¿Podré circular per la meva ciutat?

El manteniment del veto als vehicles amb etiqueta mediambiental groga –etiqueta B– a les zones de baixes emissions (ZBE) que preveu el nou decret del Govern de la Generalitat de Catalunya planteja grans interrogants.

¿Quan es vetarà els vehicles amb etiqueta groga en les ZBE?

Les dates clau en ciutats de més de 50.000 habitants seran dues: l’1 de gener del 2026, quan els vehicles amb etiqueta groga no podran circular per les ZBE dels municipis els dies d’avisos per contaminació de NO2; i l’1 de gener del 2028, moment en què la prohibició s’estendrà a tots els vehicles amb distintiu groc a les ciutats.

Per als municipis de més de 20.000 habitants, l’inici del veto a vehicles sense etiqueta ambiental (els més contaminants) serà el 2026, mentre que la restricció a l’etiqueta groga entrarà en vigor el 2028 només en episodis de pol·lució. Quant a turismes, cal recordar que l’etiqueta groga inclou vehicles de categories gasolina Euro 3 i dièsel Euro 4 i Euro 5 (matriculats entre el 2006 i el 2013).

¿Quants vehicles afectarà la restricció a les ciutats?

S’ha de tenir en compte que el veto als cotxes amb etiqueta groga se sumarà a l’actual prohibició de circulació de vehicles sense etiqueta mediambiental, els més contaminants. Tenint en compte aquesta suma, dades de la Direcció General de Trànsit (DGT) de vehicles matriculats analitzats per aquest diari reflecteixen que, de mitjana, la suma de vehicles matriculats sense etiqueta i amb etiqueta B a les grans ciutats representa un 53,9% del parc total de matriculats en elles. És a dir: entorn de la meitat dels matriculats a les grans ciutats de l’àrea de Barcelona quedarien afectats per les restriccions de les ZBE. En termes absoluts, els afectats per les ZBE en la suma de les grans ciutats de l’àrea de Barcelona són 1,1 milions, segons les esmentades dades a tancament del 2022. Per municipis, els que registren més proporció de vehicles (sense etiqueta i etiqueta B en relació amb el total del parc de turismes) que quedarien afectats per les ZBE serien, per aquest ordre, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Granollers, Mataró i Sabadell.

¿Per què es necessiten les ZBE?

La contaminació a les ciutats és molt més elevada del que recomanen els llindars de l’OMS. Per aquesta raó, la UE ha presentat uns nous límits respecte a la quantitat de tòxics com les partícules en suspensió (PM). Madrid i Barcelona i la seva àrea metropolitana depassen de manera habitual aquest llindar i el de diòxid de nitrogen (NO2). Per rebaixar-los, entre altres mesures, s’han promogut les ZBE, que el Ministeri per a la Transició Ecològica obliga a posar en marxa els pròxims anys a les grans ciutats. El decret català s’emmarca dins de les exigències europees i estatals, que preveuen vetar els vehicles més contaminants per reduir les partícules en suspensió a les zones residencials.

¿Quan hauran d’adaptar els seus ajuntaments les ordenances?

Una de les disposicions transitòries del nou decret del Govern preveu que els ajuntaments de més de 50.000 habitants que ja tinguin a hores d’ara ordenances aprovades les hauran d’adaptar abans de l’1 de gener del 2026. El termini no aplicarà per als consistoris que encara tinguin pendent tirar endavant per primera vegada un reglament de ZBE. En qualsevol cas, el decret estatal de ZBE ja preveu des del 29 de desembre del 2022 l’obligatorietat d’una ZBE permanent en municipis de més de 50.000 habitants, amb un termini de gràcia de 18 mesos per adaptar ordenances aprovades prèviament.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

¿Quin ha sigut el debat polític després del decret del Govern?

Malgrat les tensions entre l’anterior Govern d’ERC i alguns grans municipis, l’Executiu català va acceptar bona part de les al·legacions locals, fonamentades en el retard d’un any de les restriccions en les ZBE a vehicles amb etiqueta groga i la relaxació de la superfície de sòl urbà residencial que quedarà afectat davant la possibilitat de configurar aquestes àrees supramunicipals. Fins a la concessió de l’anterior Govern, les ciutats més bel·ligerants van ser les del Vallès, que van explicitar el seu primer rebuig a finals del 2023 a través dels ajuntaments de l’associació Arc Metropolità, integrada per importants municipis catalans com Sabadell, Terrassa, Mataró o Rubí.