Petició de més de dos anys de presó per la mort de l’os Cachou

La Fiscalia de Lleida sol·licita penes de dos anys de presó per als dos acusats de matar l’os Cachou a la Vall d’Aran, fets que van tenir lloc l’abril del 2020. En concret, l’acusació pública demana una condemna de dos anys i quatre mesos de presó per a José Antonio Boya Quintana, que va ser conseller de Territori del Conselh Generau, el govern local de la Vall d’Aran, entre el 2015 i 2019, i dos anys i tres mesos per a Aran Medan Guerrero, agent de Medi Ambient. Aquest últim imputat va facilitar presumptament la localització de l’animal i el primer va col·locar el verí. El fiscal reclama una condemna inferior a l’establerta en el Codi Penal per les dilacions indegudes durant el procés. La causa va estar paralitzada més d’un any i mig.

Boya, que ja no era conseller quan van passar els fets, està acusat de dos delictes contra la fauna, per la qual cosa la fiscalia sol·licita, a més de la pena de presó, que se l’inhabiliti durant tres anys i mig per ser ramader i que se li prohibeixi caçar i pescar durant cinc anys i quatre mesos, segons va avançar ahir el diari Segre i va confirmar EL PERIÓDICO. Per la seva banda, Medan està acusat d’un delicte de violació de secrets i dos contra la fauna i, a part de la privació de llibertat, es reclama per a ell una multa de 5.400 euros, inhabilitació per a ocupació o càrrec públic durant un any i sis mesos i tres anys i mig per a l’ofici d’agent de Medi Ambient, així com que se li prohibeixi caçar i pescar durant cinc anys i quatre mesos.

La fiscalia afirma que Medan, que era tècnic especialista en el seguiment i control de l’os fins al gener del 2020, i des de l’abril d’aquell any, agent auxiliar de Medi Ambient, coneixia, "per raó del seu càrrec", la geolocalització de Cachou, en concret mitjançant un sistema GPS que s’havia col·locat al collar de l’animal, aparell que també oferia la seva activitat, la seva temperatura corporal i les seves pautes de mobilitat. Malgrat que sabia que aquesta informació era "restringida i no s’havia de divulgar", segons l’acusació pública, Medan va facilitar les dades a l’altre imputat, Boya, "tot i saber la intenció que aquest tenia d’eliminar aquest os".

Enverinament

Amb la informació de la geolocalització, Boya, "amb intenció d’atraure l’os Cachou per matar-lo i sense estar legalment autoritzat", va col·locar al bosc Soberpera, a la població de Les, un esquer untat en un producte amb alta concentració d’etilenglicol, que, al ser ingerit, es metabolitza i dona lloc a compostos altament tòxics, com el glicolaldehid i diferents àcids. Aquest compost, afegeix la fiscalia, "potencialment té efectes letals sobre qualsevol mamífer que habités a l’àrea on aquesta substància fos vessada".

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Lleida aprova vetar els cotxes amb etiqueta B a partir del 2028

Com a conseqüència de la ingesta de l’esquer, Cachou va morir el 9 d’abril del 2020, després d’agonitzar diversos dies. L’escrit d’acusació remarca que es tractava d’un exemplar d’os bru, una espècie protegida i qualificada en perill d’extinció i d’"interès comunitari". Pertanyia a una població "molt petita" d’ossos a la serralada pirinenca.

Cachou va néixer el 2015 i era fill de la femella Plume i el mascle Balou, d’origen eslovè. D’aquest país procedeixen els animals amb què es va activar en els 90 la recuperació de l’os del Pirineu. Cachou va desenvolupar un comportament de gran depredador. En només dues setmanes, a principis de la tardor del 2019, va matar cinc eugues, atacs que el van posar en el punt de mira dels ramaders.