La Generalitat pagarà a tots els pastors en zones de llops

¿A què es refereix la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica amb "mesures de prevenció"? Fins ara, el més habitual ha sigut subvencionar la instal·lació dels anomenats pastors elèctrics, que són tanques compostes per cables o malles a través dels quals passa corrent elèctrica. D’aquesta forma, el depredador, al tocar-los, rep una rampa dolorosa que el foragita. Una altra possibilitat són les tanques fixes, sense electrificar, o gossos mastins, que s’encarreguen de vigilar el bestiar.

La Generalitat es recolzarà en la línia d’ajuda procedent del Ministeri per a la Transició Ecològica per sufragar els costos d’aquestes solucions. De moment, compten amb un pressupost de 50.000 euros, que no inclouen les compensacions per bestiar mort o ferit. Però en cas que més pastors ho reclamin, es buscaran més fons. El més probable és que s’acullin a aquestes ajudes ramaders d’Osona i l’Alt Empordà, que són les dues comarques on s’han registrat atacs aquest any.

Malgrat que en aquests moments es calcula que hi ha entre vuit i 10 llops rondant per Catalunya (gairebé tots al Pirineu i el Prepirineu), els danys s’han produït només en aquestes dues comarques. Des de fa poques setmanes, la presència d’una femella entre aquests individus solitaris obre la porta al fet que el llop es reprodueixi i per tant deixi de ser una espècie considerada extinta a Catalunya, fet que obligaria a posar en marxa un pla de recuperació. Tot i així, no es pot donar res per fet. El nombre d’exemplars és possible que continuï augmentant, sí, però fonts pròximes al seguiment d’aquests carnívors asseguren que també podria passar que disminueixi i que tornem a l’escenari d’anys enrere.

A la mateixa taula

Per avançar-se a aquest possible assentament del llop, la Generalitat va posar en marxa un grup de treball que fa seure en una mateixa taula la conselleria, científics, agents rurals, ramaders i ecologistes. En el dia d’avui, els conservacionistes continuen formant part d’aquest punt de trobada, tot i que consideren que els ramaders estan sobrerepresentats. L’objectiu del Govern amb aquesta comissió és aprovar un pla de gestió (document independent al possible pla de recuperació) consensuat per garantir la convivència entre els llops, una espècie protegida per Europa, i l’activitat ramadera. Dins d’aquest pla, s’inclourà el desplegament de les polítiques preventives.

¿I què opina el sector ramader sobre aquestes noves ajudes? "Sempre és millor la prevenció que no la reparació, està bé que es puguin facilitar", admet Raquel Serrat, portaveu de Unió de Pagesos. Però considera que les que s’han promogut fins ara són insuficients: "En els últims atacs, el llop va saltar la tanca elèctrica". El sindicat agrícola exigeix marcar els llops amb collars-xip per evitar possibles atacs. "Si creix el nombre de llops, morirà la ramaderia extensiva de cabres i ovelles", pronostica. Serrat acusa l’Administració d’haver reintroduït el llop a Catalunya: "Dubtem que hagin arribat aquí per si mateixos". Tant la Generalitat com els científics experts en aquest mamífer ho neguen d’una manera rotunda i afirmen que, des que es va protegir, el llop s’ha estès de manera natural per tot el continent.

La portaveu de Unió de Pagesos es mostra "preocupada" i reclama poder "matar" els llops que s’acosten a pobles o explotacions ramaderes. Preguntada per si veu viable acabar "normalitzant" un canvi en el maneig dels ramats per adaptar-se a la presència del llop, reconeix que potser no hi haurà més remei: "És una evidència que s’acabarà produint, però normalitzar no significa acceptar".

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Víctor Sazatornil, investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), defensa que les mesures preventives són la millor eina per protegir el bestiar: "És cert que hi ha algunes mesures de prevenció experimentals i innovadores, però en general les mesures tradicionals són efectives i s’ha demostrat. Per exemple, els pastors elèctrics i els mastins funcionen". En general, explica Sazatornil, l’habitual és que es comencin a aplicar solucions quan es pateixen atacs, no abans.

A més, assenyala que totes aquestes mesures tenen un cost: "D’una banda, encara que et paguin els gossos, has d’aprendre a utilitzar-los de manera correcta i adaptant-los a cada realitat. D’altra banda, els canvis en el maneig es triguen a adquirir i suposen un esforç, perquè a Catalunya ens hem acostumat a no conviure amb els llops".