entre un 40% i 70% de victimització davant el 17%-35% del conjunt de la població en aquestes circumstàncies. També pateixen taxes més elevades d’atur i exclusió social.

Una de les demandes del sector és la implementació a tot Espanya d’un pla de salut mental perinatal per a les dones abans de l’embaràs i fins al primer any de vida del nadó. ¿Per què? Tal com va constatar en la seva ponència la psiquiatra Edurne Zapirain, responsable del programa Amatasuna, si s’estableix com a norma la prevenció de depressió i ansietat en les futures mares, el resultat és que al final del tractament gairebé el 70% de les que van patir símptomes els deixen de tenir. Es tracta de donar una atenció preferent a aquestes dones per evitar els esculls existents. "El sentiment de culpa les porta a pensar coses de l’estil ‘com diré que no estic contenta, que sento moviments del fetus i no me n’alegro, que gairebé no vull sentir-los, que em sento malament, que soc una mala mare’, cosa que es converteix en una barrera que provoca que demanar ajuda sigui molt difícil".