Abusos en l’Església

"El ‘pare’ Tó et feia plorar i després et tocava"

«Aquesta institució encara no m’ha demanat mai disculpes ni admès cap responsabilitat»

Aquest depredador sexual, protegit per la institució religiosa, va morir a Bolívia el 2017

«Feia por: era baixet, amb ulleres i amb una cara que imposava respecte», recorda del violador

L’exalumne Jordi Armengou desenterra els abusos sexuals comesos pel jesuïta Lluís Tó quan el Sant Ignasi era un internat per a alumnes que residien lluny de Barcelona. «Havies d’evitar entaular contacte visual amb ell perquè si no et demanava que el seguissis al seu despatx», explica.

"El ‘pare’ Tó et feia plorar i després et tocava"
4
Es llegeix en minuts
Guillem Sánchez
Guillem Sánchez

Periodista

Especialista en Successos, tribunals, assumptes policials i de cossos d'emergències

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Companyia de Jesús a Catalunya va fer públics aquest estiu els noms de 14 dels 29 religiosos que, segons una auditoria privada efectuada pel bufet d’advocats Roca Junyent, han abusat d’alumnes escolaritzats en centres de la seva propietat. Cap ha violat tants menors com Lluís Tó, sobre el qual pesen 25 acusacions. EL PERIÓDICO investiga des del 2019 l’encobriment d’aquest depredador sexual i una desena de les víctimes localitzades per aquest diari han acabat presentant una denúncia policial contra aquest docent.

Es tracta de denúncies prescrites i, a més, Tó va morir a Bolívia el 2017. Però acudir als Mossos d’Esquadra a formalitzar una denúncia contra el seu abusador és també l’única manera a través de la qual l’Administració pública té constància oficial dels abusos sexuals que van perpetrar sacerdots com Tó durant dècades a Espanya. Les tres últimes denúncies contra Tó, recollides entre el juliol i el setembre, donen més llum sobre un passat d’agressions sexuals que el religiós va cometre en connivència amb la seva organització.

L’etapa de Tó al Sant Ignasi es va acabar l’abril de 1992, quan va ser denunciat per una alumna de 8 anys, Alessandra Martín. L’escola, en lloc d’acompanyar la víctima, va protegir el violador. La comunitat jesuïta va anar fins i tot més lluny: va conspirar contra l’Alessandra i va acabar promovent la seva expulsió del Sant Ignasi. Mesos més tard, però, l’octubre de 1992, Tó va ser condemnat per l’Audiència de Barcelona. Els jesuïtes van continuar encobrint-lo i el van enviar a Bolívia. Allà el capellà també va abusar de nens d’aquest país i els jesuïtes van continuar emparant-lo fins i tot després de ser informats dels nous delictes comesos en la comunitat boliviana, tal com va revelar aquest diari.

Una desena de demandes

El documental La fugida, una coproducció de 3Cat amb Prensa Ibérica i Ottokar, destapa què va passar el 1992 i s’endinsa en l’enviament de Tó i d’un altre pederasta jesuïta, Francesc Peris, a Bolívia, un país amb el qual les escoles jesuïtes de Catalunya mantenien una relació d’apadrinament. L’emissió del documental a TV3 el juny d’aquest any ha animat tres noves víctimes a denunciar Tó. En total, ja són una desena de demandes policials, algunes de les quals no estan incloses en les 25 víctimes que ara identifiquen els jesuïtes. La xifra real de les víctimes que ha deixat Tó és inimaginable.

Un d’aquests exalumnes és Jordi Armengou, el testimoni del qual permet desenterrar els abusos que aquest pederasta va cometre quan el Sant Ignasi era un internat per a alumnes que residien lluny de Barcelona. Nascut el 1957, el Jordi no només estudiava a l’escola Sant Ignasi de Sarrià, sinó que també hi vivia. "Dormíem en una sala molt gran i els llits estaven separats per envans molt fins que no arribaven fins al sostre i que servien per compartimentar els llits, espais individuals amb un sostre comú que anomenàvem camarilles".

Aquesta condició d’alumnes interns significava que no abandonaven l’escola al final de les classes. Quan la resta de pupils se n’anaven a casa, ells es quedaven a l’escola. I les oportunitats d’acorralar-los per als depredadors sexuals com Lluís Tó creixien exponencialment.

El Jordi recorda que entre les 19.30 i les 20.30 els interns havien de fer deures a l’aula d’estudi abans de sopar. Tó s’hi deixava caure amb qualsevol excusa gairebé cada dia, i la seva arribada despertava pànic entre els alumnes. Si algú exclamava "¡Que ve el pare Tó!", s’escampava la por. "Havies d’abaixar la mirada i concentrar-la en el llibre, i evitar així entaular contacte visual amb ell perquè, amb qualsevol excusa, et demanaria que el seguissis al seu despatx", explica. "Si això passava, si acabaves al despatx de Tó, el sacerdot et renyava i et pressionava fins que et feia plorar", assegura el Jordi. I, després, "et consolava". "T’abraçava, t’acariciava i et tocava els genitals", recorda.

El Jordi recorda que llavors Tó era el prefecte dels cursos de 2n, 3r i 4t, cosa que volia dir que també era el responsable de parlar amb els pares dels alumnes sobre el rendiment acadèmic, un poder que utilitzava en benefici seu. El Jordi va entendre amb el pas dels anys que Tó els manipulava. La baralla i el consol posterior servien al seu interès d’utilitzar-los com a objectes per excitar-se. Aquesta proximitat i aquests tocaments sota engany desorientaven els menors. "Feia por: era baixet, amb ulleres i amb una cara que imposava respecte". A la nit, Tó entrava als compartiments i obligava els interns a despullar-se davant seu i després els ajudava a vestir-se. "Per evitar-ho, quan entràvem al dormitori ens canviàvem molt de pressa, perquè ja estiguéssim amb el pijama quan arribés Tó", assegura.

Notícies relacionades

Els jesuïtes ja sabien llavors que Tó era un depredador sexual, tal com el delegat de l’orde a Catalunya, Pau Vidal, ha reconegut en el documental La fugida, coproduït per 3cat i EL PERIÓDICO. El 1968, segons Vidal, fins i tot va ser apartat temporalment de l’escola. Els abusos que explica el Jordi es van produir entre el 1967 i el 1970.

Després de la investigació del cas Maristes per part d’aquest diari, que va començar el febrer del 2016, el Jordi va contactar amb la Companyia de Jesús per informar dels abusos soferts. Hi va tenir unes quantes reunions. L’octubre del 2024 continua esperant una resposta. "Aquesta institució encara no m’ha demanat mai disculpes ni tampoc ha admès mai cap responsabilitat".