Política migratòria

El 70% de migrants internats acaben tenint problemes mentals

El control de fronteres ha provocat una «catàstrofe per a la salut global i individual», amb especial afectació als menors, segons l’oenagé Salut per Dret.

El 70% de migrants internats acaben tenint problemes mentals
2
Es llegeix en minuts
Patricia Martín
Patricia Martín

Periodista

Ubicada/t a Madrid

ver +

Tot i que l’estat de salut no centri el debat sobre la política migratòria, l’enduriment de les polítiques europees de migració i control de fronteres ha suposat una "catàstrofe per a la salut global i individual" de les persones que es veuen empeses a abandonar les seves llars i fugir a Europa, segons conclou un informe de l’oenagé espanyola Salut per Dret.

La investigació sosté que, a més de les milers de morts que es produeixen pel camí –en trànsit, a les fronteres o al mar–, detenir una persona durant setmanes o mesos pel seu estatus administratiu provoca "greus problemes de salut mental" en el 70% dels afectats, de manera que dos de cada 10 intenta autolesionar-se. I la Unió Europea (UE) deté més de 100.000 persones a l’any.

Just quan les autoritats europees estan estudiant endurir encara més la política migratòria, l’estudi denuncia que les polítiques posades en marxa a partir dels anys 90 i consistents a frenar la immigració il·legal amb diverses mesures, com ampliar la construcció de murs, realitzar devolucions en calent, portar a terme detencions o acords amb tercers països ja han perjudicat milers de persones, que s’han vist forçades a "agafar camins més perillosos" i amb més riscos per a la seva salut.

Per això, per a Salut per Dret, la UE és el "destí més perillós per a la salut dels migrants", tenint en compte que des del 2014 més de la meitat de les morts registrades en processos migratoris han passat a Europa o en rutes cap al continent, tant marítimes com terrestres, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions que recull l’informe.

Només en el Mediterrani almenys 30.356 migrants han mort en l’última dècada i al desert del Sàhara la xifra podries ser "un 85% més", segons explica Jaime Manzano, autor de l’estudi La política migratòria de la UE com a crisi de salut global. Segons la seva opinió, "finançar tercers països" com Tunísia, Líbia o el Marroc, entre d’altres, perquè detinguin els migrants abans que arribin a Europa provoca un "efecte embut i els redirigeix a rutes més insegures".

Notícies relacionades

Per això, en ocasions, els que fugen dels seus països han de travessar zones desèrtiques on pateixen estrès tèrmic, deshidratació, morts per hipotèrmia o insolació, mentre que a l’Est d’Europa s’enfronten a temperatures pròximes a la congelació. Quan viatgen amb vaixell, poden patir també deshidratació o hipotèrmia, així com malalties com la sarna si viatgen amuntegats o cremades a causa de les fugues de combustible. I el viatge pot acabar en tragèdia.

Només a Espanya, segons l’estudi que es basa en dades de Caminant Fronteres, 11.522 migrants han mort en el viatge marítim entre el 2018 i el 2022, la major part des de l’Àfrica occidental a les Canàries.