Les universitats catalanes tindran refugis blaus per a la salut mental

Tots els centres universitaris catalans tant públics com privats hauran d’habilitar a partir d’ara una xarxa de "refugis" o "espais blaus" per lidiar contra les situacions d’assetjament, discriminació i malestar emocional tant dels alumnes com de la resta de personal universitari. El Consell Interuniversitari de Catalunya va aprovar ahir el nou Pla d’Inclusió i Diversitat a les Universitats Catalanes (Piduc), en el qual tots els centres educatius estableixen un full de ruta comú per garantir "la inclusió, el respecte a la diversitat, la igualtat de tracte i la no discriminació" a les seves aules.

Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, una de les principals mesures que contempla aquest pla és la creació d’espais blaus, unes "zones de seguretat i confiança en les quals les persones amb malestar emocional poden recuperar la calma" després d’enfrontar-se a una situació d’assetjament, discriminació o, en general, per cuidar el seu benestar mental i emocional.

La creació d’aquests espais blaus s’inspira en la mateixa filosofia que al seu dia va impulsar els ja coneguts punts liles, que en el dia d’avui ja es troben en gran quantitat d’institucions i que, en cas de necessitat, serveixen per denunciar casos de discriminació o violència de gènere en un determinat àmbit. En aquest cas, tal com recull el Pla d’Inclusió, les universitats catalanes es comprometen a aplicar aquest mateix esperit a la creació d’una xarxa d’espais blaus per "detectar i atendre casos de malestar emocional", acompanyar i assessorar les persones afectades i, si és necessari, "activar els protocols de salut mental i derivar als recursos corresponents", com, per exemple, les oficines d’assessorament, suport i orientació psicològica, els departaments d’igualtat o, en els casos més extrems, els protocols contra la discriminació o assetjament.

"La idea és que aquests espais blaus es converteixin en un refugi tant per als alumnes com per a la resta del personal universitari. El seu objectiu és convertir-se en una espècie de finestreta per atendre tota mena de qüestions relacionades amb la salut mental, la diversitat cognitiva o qualsevol altre tipus de situació de vulnerabilitat que pugui donar-se als centres", afirma Laia Arnal, directora general de Transferència i Societat del Coneixement de la Conselleria de Recerca i Universitats.

En aquest sentit, Arnal defineix els refugis blaus com un "espai de rescat" al qual les persones de l’entorn universitari poden acudir en situacions de malestar, discriminació o estrès de tot tipus: "Es tracta d’uns espais amb dimensió física alhora que simbòlica. Uns entorns de seguretat en els quals les persones que ho necessitin puguin anar a refugiar-se, descomprimir-se i recuperar-se davant certes situacions de malestar".

Segons una recent enquesta realitzada per la Conselleria de Recerca i Universitats, el 42% dels estudiants universitaris catalans mostren símptomes d’ansietat, el 46% de depressió i un 5,1% manifesta conductes suïcides. En aquesta mateixa línia, un estudi de les universitats de Göteborg i Estocolm també alerta del greu deteriorament de la salut mental de les persones que cursen un doctorat, entre les quals destaquen fins a un augment en les taxes d’ansietat i depressió així com el consum de fàrmacs psiquiàtrics. Fa anys que les associacions a favor de la salut mental reclamen mesures específiques per fer front a aquesta crisi en l’entorn universitari.

Al document aprovat ahir, totes les universitats es comprometen a desplegar un conjunt de mesures per "garantir la inclusió i el respecte a la diversitat" al conjunt dels centres educatius. I això inclou, entre d’altres, la creació d’aquests espais blaus, així com altres mesures per garantir la igualtat d’oportunitats, eliminar les barreres existents i promoure la justícia social en aquestes institucions. Tot i que el compromís amb la causa és unànime, el desplegament de totes aquestes mesures sobre el terreny dependrà de cada institució ja que, abans que res, els centres es regeixen pel principi d’autonomia universitària.

Personal qualificat

Segons ha pogut saber aquest diari, en alguns centres és probable que s’habilitin oficines específiques que serveixin de refugi blau a temps complet, mentre que en d’altres el més probable és que es designin certes franges horàries en altres instal·lacions per dur a terme aquesta funció.

Notícies relacionades

El 70% de migrants internats acaben tenint problemes mentals

La fiscalia reclama quatre anys per a Gordillo per agressió sexual

També és possible que algunes universitats habilitin una xarxa de refugis blaus a cada facultat, sobretot en aquelles on es detecti una alta càrrega de malestar, i d’altres que facin un desplegament més moderat. En tots els casos, això sí, està previst que aquests espais comptin amb personal qualificat com, per exemple, psicòlegs, treballadors socials, voluntaris o personal administratiu format tant en qüestions de salut mental com en temes de diversitat.

El calendari d’aplicació d’aquesta mesura es posarà en marxa aquest mateix curs, i per això és probable que hi hagi algunes universitats que inaugurin els seus espais blaus de forma gairebé immediata i d’altres que comencin primer amb proves pilot i deixin per més endavant la creació definitiva d’aquests refugis.