La dificultat per trobar empreses alenteix la formació professional dual

Hi ha unanimitat en el fet que, tot i que varia molt segons la família professional i el territori, el gruix del problema és trobar pràctiques per als alumnes dels cicles de grau mitjà, entre altres coses pels prejudicis cap als estudiants més joves, majoritàriament menors d’edat acabats de sortir de l’ESO. Un bon nombre d’empreses no volen estudiants sense una formació més especialitzada, sinó que busquen –i és raonable– alumnes més formats i grans.

I això topa frontalment amb el currículum de la nova llei de l’FP, que preveu 500 hores de pràctiques, una xifra impossible de concentrar en un sol curs. Per això, molts instituts es veuen obligats a començar aquestes pràctiques a primer, quan els alumnes amb prou feines tenen 17 anys i gens de formació. Un context que, en el cas concret del sector de la informàtica, fa que més de la meitat dels alumnes de graus mitjans acabi fent les pràctiques d’ajudant de manteniment informàtic als mateixos centres educatius, segons revela Alberto Vila, director de l’Institut Tecnològic de Barcelona (ITB), que reclama un replantejament. "La llei ho estandarditza tot, però cada sector té una realitat; no és el mateix l’electricitat o l’hostaleria, en què les pràctiques de grau mitjà sí que funcionen, que la informàtica", afirma.

"Hi ha llocs on, per política d’empresa, només agafen estudiants en pràctiques de graus superiors, i aquí hi tenim un problema", assenyala Meritxell Manyoses, coordinadora de formació en centres de treball de l’Institut de Tècniques Audiovisuals i de l’Espectacle de Barcelona (ITAEB), que també planteja la qüestió territorial. En el seu segment sobretot, la situació es complica molt fora de Barcelona, on es concentra la majoria del sector.

Aquesta dificultat per trobar pràctiques especialment en les franges menys qualificades també és percebuda per les famílies amb fills en graus mitjans, que sovint són convidades pels centres a buscar algun lloc on els joves puguin fer les pràctiques, cosa que consideren inadmissible.

"No pot ser que es plantegi una cosa com aquesta a les famílies, ni de manera directa ni indirecta; mostra la falta de planificació", assenyala una mare que es va trobar aquesta situació en la presentació d’un PFI a Barcelona. "Aquesta qüestió ens preocupa perquè, una vegada més, ampliarà les desigualtats i la bretxa formativa entre els joves amb famílies amb contactes i els joves sense xarxa", apunta Nacho Sequeira, director general de la Fundació Exit, que assenyala que es tracta d’una bona llei, però hi ha molts interrogants sobre com es podrà portar a terme.

Aquest any els centres educatius estan a cavall de les dues lleis: els alumnes de primer comencen amb la nova i els de segon acaben la formació amb l’antiga. La principal novetat de la nova llei és que converteix tota l’FP en dual, si bé amb dues versions: la dual general i la intensiva.

La primera inclou 500 hores de pràctiques no remunerades, i la segona, 700 com a mínim de remunerades. Això, segons assenyala Jesús Martín, responsable a Catalunya de la formació professional de la UGT, planteja un altre risc: que les empreses optin només per la general, no remunerada. "El nostre missatge com a sindicat és que, si l’empresa vol personal format, ha de col·laborar a l’hora de formar-lo. Fa falta que l’empresa s’hi impliqui i que el departament augmenti el nombre de prospectors per buscar aquestes pràctiques", assenyala Martín.

FP sanitària

Montserrat Blanes, directora de l’institut Hospital del Mar, malgrat apuntar que en l’FP sanitària el canvi de llei no s’ha notat gaire –en la seva especialitat, amb l’anterior ja feien 500 hores de pràctiques–, alerta que, quan es fa la planificació, s’ha de tenir en compte no només la demanda, sinó també que hi hagi prou places de pràctiques de qualitat.

"No podem anar obrint places d’FP sense tenir en compte això", adverteix Blanes, que assegura que reben trucades d’alumnes que han estudiat online en instituts privats, als quals només els falten les pràctiques i es volen matricular tan sols d’aquestes pràctiques, o d’estudiants preguntant que si es matriculen al centre els buscarem les pràctiques o se les hauran de buscar ells.

"No és el nostre cas: aquí tots els estudiants tenen pràctiques, però aquestes consultes ens fan veure què passa a fora i ens adverteixen de què pot passar si no es fa una bona planificació", diu la directora.

El paper de l’empresa

"El problema és que la nova llei de l’FP es va fer sense un consens amb el sector empresarial. Tu no pots convidar algú a sopar a casa d’algú altre sense consultar-l’hi. Feia falta un pacte amb l’empresa", assenyala Martín.

En el sector empresarial, Sílvia Miró, directora de l’àrea de treball de la Pimec, reivindica la voluntat de les empreses a participar en la formació. En relació amb els motius pels quals als instituts els costa tant trobar centres per oferir les pràctiques, Miró n’apunta uns quants. En el sector del metall, per exemple, hi ha dificultats per poder agafar alumnes de menys de 18 perquè la llei impedeix als menors utilitzar aquest tipus de maquinària. "És un contrasentit legislatiu que, d’una banda, s’obligui per llei a fer pràctiques i, de l’altra, no es permeti en tot allò que està vinculat a la indústria, el metall i la construcció", apunta.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per facilitar l’accés dels estudiants a l’empresa, la directora de l’àrea de treball de la Pimec demana també que, a més del tutor de l’empresa i el tutor del centre, hi hagi una figura intermèdia, un tutor mancomunat, per facilitar la feina a les microempreses.

Sobre les mesures concretes perquè les empreses s’animin a acollir alumnes en pràctiques –ara per ara és voluntari–, Miró apunta a la introducció d’alguna mena d’incentiu, com "una ajuda a la formació".