La gala dels Princesa d’Astúries defensa l’humanisme i la llibertat

Serrat va tornar ahir als escenaris. Breument, amb un dels seus clàssics, Aquellas pequeñas cosas, i acompanyat tan sols per la viola d’Úrsula Uixi Amargós, el cantautor català va protagonitzar el moment més emocionant de la cerimònia de lliurament dels premis Princesa d’Astúries quan, acabat el seu discurs, va anunciar que no podia agrair el guardó de les Arts "de cap altra manera que cantant una cançó".

La seva interpretació, crua, sentida, va posar el teatre Campoamor d’Oviedo dret i els seus versos, aquest "llorar cuando nadie nos ve", van semblar entaular un diàleg amb les paraules dels altres premiats, Ana Blandiana, Marjane Satrapi o Michael Ignatieff, que havien defensat, d’una manera o altra, l’humanisme, amb el seu dolor, el seu amor i la seva empatia, com a clau per a la supervivència de les societats lliures.

Després del seu comiat als escenaris, amb un multitudinari concert a Barcelona el 22 de desembre del 2022, la interpretació d’ahir al teatre Campoamor ha sigut la seva segona reaparició en públic amb les seves cançons. L’altra, fa gairebé un any, va ser en el transcurs d’unes jornades dedicades a la seva obra a Harvard, enmig d’un homenatge musical en el qual no va poder evitar agafar el micro i acompanyar la banda amb les estrofes de Penélope.

A més del músic català, visiblement emocionat durant la cerimònia, l’altra nota dominant de la nit va ser cert aire nou, jove, un ambient entre el públic molt més distès que altres vegades. Això ja va quedar clar amb els crits i xivarri poques vegades sentit al teatre Campoamor d’Oviedo i que ahir van acompanyar l’entrada d’alguns premiats, com la jugadora de bàdminton Carolina Marín, els representants de Magnum Photo i, molt especialment, la de Joan Manuel Serrat i la dibuixant iraniana Marjane Satrapi.

En aquesta clau de captació de nous públics, la intervenció de la presidenta de la Fundació Princesa d’Astúries, Ana Isabel Fernández Álvarez, ja va fer una picada d’ullet a la "generació d’espanyols" a què pertany la princesa d’Astúries, aquests, va continuar dent, "als quals els ha tocat madurar en un moment complex de la història" i, alhora, "il·lusionant per la rapidesa i la transformació que suposen alguns dels avenços que viu la humanitat".

Notícies relacionades

Creixen les «estafes híbrides»: l’engany que combina el món virtual i el físic

La recepta de Ferran Adrià per a una alimentació sostenible: «És millor una bona sardina que una mala llagosta»

La funció de la poesia

La premi Princesa d’Astúries de les Lletres, la poeta romanesa Ana Blandiana, va començar parlant de casa seva, del seu país, i va acabar mirant de contestar a una pregunta transcendental: "¿Per a què serveix la poesia". La resposta, il·lustrada amb l’ideal cristià d’"amor al proïsme" la va portar a defensar la humanitat, amb el seu dolor, com a element de supervivència davant els nous riscos tecnològics. "Els robots podran fer rimes, sonets, quartetes –va raonar–, però no comprendran mai el patiment i l’obstinació per expressar el que és inexpressable".