Guia per entendre què són i de què serveixen les cimeres del clima

Entre l’11 i el 22 de novembre, els governs d’arreu del món es reuniran a Bakú, capital de l’Azerbaidjan, per discutir sobre què s’ha fet fins ara i, sobretot, què més es necessita fer perquè la crisi climàtica al planeta no vagi a més. Aquesta trobada o COP29, auspiciada sota el paraigua de les Nacions Unides, serà la 29a cimera del clima que se celebra al món per debatre sobre aquest tipus de qüestions. Per això mateix, arribats a aquest punt, la gran pregunta que es fan molts davant l’inici d’aquests esdeveniments anuals és si de veritat és necessari continuar celebrant cimeres del clima i si realment serveixen per a res aquest tipus de trobades.

"Els debats de les cimeres no són tan contundents com ens agradaria que fossin ni avancen tan ràpid com necessitem, però, tot i així, són l’únic instrument que tenim per fer front a aquesta crisi", argumenta Pedro Zorrilla, que és portaveu de Greenpeace, en resposta a aquest dilema.

Diplomàcia climàtica

Les cimeres del clima són reunions internacionals organitzades pel Conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. En aquestes trobades, també conegudes com a Conferència de les Parts (COP), es reuneixen representants de gairebé 200 països d’arreu del món que, en alguns casos, hi participen a títol individual i en d’altres formen coalicions amb altres estats per crear blocs de negociació.

En aquestes trobades es debat essencialment sobre tres qüestions: les mesures de mitigació del canvi climàtic, els plans d’adaptació per evitar que els fenòmens climàtics causin més danys i la creació d’eines per fer front a les pèrdues i danys que causa la crisi climàtica en països del sud global. Aquestes discussions inclouen des de la creació de mesures multilaterals concretes (com l’objectiu de triplicar el desplegament de renovables per al 2030) fins a la captació de fons per a la causa.

La dificultat d’aquests debats rau en el fet que els acords han de ser aprovats per unanimitat per totes les parts. Això requereix un gran esforç de negociació que s’allarga durant un any sencer i s’ultima durant les dues setmanes de cimera. Durant aquest procés, cada país i cada bloc pressiona perquè s’inclogui la seva postura (i els seus interessos) en l’acord final. Per això mateix hi ha debats que se centren en articles concrets (com els que regulen els mercats de carboni) i fins i tot en paraules específiques (com, per exemple, l’etern debat sobre si l’apartat que parla del futur dels combustibles fòssils s’ha de redactar amb verbs que impliquen obligació, recomanació o possibilitat).

La gran pregunta és, una vegada més, si serveixen de res aquest tipus de trobades. Les opinions al respecte són molt divergents i, evidentment, estan plenes de matisos.

Pactes globals

"Les cimeres del clima són l’únic lloc establert en el qual els governs d’arreu del món s’asseuen a negociar sobre clima. És cert que aquest tipus de trobades avancen de manera lenta i són molt lluny de ser perfectes, però són l’únic mecanisme intergovernamental de consens que tenim per aturar aquesta crisi que no entén de fronteres i que requereix solucions globals", explica Maria Serra, activista i ambaixadora del Pacte Climàtic Europeu. "Per fer front a aquest problema necessitem solucions locals, però també mesures coordinades i de caràcter internacional", afegeix Serra.

En aquesta mateixa línia, Pedro Zorrilla, de Greenpeace, recorda que les cimeres també són un espai en el qual els activistes, les oenagés i, en general, la societat civil poden "alçar la veu" i així "contribuir al debat" sobre com construir una societat més justa i sostenible.

Èxits destacats

Les cimeres del clima de l’última dècada han aconseguit esquivar el pitjor dels escenaris de la crisi climàtica que es viu des de fa uns anys. Les anàlisis indiquen que les polítiques climàtiques que eren sobre la taula l’any 2010 exposaven el món a un escalfament de més de quatre graus de mitjana. En els últims deu anys, el reforç dels plans climàtics ha aconseguit retallar prop d’un 10% de les emissions previstes en la dècada anterior i reduir les previsions d’escalfament global fins a un llindar de dos graus de mitjana. Ara, el gran objectiu de les cimeres següents és aconseguir mesures més contundents per retallar a la meitat les emissions abans que acabi la dècada i arribar a zero per a l’horitzó 2050, tal com reclama la comunitat científica.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Tot això, encara que sembli llunyà i abstracte, s’acaba traslladant al nostre dia a dia. Els pactes globals per retallar emissions, per exemple, es traslladen a legislacions europees, nacionals i municipals i, finalment, són el motiu pel qual s’implementen zones de baixes emissions a les ciutats.

Aquest any, tot apunta que el gran tema de debat en la cimera del clima de Bakú serà el finançament climàtic. Concretament, s’espera que els països acordin com, quan i a través de quins mecanismes es mobilitzaran els famosos 100.000 milions anuals promesos per ajudar les víctimes de la crisi climàtica. A Sharm al-Sheikh es va tancar el primer compromís al respecte, a Dubai es va formalitzar l’estructura d’aquest pacte i ara a Bakú s’espera que s’acordi la lletra petita. També s’avançarà en altres aspectes relacionats amb la mitigació i l’adaptació a la crisi climàtica.