Els algoritmes preparen el camí cap a la medicina de precisió

Imagineu poder pronosticar amb exactitud el dia en què es produirà un part. O saber amb anticipació com reaccionarà un pacient oncològic davant determinat tractament. O fins i tot poder desenvolupar tractaments preventius personalitzats que, directament, evitin una malaltia. Són només alguns exemples dels beneficis que la capacitat d’anàlisi que proporciona la intel·ligència artificial pot aportar a la recerca mèdica. Un autèntic canvi de paradigma, que ens acosta cada vegada més a la denominada medicina de precisió o personalitzada, com es va poder comprovar durant la taula dedicada a la salut del III Fòrum Europeu d’Intel·ligència Artificial.

Un paradigma que, de fet, ja es comença a aplicar en alguns centres com el SHA Wellness, on, abans de començar els seus tractaments, els pacients ja passen per un túnel de diagnòstic en què se’ls fan tota mena d’anàlisis per determinar els millors tractaments o recomanacions de nutrició, segons va explicar el director corporatiu d’Innovació de la coneguda clínica i president de Encuentros NOW, Manuel Bonilla, que també va recordar la importància de la hibridació –l’aplicació de diverses tecnologies– i de mantenir les persones sempre en el centre.

Tot i que la majoria dels avenços en aquest camp provenen del sector privat, la directora del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO), María Blasco, va voler reivindicar el paper dels centres públics. Així, va destacar que el CNIO ja té un laboratori centrat en biologia computacional i una unitat de bioinformàtica, entre d’altres, i que ja estan efectuant les gestions per crear també una unitat específica d’intel·ligència artificial. Sobre aquesta tecnologia, Blasco va recalcar la seva capacitat per accelerar la recerca i la troballa de nous medicaments. "Si fins ara tenir l’estructura d’una proteïna podia costar anys, ara és qüestió de minuts", va assegurar.

Per la seva banda, el catedràtic de Cirurgia Antonio Alarcó va defensar que el canvi que suposa la IA és "definitiu i imprescindible", però va assenyalar que la majoria dels facultatius encara no utilitzen aquesta tecnologia en el seu dia a dia.

Programes específics

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

Quant a casos d’èxit, un altre dels ponents va ser Ángel Alberich-Bayarri, CEO de Quibim. Una ‘start-up’ valenciana dedicada al desenvolupament de programes capaços de diagnosticar i fins i tot anticipar-se a l’aparició de malalties a través de la imatge. "Analitzant un TAC ens permet predir la supervivència d’un pacient o la seva possible resposta davant la immunoteràpia", va explicar. Així, després d’entrenar els seus algoritmes amb milions de dades de radiografies i historials mèdics, ja disposen de tres programes específics per a la detecció primerenca de l’Alzheimer, el càncer de pròstata i malalties metabòliques.

Finalment el científic de dades sènior de Telefónica Tech, Pablo Garrido, va informar del projecte en què treballa la companyia, junt amb el Ministeri de Sanitat, per crear un gran data lake –llac de dades– sanitari per accelerar la recerca. També diversos projectes en què han treballat amb el Departament de Salut del País Basc, entre els quals destaca el que pretén afinar amb la data més probable del part, cosa que permet millorar la gestió hospitalària.