La sisena hora de la concertada implica 35 dies més a l’any respecte a la pública

La diferència d’hores diàries de classe entre l’alumnat de l’escola pública i el de l’escola privada-concertada (cinc a la setmana i més de mil durant el conjunt de la primària) va ser una de les qüestions que van aflorar el desembre passat, després de fer-se públics els resultats de les últimes proves PISA, que posaven sobre la taula una notable i preocupant diferència de resultats entre l’alumnat d’entorns més afavorits i el que viu situacions socioeconòmiques més complexes (més del 30% del conjunt de nens i nenes a Catalunya, com va recordar amb preocupació aquesta mateixa setmana l’Affac, l’associació de família d’alumnes, en roda de premsa).

Compromís polític

Aquesta bretxa ja va ser assenyalada pel grup d’experts nomenat per l’anterior Govern per redirigir la situació (gairebé dos cursos de diferència entre les notes mitjanes de la pública i les de la privada-concertada). De fet, l’acord d’investidura entre el PSC i els Comuns la plantejava erradicar. El pacte recollia una "recuperació progressiva" de la sisena hora a l’escola pública (mesura que ja al seu dia va implementar el tripartit i va acabar en el marc de les grans retallades impulsades per Artur Mas, amb Irene Rigau al capdavant de la conselleria, que es van carregar també les tardes lectives a l’ESO pública).

Malgrat aquest compromís firmat i anunciat, en la seva primera compareixença davant els mitjans de comunicació amb motiu de la tornada al col·le, la consellera Esther Niubó va deixar clar que la recuperació de la sisena hora no estava entre les seves prioritats, igual que va quedar clar que tampoc constava a l’agenda dels Comuns, al no posar la qüestió sobre la taula en cap moment la diputada Jéssica Albiach en la primera Comissió d’Educació al Parlament del curs. Ara la conselleria afirma que estudiarà si la sisena hora "és o no" la millor opció per millorar els aprenentatges, tot i que els que la reclamen l’entenen com una manera d’acabar amb la desigualtat entre els centres públics i concertats, quan tots dos formen part del sistema d’educació de Catalunya.

Les excepcions

EL PERIÓDICO visita l’Escola Rocafonda, al barri homònim de Mataró, i l’IE El Viver, a Montcada, a l’ombra de la monstruosa cimentera a l’entrada de Barcelona. Els dos centres han sigut qualificats com a escoles de màxima complexitat per les motxilles que arrosseguen una part molt important del seu alumnat.

Malgrat que el conjunt de la concertada fa sis hores diàries de classe, segons les dades del Departament d’Educació, a la pública només mantenen aquella jornada 401 centres, tots d’alta o màxima complexitat. També continua a la pública en municipis amb predomini històric de l’escola privada-concertada, en l’estratègia contra la segregació escolar, com en el cas de Sant Celoni (Vallès Oriental), on els dos centres públics del municipi la conserven també per situar-se en igualtat de condicions (horàries) davant la privada-concertada.

L’objectiu de les dues visites és comprovar l’impacte que té a les escoles poder comptar amb una hora lectiva més cada dia (175 hores cada curs –el que és el mateix que 35 dies (nou setmanes) a l’any–, 1.050 hores durant tota l’escolarització primària). N’hi ha prou amb parlar durant uns quants minuts amb qualsevol de les dues directores, Conxita Roca, d’El Viver, i Roser Majó, de Rocafonda, per veure com la defensen des de les aules, no des de despatxos ni esgrimint saberuts informes internacionals.

"Jo no puc parlar per totes les escoles, ho faig per la meva, amb un alumnat que parla 25 idiomes diferents; per a nosaltres aquestes hores són molt necessàries. L’escola hauria d’oferir les mateixes oportunitats a tot l’alumnat", assenyala Roca, les experiències diàries de la qual són molt similars a les viscudes per Majó, que s’expressa amb la mateixa emoció i defensa amb la mateixa contundència la necessitat i utilitat de la sisena hora mentre camina pels colorits passadissos de l’escola i els nens se li tiren a sobre per abraçar-la quan la veuen passar. Una sisena hora que, en el cas del Rocafonda, els permet, per exemple, fer una tercera hora a la setmana d’anglès.

Reforços específics

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Les dues escoles treballen per projectes i aquella hora diària de més els permet, per exemple, combinar aquesta metodologia amb hores d’àrees específiques per poder sistematitzar alguns aprenentatges. "Les matemàtiques, per exemple, o català i castellà –explica Roca–. Tot i que en el projecte es llegeix i s’escriu, l’alumnat necessita també aquells moments de sistematització que ens permet aquest marge horari". La directora també celebra que aquest curs els hagin bloquejat la matrícula viva a infantil i ESO –en el marc de l’estratègia contra la segregació–, tot i que lamenta que amb el procés d’estabilització els han canviat el 45% de la plantilla (qüestió que ha afectat especialment les escoles d’alta complexitat, perquè concentraven un major nombre d’interins).

"L’escola és un espai segur, de benestar, on oferim oportunitats educatives; en realitat, fem el mateix que altres centres, però podem fer-ho amb més tranquil·litat, una cosa que els nostres alumnes, molts amb situacions molt complicades a casa, necessiten", apunta la directora d’El Viver.