El 70% de migrants internats acaben tenint problemes mentals

Tot i que l’estat de salut no centri el debat sobre la política migratòria, l’enduriment de les polítiques europees de migració i control de fronteres ha suposat una "catàstrofe per a la salut global i individual" de les persones que es veuen empeses a abandonar les seves llars i fugir a Europa, segons conclou un informe de l’oenagé espanyola Salut per Dret.

La investigació sosté que, a més de les milers de morts que es produeixen pel camí –en trànsit, a les fronteres o al mar–, detenir una persona durant setmanes o mesos pel seu estatus administratiu provoca "greus problemes de salut mental" en el 70% dels afectats, de manera que dos de cada 10 intenta autolesionar-se. I la Unió Europea (UE) deté més de 100.000 persones a l’any.

Just quan les autoritats europees estan estudiant endurir encara més la política migratòria, l’estudi denuncia que les polítiques posades en marxa a partir dels anys 90 i consistents a frenar la immigració il·legal amb diverses mesures, com ampliar la construcció de murs, realitzar devolucions en calent, portar a terme detencions o acords amb tercers països ja han perjudicat milers de persones, que s’han vist forçades a "agafar camins més perillosos" i amb més riscos per a la seva salut.

Per això, per a Salut per Dret, la UE és el "destí més perillós per a la salut dels migrants", tenint en compte que des del 2014 més de la meitat de les morts registrades en processos migratoris han passat a Europa o en rutes cap al continent, tant marítimes com terrestres, segons dades de l’Organització Internacional per a les Migracions que recull l’informe.

Només en el Mediterrani almenys 30.356 migrants han mort en l’última dècada i al desert del Sàhara la xifra podries ser "un 85% més", segons explica Jaime Manzano, autor de l’estudi La política migratòria de la UE com a crisi de salut global. Segons la seva opinió, "finançar tercers països" com Tunísia, Líbia o el Marroc, entre d’altres, perquè detinguin els migrants abans que arribin a Europa provoca un "efecte embut i els redirigeix a rutes més insegures".

Notícies relacionades

La fiscalia reclama quatre anys per a Gordillo per agressió sexual

La UAB arrenca la campanya per elegir el nou rectorat

Per això, en ocasions, els que fugen dels seus països han de travessar zones desèrtiques on pateixen estrès tèrmic, deshidratació, morts per hipotèrmia o insolació, mentre que a l’Est d’Europa s’enfronten a temperatures pròximes a la congelació. Quan viatgen amb vaixell, poden patir també deshidratació o hipotèrmia, així com malalties com la sarna si viatgen amuntegats o cremades a causa de les fugues de combustible. I el viatge pot acabar en tragèdia.

Només a Espanya, segons l’estudi que es basa en dades de Caminant Fronteres, 11.522 migrants han mort en el viatge marítim entre el 2018 i el 2022, la major part des de l’Àfrica occidental a les Canàries.