El món avança en l’objectiu de triplicar renovables per al 2030

En camí, però hi falta una empenta política més gran. Més d’un centenar de països, entre els quals hi ha Espanya, es van comprometre durant la Cimera del Clima de Dubai (COP28), que es va celebrar l’any passat, a triplicar la capacitat de les energies renovables del 2022 al 2030. Això suposa instal·lar 11.200 gigawatts (GW) de nova capacitat en menys de set anys. El 2023, el món va instal·lar gairebé 560 GW renovables, cosa que implica un 64% més que el 2022. Aquesta xifra, però, encara hauria de ser un 60% superior, fins a sumar gairebé 915 GW a l’any, per arribar a l’objectiu esmentat, segons l’Agència Internacional de l’Energia (AIE).

L’organisme afirma que amb els plans existents en més de 150 països s’arribaria a una addició de 8.000 GW en el període, cosa que suposa arribar al 2030 amb 2,2 vegades la capacitat renovable instal·lada el 2022. I afegeix que, si es té en compte la reducció de costos d’aquestes tecnologies, les polítiques actuals i l’evolució del mercat, la capacitat acumulada s’enfilaria gairebé a 9.760 GW. S’acosta, doncs, a l’objectiu global, però hi queda a les portes, si no és que els governs aborden "a curt termini" desafiaments clau en matèria de "polítiques, integració de xarxes, finançament i permisos".

"El desplegament està sent bastant ràpid i triplicar les renovables està a l’abast de la mà", afirma el director del Programa d’Energia i Clima del Reial Institut Elcano, Gonzalo Escribano. Escribano defensa que cal "posar regulació per incentivar i que no hi hagi projectes fallits ni equivocacions en el camí de descarbonització". Alhora, assenyala entre els grans reptes "la inversió en xarxes, sobre la qual la mateixa UE en l’informe Letta o Draghi diu que cal invertir en quantitat, en qualitat i en emmagatzematge".

Diferències entre països

El ritme, però, no és el mateix per geografia. La Xina, els Estats Units, Alemanya i Espanya encapçalen els plans de creixement, mentre que l’Àfrica encara porta un ritme molt lent. "Hem d’intentar acompanyar els països que tenen problemes de finançament, i per fer-ho hi ha esquemes de finançament i cooperació sostenible. També afavorir els mecanismes per reduir el risc financer dels projectes i millorar les infraestructures i les polítiques dels països", afegeix Escribano.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els pròxims mesos seran crucials, segons explica la directora de l’Institut Internacional de Dret i Medi Ambient (IIDMA), Ana Barreira. La primera cita serà en la COP29 de Bakú, on es negociarà "un nou objectiu col·lectiu de finançament climàtic". Segons un informe d’IRENA, la inversió anual en capacitat renovable hauria de passar del rècord de 570.000 dòlars (uns 525.000 euros al canvi actual) el 2023 a 1.500 milions de dòlars (uns 1.380 milions d’euros) a l’any entre el 2024 i el 2030.

I la segona, el febrer del 2025, quan els països han d’establir el que s’anomena noves contribucions nacionalment determinades. Això són una sèrie de plans en el marc de l’Acord de París, en què tots els països han d’establir els seus objectius nacionals per reduir les emissions en el següent lustre i en els quals es veurà "quines mesures es prendran en matèria de renovables". De les 194 contribucions a escala nacional presentades fa cinc anys, només n’hi ha 14 que inclouen objectius explícits de renovables que amb prou feines sumen 1.300 GW, només el 12% d’objectiu global.