La IA generativa desafia les lleis que regulen la propietat intel·lectual

La revolució de la intel·ligència artificial obligarà a revisar les lleis que actualment protegeixen la propietat intel·lectual per donar cobertura a les creacions i patents desenvolupades amb ajuda dels algoritmes. El que encara no està clar és si es podran utilitzar figures actuals, com la dels drets d’autor, o si serà necessari crear una nova categoria específica. Així es va posar de manifest durant la taula dedicada a aquesta matèria en el marc del III Fòrum Europeu d’Intel·ligència Artificial, organitzat per Información, Levante-EMV, Mediterráneo, Prensa Ibérica, ELLIS Alicante, Encuentros NOW i la Reial Acadèmia d’Enginyeria d’Espanya. Un debat que va moderar la presidenta d’El Cercle-Directius d’Alacant i co CEO de Padima, Eva Toledo.

El mànager de l’equip de TMT a Écija, Carlos Rivadulla, es va mostrar taxatiu a l’afirmar que "hem de reconfigurar les nostres lleis de propietat intel·lectual i de patents", i va recordar, com a exemple, que en aquests moments totes les oficines d’inscripcions de patents del món exigeixen posar el nom d’un inventor humà –amb l’excepció de Sud-àfrica–, cosa que complica la protecció de les creacions i els avenços gràcies als algoritmes.

Com va assenyalar la professora de Dret Civil de la Universitat d’Alacant (UA), Raquel Evangelio, un dels punts crucials perquè els resultats de la IA poguessin ser protegits per drets d’autor és determinar fins a quin punt és rellevant la intervenció humana en aquests resultats. I és que la majoria de la legislació actual exigeix que, perquè una obra pugui ser protegida, hi hagi creació "humana original".

Davant aquesta situació, la professora de la UA va assenyalar els diferents corrents que hi ha actualment i que van des dels que advoquen per protegir amb drets d’autor les creacions de la IA fins als que creuen que no s’han de protegir en absolut. Entre els uns i els altres, un tercer corrent advoca per crear un "dret annex", una nova figura específica per protegir aquestes creacions, mentre que també hi ha qui opina que aquest dret s’hauria d’atorgar a un tercer, com el programador o els autors dels textos i la resta d’obres utilitzades per a l’entrenament.

Mineria de textos i dades

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Igualment, durant la taula es va parlar de l’altra cara de la moneda de la situació, dels drets que tenen els autors de les obres que s’han utilitzat per entrenar els algoritmes. Al respecte, la vocal de la Secció Primera de la Comissió de Propietat Intel·lectual, Concepción Saiz, va recordar que la mineria de textos i dades està regulada des del 2019 a Europa i es permet quan s’utilitza amb finalitats de recerca, i també amb finalitats comercials, sempre que els autors originals no hagin exercit el seu dret d’exclusió. Un dret que s’ha vist reforçat en el nou reglament europeu, que no només obliga a marcar els continguts o les creacions fetes amb intel·ligència artificial perquè els usuaris en puguin conèixer l’origen, sinó que també obliga a publicar les fonts amb què s’ha entrenat l’algoritme.

El gran problema arriba amb els algoritmes que ja s’han entrenat abans que existís aquesta obligació de transparència, ja que en aquest cas "no hi ha marxa enrere", com va apuntar el cofundador d’Alinia AI Carlos Muñoz. És a dir, no es poden desentrenar aquests algoritmes. I el que és encara pitjor, resulta molt complicat per a un autor demostrar que les seves obres es van utilitzar amb aquesta finalitat, ja que, una vegada realitzat l’entrenament, no en queda cap constància, no es guarda una còpia de les obres utilitzades.