Una teràpia psicològica i social amb adolescents obté un 77% d’èxit

Una teràpia intensiva de l’Hospital Clínic de Barcelona en coordinació amb serveis socials ha aconseguit un 77% d’èxit en joves d’una edat mitjana de 14 anys amb problemes psicològics. L’estratègia intensiva dura tres mesos i és considerada un model d’èxit perquè l’equip multidisciplinari es desplaça al domicili del nen o del jove per atendre’l.

De fet, molts d’aquests joves tenen problemes relacionats amb hàbits i rutines o absentisme. Acudir a casa seva facilita el seguiment de la teràpia i dona una informació valuosa als equips sobre la realitat del menor i de la seva família. Així ho explica Cristina Díaz Téllez, psicòloga del Clínic i integrant del programa. "L’objectiu principal és l’atenció de proximitat, a l’entorn del menor, en situacions com ara no sortir de casa perquè s’hi sent més segur", descriu aquesta professional.

"Es potencia molt l’autonomia del pacient, aconseguir que es vinculi a la xarxa social, a activitats, al centre escolar, als seus companys, i es fa molt acompanyament i suport a les famílies", afegeix. Es tracta de famílies "molt complexes" que requereixen la majoria de les vegades ajuda per posar límits als seus fills.

La motivació d’aquest treball intensiu (que pot arribar a incloure dos i tres visites setmanals) és actuar davant l’augment notable de problemes psicològics en nens i adolescents, que ha portat a la "saturació" dels serveis, en paraules de la psicòloga.

El treball és tan intensiu que inclou, si és necessari, l’acompanyament al menor perquè torni a l’escola o a l’institut. Tot això està limitat a tres mesos i a objectius concrets. "No podem arreglar tots els problemes, sinó que ens marquem desafiaments específics", remarca Téllez. El programa inclou un equip de psiquiatre, psicòloga clínica i infermera, junt amb un treballador social, terapeuta ocupacional i educador social. El vessant social és determinant, segons la professional del Clínic, que destaca el treball conjunt social i sanitari.

Altres objectius del programa són evitar un ingrés hospitalari, eludir el pas pels serveis d’urgències i detectar situacions en el nucli de convivència. Aquest treball intensiu pot reduir l’aïllament i l’exclusió social. "A casa –descriu Díaz– es poden detectar situacions; estan molt aïllats i desvinculats de l’àrea de salut, de l’ambient acadèmic o de la xarxa social, i el que intentem és que hi tornin" , descriu.

Risc social

El treball serveix per detectar, a més, els factors de risc social. "Destaca l’elevada distòcia social (parts que no cursen amb normalitat), dificultats en la família, absència de límits, absentisme escolar, pares minimizadores o que no entenen la situació dels seus fills", descriu Díaz.

"Estem arribant on no es podia arribar –afegeix–, i veiem coses que no es podien veure des de la consulta, la qual cosa serveix per desencallar casos cronificats. Això fa que ens adonem de la complexitat psicosocial dels nostres pacients i familiars. És molt important el treball multidisciplinari, l’acompanyament. Estic súperagraïda als companys de l’àrea social perquè veuen coses que nosaltres no veuríem i es vinculen de forma molt potent amb l’àrea clínica".

Díaz admet que existeix un desequilibri entre la intensitat dels tres mesos de suport i la realitat posterior. "Després, ¿qui ajuda aquestes famílies? Hi ha un desequilibri i no voldríem patologizar coses que són un problema social. No podem posar un diagnòstic de depressió quan hi ha pares que no acompanyen. El programa ens ha permès descobrir aquests casos que no sabíem que existien", conclou. L’èxit final és del 77%, davant un 21% d’èxit parcial i un 2% de no consecució de l’objectiu marcat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En alguns casos es tracta d’un adolescent amb diagnòstic de Trastorn de l’Espectre Autista (TEIA), que des de fa uns mesos experimenta una gran ansietat al sortir al carrer. En altres ocasions, és un adolescent amb absentisme escolar. L’objectiu en aquesta ocasió és descobrir els motius que bloquegen la situació. Existeix el perfil del jove que sí que va a l’institut però li costa mantenir certa organització diària, mostrant-se molt aïllat socialment. Aquí l’equip ajuda a establir rutines i acompanyar-lo a activitats d’oci.

Els equips socials dediquen 20 hores de treball social, 20 de teràpia ocupacional i unes altres 20 d’educació social. I al costat d’això, 10 hores de treball del psiquiatre infantil, 10 més d’una psicòloga clínica i 10 d’infermeria especialitzada en salut mental.