Pla per condonar deutes de la renda garantida
Els usuaris que puguin acreditar que no han actuat amb mala fe es podran acollir a aquesta amnistia per la mala gestió de les ajudes.
Redactora
Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI
Ubicada/t a Barcelona
ver +
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar ahir una amnistia per condonar els deutes dels cobraments indeguts de la Renda Garantida de Ciutadania que es presentarà amb els Pressupostos davant el Parlament. Les famílies que, malgrat tenir un deute, puguin acreditar que continuen sent vulnerables i no hagin actuat amb mala fe es podran acollir a aquesta mesura.
La Generalitat calcula que hi ha més de 12.000 expedients sota sospita i ja ha reclamat imports a gairebé 3.000 persones. "Els recobraments són una doble condemna i són incompatibles amb l’objectiu de la prestació", va afirmar la consellera, que va insistir a relacionar el problema amb una falta evident de mitjans tècnics. "La gestió de la informació es fa amb bloc de notes", va afegir en la seva compareixença al Parlament.
"Víctor, Maria, us entenem perfectament", va iniciar la seva compareixença Bravo, referint-se personalment a les dues persones sense llar que, a EL PERIÓDICO, han explicat el desfici que implica tenir un deute de 5.600 i 11.000 euros respectivament. A partir d’aquí, va explicar que la petició de recobraments indeguts per la Renda Garantida de Ciutadania (ajuda de la Generalitat) es va iniciar l’estiu del 2023. El director general que va nomenar l’exconseller Carles Campuzano ja es va adonar llavors que la gestió de la renda era un desgavell.
"Quan es va implementar el 2017 hi va haver una allau de sol·licituds amb un sistema manual. Després la pandèmia de la covid va tensar els equips amb noves prestacions d’emergència davant la crisi humanitària de la covid. Després va tocar gestionar el solapament que va suposar la posada en marxa de l’Ingrés Mínim Vital. I quan van arribar els nous equips, amb una voluntat de rigor i de gestionar bé les peticions, van començar a posar-ho en evidència i van veure la magnitud del problema", va exposar Martínez.
Com el Víctor i la Maria, hi ha 2.829 llars a les quals la Generalitat ja ha reclamat pagaments indeguts i els ha extingit l’ajuda. En total, però, hi ha 12.503 famílies que han rebut cartes perquè aclareixin la seva situació, tot i que s’espera que la xifra vagi en augment. A aquestes llars, de mitjana, Drets Socials els sol·licita 7.500 euros, ja que la majoria d’aquests casos han sigut revisats des del 2020. La meitat, el 51%, són persones que han rebut l’Ingrés Mínim Vital [ajuda de la Seguretat Social] de forma retroactiva i el 29% són beneficiaris que han treballat, malgrat haver avisat en molts casos. Al 15% dels usuaris la renda catalana se’ls ha encavalcat amb altres ajudes estatals com la pensió no contributiva. Al 5%, amb ajudes de pagament del lloguer.
El problema, va insistir la consellera, és de mala gestió. "No hi ha hagut un error puntual, ni un error dels tècnics: és una fallada del model de gestió", va dir. "Estem al segle XXI, el que ha fallat és dissenyar una prestació partint de manualitats i no partint d’automatismes en l’era de la intel·ligència artificial". "El sistema no està compassat al volum que la prestació genera: falta infraestructura digital i recursos humans informàtics. La gestió és manual i, per fer-ho així, caldria contractar 2.000 persones. Ara en tenim un centenar".
