EDUCACIÓ A CATALUNYA

La UAB arrenca la campanya per elegir el nou rectorat

Els candidats són l’actual rector, Javier Lafuente, Carme Miralles i Hèctor Sala. El mandat serà de sis anys improrrogables. Els comicis se celebraran el 29 i 30 d’octubre. 

Carme Miralles, Hèctor Sala y Javier Lafuente

Carme Miralles, Hèctor Sala y Javier Lafuente / UAB

3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Ahir va arrencar la campanya electoral al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb la presentació de les tres candidatures que optaran al càrrec en els comicis convocats per al 29 i 30 d’octubre. L’actual rector, catedràtic d’Enginyeria Química, Javier Lafuente, competirà amb Carme Miralles, catedràtica de Geografia Humana, i Hèctor Sala, catedràtic d’Economia Aplicada, per dirigir la UAB en els pròxims sis anys.

Per primera vegada, el nou rector ho serà per un mandat únic de sis anys, en comptes dels quatre actuals. Un increment que Lafuente valora positivament perquè l’actual de quatre anys "es feia curt" i feia falta, diu, més marge de temps per poder implementar tots els canvis que les diferents candidatures tenen al cap.

També valora que hi concorrin tres candidatures en comptes d’una (la seva), com va passar en els últims comicis. "Comptar amb més d’un candidat és el millor que li pot passar a la universitat perquè cada un, amb les seves diferències, vol el millor per a la UAB i, guanyi qui guanyi, totes les idees sumaran", va afegir l’actual rector i candidat en la primera de les tres presentacions d’ahir al rectorat. Els tres aspirants a futur rector van presentar les candidatures un després de l’altre asseguts a la mateixa cadira, però sense coincidir en cap moment tots tres a la sala. Vegem tot seguit una breu presentació de cada una de les propostes.

Millora d’infraestructures

Lafuente va dir que un dels seus eixos de treball serà "millorar la complicitat amb els ajuntaments" de l’àrea d’influència de la universitat. També que el seu equip té previst destinar un milió i mig anuals per "millorar les infraestructures", que "fa 15 anys que no es renoven". Així mateix, va anunciar que s’iniciarà un procés participatiu al qual estarà cridada tota la comunitat de la UAB per aportar idees que ajudin a dissenyar la reforma de la plaça Cívica, per convertir-la en una veritable "plaça major de poble", conformat per 75.000 persones. També es va comprometre, si guanya, a crear una oficina de suport a les càtedres universitàries i que tothom que visqui en un radi de 10 quilòmetres de la UAB puguin arribar-hi amb bicicleta.

Carme Miralles va explicar que una de les seves apostes serà "la millora dels ponts que vinculen la UAB amb les institucions", que segons el seu parer "estan molt debilitats". Fins al punt que la catedràtica va assegurar que en aquests moments "la UAB és una òrfena institucional" a causa de la seva situació suburbana. "A diferència d’altres universitats, hem de trucar a la porta de les institucions", va assenyalar.

La candidata va resumir el seu programa en quatre compromisos: cuidar-se de les persones (amb menys burocràcia i menys estrès), implementar el cogovern, retenir i captar talent (retenir el propi i captar els millors investigadors de fora) i enfortir les relacions institucionals i territorials. Miralles va recordar la necessitat de canviar un reglamenti intern massa rígid, que no dona resposta a la diversitat i a la pluralitat de la institució.

Reconnectar amb el territori

Notícies relacionades

Hèctor Sala va proposar "un nou govern sense les inèrcies de funcionament dels anteriors" i en el qual "serà bàsic reconnectar amb el territori". Afrontar els reptes de desburocratització, de simplificació i de transformació digital, a més de "facilitar un funcionament més àgil amb l’Administració i amb els canvis de metodologies docents" són els objectius plantejats pel candidat.

Per afrontar la baixada demogràfica que implicarà l’arribada de menys estudiants d’entre 18 i 25 anys, el candidat proposa diversos escenaris. En concret, que les microcredencials "han de tenir una expansió més gran" i una "visió molt més àmplia" i que han d’anar "més enllà de les subvencions". Per aconseguir-ho, "a les microcredencials que ara s’intueixen" se n’hi afegiran d’altres com les anomenades júnior per captar estudiants amb talent d’ESO als quals s’oferirà formació.