RisC meteorològic
Catalunya enviarà alertes per mòbil davant emergències per inundació
Un total de 297 localitats de 521 d’obligades a tenir un pla especial no el tenen
A Catalunya més de 700.000 persones viuen en llocs de perill alt d’inundació
Protecció Civil canvia el pla Inuncat per adaptar-lo a nous fenòmens. El nombre de municipis catalans que disposen d’un pla d’aquest tipus ha augmentat, però més de la meitat continuen sense tenir-lo en vigor.
Catalunya ultima canvis en el pla Inuncat contra les inundacions per adaptar-lo a nous fenòmens de risc elevat, cada vegada més habituals. "Estem observant com, en pocs minuts, s’acumulen grans quantitats d’aigua; en poc temps, els rius creixen de forma considerable, amb cabals assimilables a un tsunami", explica Marta Cassany, directora general de Protecció Civil.
Avisa que aquests fenòmens, que malgrat haver existit sempre ara es produeixen amb més freqüència, no són exclusius de les zones pròximes a rius i rierols: "Poden caure precipitacions fixes i intenses durant més d’una hora en un sol poble i això causa inundacions greus".
Davant aquest risc, el Meteocat activarà el pla Inuncat quan detecti un context en el qual es prevegin grans quantitats de pluges al llarg de tres hores. Fins ara només existien dos tipus d’avisos: un per a concentracions de 30 litres per metre quadrat durant períodes de mitja hora i un altre per a llargues acumulacions de més de 100 litres per metre quadrat en 24 hores. "Aquest nou marge de tres hores s’ajusta molt millor a aquests casos que afecten només un municipi perquè són hiperlocals", detalla Santi Segalà, cap de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya.
"En el cas dels dos escenaris que ja existien, el de mitja hora i 24 hores, revisarem els llindars", assenyala Sarai Sarroca, directora del Meteocat. D’aquesta manera, el pla Inuncat serà més fidel a la nova realitat climàtica. "Pot ser que el pla no s’activi en casos en els quals sí que ho feia preventivament", precisa Sergio Delgado, subdirector de programes de Protecció Civil. La idea és "no normalitzar" el pla Inuncat i aconseguir que tothom estigui pendent de les advertències.
A més, en cas que la predicció es compleixi i les inundacions posin en risc la població, Protecció Civil no dubtarà a enviar alertes als mòbils. Fa poc més d’un any, els telèfons geolocalitzats a Ulldecona i Alcanar van rebre aquesta cridanera advertència perquè estaven caient unes pluges molt abundants. Va ser la primera (i fins ara, l’única) vegada que el sistema s’utilitzava per a inundacions. Però les autoritats han anunciat que no dubtaran a fer-ho de nou.
Sobre els plans de prevenció municipals, Protecció Civil ha informat que 297 localitats de les 521 que hi estan obligades no disposen del pla contra inundacions en vigor. Això suposa que un 57% de les ciutats i els pobles que l’han d’elaborar o revisar, entre els quals hi ha municipis importants com Badalona i Rubí, no ho han fet. No obstant, Protecció Civil destaca que, un any enrere, les dades eren pitjors. "Molts municipis han fet els deures i és important que els que tenen el pla caducat el revisin perquè aquests documents són una peça clau del sistema d’emergències en cas d’inundació", avisa Delgado.
Reavaluar riscos
Per qualificar zones inundables, no només es tenen en compte aquests fenòmens de precipitacions concentrades i localitzades, sinó els riscos de desbordament de rius i rieres. A Catalunya, més de 700.000 persones viuen en llocs on aquest perill és elevat. "L’orografia, amb rius curts i amb un gran pendent, i l’urbanisme heretat, el que ja està construït, són dos dels principals problemes, perquè tenim edificis en punts amb alt risc", admet Cassany. Protecció Civil crida els ciutadans a autoprotegir-se i a estar atents als avisos del Meteocat: "La gent ha de ser conscient que viu en una zona inundable".
150.000 descàrregues
Sarroca recorda que l’aplicació del Meteocat, que ja s’han descarregat uns 150.000 catalans, facilita el seguiment de les precipitacions. "Hem d’estar més conscienciats perquè amb només 20 centímetres d’aigua un cotxe pot ser arrossegat i algú pot acabar ofegat", remarca Delgado. El pla estratègic de l’Administració se centra en tres aspectes: la percepció de la ciutadania, el treball conjunt amb les administracions locals i el desenvolupament dels plans de prevenció del Meteocat i Protecció Civil. Diego Moxó, de l’ACA (Agència Catalana de l’Aigua), destaca que s’està treballant per actualitzar les dades de risc d’inundació de tots els nuclis urbans.
Notícies relacionadesUn exemple de construcció en zona relativament inundable és el pla urbanístic que es pretén desenvolupar en l’àmbit de les Tres Xemeneies. Sobre aquesta qüestió, Protecció Civil ha explicat que no és una zona d’alt risc. "El període de retorn de crescudes intenses al riu Besòs és de 500 anys, és a dir, cinc vegades menys probable que un temporal Gloria", ha afirmat Delgado.
En els últims 40 anys, han mort 100 persones per inundacions a Catalunya. És la primera causa natural de pèrdues econòmiques i vides humanes.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Sinistre a França Qui eren les víctimes de l'accident d'autobús que tornava d'Andorra a L'Hospitalet?
- Scalextric o la remuntada històrica de la família Arnau
- El Barça es trenca
- Fenomen en auge Així es contracten i funcionen les excursions ‘low cost’ des de Barcelona
- L’empresa de l’autocar sinistrat va fer fallida i l’amo anava per lliure
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Televisió Una soltera abandona la seva cita a 'First Dates' després de les preguntes a les quals va ser sotmesa: "A mi em sembla un escàndol"
- A València Condemnats per contractar un sicari que va morir en un accident de moto quan anava a matar la seva víctima
- Club Entendre + Animals i plantes Molsa, vesc i grèvol: tres plantes protegides per les quals et poden multar
- Junts per Catalunya Per què Pujol torna al pujolisme