La nova selectivitat per a alumnes estrangers evita exigir el castellà

L’examen per als extracomunitaris tindrà un caràcter competencial i per superar-lo no serà necessari saber castellà. Amb l’anglès, i amb una altra llengua addicional, n’hi haurà prou. Així s’estableix en el reial decret al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO i que es discutirà dilluns en una reunió prèvia que mantindran la ministra d’Educació i FP, Pilar Alegría, i els consellers autonòmics del ram.

La PAU per a estrangers de fora de la UE –que paguen més taxes que els espanyols i que, fins ara, entraven als campus sense una selectivitat específica, com passa amb els estudiants europeus, que es limiten a fer un tipus de prova que organitza la Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED)– constarà de dues parts. La primera serà l’examen d’idiomes, en el qual l’aspirant podrà escollir dues llengües entre un total de sis: castellà, anglès, alemany, francès, italià i portuguès.

L’altra part de la prova permetrà comprovar «el grau de consecució de les competències específiques» de la resta d’assignatures. Els enunciats d’aquests exercicis s’hauran d’oferir, almenys, en castellà i en anglès. Les respostes es podran redactar en qualsevol d’aquestes dues llengües, cosa que es deixa a l’elecció de l’alumne que s’examini. Si la comissió organitzadora així ho decideix, aquests exercicis es podran oferir i respondre també en alguna de les altres llengües estrangeres susceptibles d’avaluació.

En definitiva, que es podrà accedir a la universitat a Espanya sense saber castellà. No obstant, moltes facultats espanyoles exigeixen a l’alumnat que sàpiga el castellà per poder graduar-se, així que l’alumne que hagi passat la selectivitat només amb l’anglès i una altra llengua haurà d’aprendre castellà al llarg de la carrera si vol aconseguir el títol.

Al reial decret li queda camí fins a ser aprovat definitivament, i la seva entrada en vigor encara no està fixada. L’objectiu del text és «assegurar la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació en l’exercici del dret a l’educació», així com «contribuir a l’atracció de talent internacional» al sistema universitari espanyol.

Amb la nova norma, el Govern vol donar facilitats a l’arribada d’estudiants estrangers. De fet, els campus estan immersos en la recerca de nous i noves alumnes. I captar alumnat internacional és una de les vies que pren força. La caiguda de la natalitat i l’alt nivell de competència (50 universitats públiques i 34 de privades) estan provocant la urgent necessitat de trobar-los on sigui. Espanya –i tot Europa– té la mirada posada a Amèrica Llatina per poder jugar en la mateixa lliga que els EUA, que, de moment, continua sent el destí favorit dels estudiants universitaris llatinoamericans.

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Petició de més de dos anys de presó per la mort de l’os Cachou

Els campus espanyols tenen 34.485 universitaris de grau originaris de països de la UE sense comptar els que estan cursant un màster o el doctorat, segons les últimes dades oficials disponibles (2021). 20.230 més són d’Amèrica Llatina i el Carib, que, no obstant, és la zona d’on procedeixen més estudiants de màster: gairebé 41.000. D’Àsia i Oceania hi ha 8.836 estudiants de grau, i del nord de l’Àfrica, gairebé 7.000. El reial decret no afectarà els estudiants de països amb els quals Espanya té acords bilaterals. Per exemple, Colòmbia.

Els alumnes no comunitaris que vulguin estudiar un grau a Espanya hauran de tenir el títol de batxillerat o el de tècnic superior en FP. L’hauran de tenir homologat. Almenys, haver sol·licitat la convalidació i complir els requisits. L’objectiu de la prova és «valorar amb caràcter objectiu la maduresa acadèmica i els coneixements adquirits», així com la capacitat per seguir amb èxit els ensenyaments universitaris oficials. L’examen, insisteix el reial decret, avaluarà la «competència comunicativa» de l’alumnat.