A poc a poc...

"Cal preguntar-se si en aquests territoris és possible aplicar la mateixa lògica de la ciutat central, caracteritzada per una definició exhaustiva de l’espai o si, per contra, el buit pot pensar-se com a lloc d’imprecisa descripció. Des d’aquesta perspectiva, les formes de la perifèria es revelen com a transicions a mig camí entre la ciutat confortable i el paradigma no urbà i han d’entendre’s més com a avantatges que com a patologies", escriuen Parcerisa i Rubert el 1997. I insisteixen: "Les ciutats metropolitanes necessiten llocs de definició feble per poder atendre usos imprevisibles, intempestius, lliures. Per no sostreure el futur a les generacions que han de seguir-nos".

Notícies relacionades

Elvira Bisbe: "Cal planificar les especialitats mèdiques que faran falta en 10 anys"

Salt reforça el dispositiu policial per evitar nous disturbis

El terme municipal de Badia del Vallès sembla un peixet atrapat entre l’AP-7 i la C-58 però enganya. En la seva concepció, Ciutat Badia, 1962, 70 hectàrees, 25.000 habitants, es va traçar amb la forma del mapa d’Espanya. El litoral català es diu avinguda de la Costa Brava. Limita al nord amb el carrer dels Pirineus. Els blocs envolten grans aparcaments en superfície. Es va apostar per l’amiant, un material innovador, lleuger i letal, el risc més gran del qual rau en la manipulació: tall, fresatge i muntatge. També en el desmuntatge. Cal celebrar l’esperada iniciativa de substitució d’asbestos.

Fa 16 dies que portem Amador Ferrer en el record. La seva tesi sobre la vivenda massiva, de quan als polígons ni de reüll, va germinar a base de reg i cures en un arbre de frondes vives. El professor Julián Galindo recull fruit, testimoni i tarannà: "Pensem en Slussen, Estocolm. O aquí mateix, al Turó de la Peira. Com sufragar els costos de substitució o reforma que requereix un barri de rendes baixes. La transformació d’una ciutat dormitori en una nova estructura urbana al Vallès, mitjançant increments afinats de l’edificabilitat i una nova oferta tipològica podria fer del problema una oportunitat, una conquesta metropolitana de regeneració".