La revolució de les vacunes

"Estem davant un canvi de paradigma: seran vacunes terapèutiques, que curin una vegada es tingui el diagnòstic, no només que previnguin malalties", assenyala Fernando Fariñas, director de l’Institut d’Immunologia Clínica i Malalties Infeccioses. L’especialista ha sigut un dels ponents, amb una conferència sobre les noves possibilitats de les vacunes, del 12è Congrés de l’Associació Espanyola de Vacunologia (AEV) que se celebra aquests dies a Màlaga.

En aquests moments hi ha en marxa més de 300 assajos clínics al món que investiguen les vacunes curatives i alguns, davant el càncer de pulmó i el melanoma, es fan a Espanya. El mecanisme és diferent en cada vacuna, en funció de la malaltia, però bàsicament es busca activar el sistema immunitari perquè reconegui les cèl·lules cancerígenes o perquè actuï correctament davant les demències, on s’ha observat que el sistema immunitari té una resposta anòmala. En l’Alzheimer, es busca disminuir l’acumulació de proteïna amiloide al cervell, la base fonamental d’aquesta patologia.

Fariñas adverteix que cal "ser cauts" perquè moltes d’aquestes investigacions "es quedaran en el camí" però un "percentatge important" donarà resultats, tot i que no abans del 2030. David Moreno, director del Pla de Vacunacions d’Andalusia i copresident del comitè organitzador del congrés, remarca que, "malgrat que algunes de les vacunes han anunciat resultats per al 2030, fins que es desenvolupen i arriben a la població pot passar més temps, entorn d’una dècada o més, però fa 15 o 20 anys era impensable, i les coses arriben".

Les investigacions més avançades se centren en tres camps de patologies no infeccioses: vacunes davant determinats tipus de càncer; per combatre malalties neurològiques com l’Alzheimer, el parkinson o la demència amb cossos de Lewy; o contra malalties autoimmunitàries com l’esclerosi múltiple. Però també hi ha assajos de vacunes davant la hipertensió, el tabaquisme o les addiccions.

No obstant, els treballs més avançats es donen en el camp del càncer. En concret, hi ha una vacuna contra el tumor de pulmó que ja ha superat l’estadi de seguretat i s’està valorant la seva eficàcia. Si supera aquesta etapa, passarà a provar-se en humans en la fase clínica. Les immunitzacions dirigides contra altres malalties van més lentes, però les més destacades són davant l’esclerosi i l’Alzheimer.

ARN missatger

Moreno explica que un dels "punts d’inflexió" cap a les vacunes curatives ha sigut la tecnologia d’ARN missatger que s’ha provat amb èxit davant la covid. "Abans hi havia dubtes, però la pandèmia ha confirmat que és segura i ha generat més interès i finançament", indica l’especialista. La tècnica consisteix a utilitzar material genètic que, una vegada injectat, envia informació a les cèl·lules perquè fabriquin una proteïna que desperta la resposta immunitària.

Una altra de les innovacions que aplana el camí cap al canvi de paradigma són els adjuvants, una molècula que s’adhereix a l’antigen i estimula el sistema immunitari perquè la resposta sigui més intensa en persones amb la immunitat debilitada. Ja s’utilitza en vacunes davant la grip i el zòster.

La tecnologia d’ARN missatger i d’altres obren la porta a crear unes vacunes personalitzades. "Hi ha tumors que tenen en comú un tipus de proteïnes, amb la qual cosa es poden crear vacunes per tractar-los, però hi ha pacients que expressen proteïnes diferents, que no apareixen en els altres malalts. S’està estudiant crear vacunes concretes per combatre aquest tumor, personalitzades", indica Fariñas.

Un dels grans avantatges d’aquestes vacunes és que es dirigeixen només contra les cèl·lules alterades, per la qual cosa són menys agressives que els tractaments convencionals contra el càncer com la quimioteràpia, que ataquen cèl·lules "bones i dolentes". Els assajos demostren que són més efectives si s’administren de manera combinada juntament amb immunoteràpia, el tractament que ja s’utilitza contra diversos tipus de càncer, sobretot amb els anticossos monoclonals.

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

"Per exemple –indica Fariñas–, la immunoteràpia sola davant el melanoma presenta una eficàcia significativa, però combinada amb una vacuna d’ARN missatger la protecció s’incrementa de manera important. Per això, la filosofia és utilitzar els dos sistemes combinats".

Encara és difícil entreveure com s’administraran aquestes vacunes terapèutiques. El més probable és que s’utilitzin quan la malaltia hagi sigut diagnosticada, però les vacunes són una poderosa eina de salut pública i potser en un futur més llunyà es podria pensar en la seva administració a un grup determinat de població, per prevenir una malaltia concreta. "En aquest cas, tot dependrà de la seguretat i l’eficàcia de la vacuna, així com del seu preu i de si és fàcil de produir i administrar", avisa Moreno.