A poc a poc...

La transformació d’una ciutat dormitori podria ser una conquesta metropolitana de regeneració

zentauroepp51088995 25 11 2019 ciutat badia del valles edificios con amianto191210122957

El 1932 els germans Rubió i Tudurí divulguen, per encàrrec de la Generalitat, una idea de planificació en què Barcelona es presenta com a ciutat entre rius. Intentaven preservar el delta del Llobregat contra propostes expansives com les del GATCPAC i abraçaven Collserola com un cranc violinista, un decàpode de pinça esquerra normal, funcional, i dreta hipertròfica, conjugal. La imatge ha resistit gairebé cent anys a ponent, fortament tensionada per la llinya de Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi i la xarxa turisme-logística de port i aeroport amb seu al Prat de Llobregat. Hort a hort, els actors roseguen un pla al·luvial minvant, quan ningú mira. A llevant, Montcada escanya trens, carreteres i un Besòs violent per obrir-se a l’esplanada rural del Vallès, que s’ennuvolarà de polígons residencials i industrials al llarg del segle XX fins a acoblar un motor econòmic equiparable al del conjunt del País Basc.

"Cal preguntar-se si en aquests territoris és possible aplicar la mateixa lògica de la ciutat central, caracteritzada per una definició exhaustiva de l’espai o si, per contra, el buit pot pensar-se com a lloc d’imprecisa descripció. Des d’aquesta perspectiva, les formes de la perifèria es revelen com a transicions a mig camí entre la ciutat confortable i el paradigma no urbà i han d’entendre’s més com a avantatges que com a patologies", escriuen Parcerisa i Rubert el 1997. I insisteixen: "Les ciutats metropolitanes necessiten llocs de definició feble per poder atendre usos imprevisibles, intempestius, lliures. Per no sostreure el futur a les generacions que han de seguir-nos".

Notícies relacionades

El terme municipal de Badia del Vallès sembla un peixet atrapat entre l’AP-7 i la C-58 però enganya. En la seva concepció, Ciutat Badia, 1962, 70 hectàrees, 25.000 habitants, es va traçar amb la forma del mapa d’Espanya. El litoral català es diu avinguda de la Costa Brava. Limita al nord amb el carrer dels Pirineus. Els blocs envolten grans aparcaments en superfície. Es va apostar per l’amiant, un material innovador, lleuger i letal, el risc més gran del qual rau en la manipulació: tall, fresatge i muntatge. També en el desmuntatge. Cal celebrar l’esperada iniciativa de substitució d’asbestos.

Fa 16 dies que portem Amador Ferrer en el record. La seva tesi sobre la vivenda massiva, de quan als polígons ni de reüll, va germinar a base de reg i cures en un arbre de frondes vives. El professor Julián Galindo recull fruit, testimoni i tarannà: "Pensem en Slussen, Estocolm. O aquí mateix, al Turó de la Peira. Com sufragar els costos de substitució o reforma que requereix un barri de rendes baixes. La transformació d’una ciutat dormitori en una nova estructura urbana al Vallès, mitjançant increments afinats de l’edificabilitat i una nova oferta tipològica podria fer del problema una oportunitat, una conquesta metropolitana de regeneració".

Temes:

Barcelona UPC - Universitat Politècnica de Catalunya

Inicia sessió 0 Comentaris

El detingut pel crim de l’àvia d’Olot, a una altra veïna: «A tu també et mataré»

Cau un fugitiu amb nou ordres de detenció en un operatiu antidroga a Maçanet