EDUCACIÓ A CATALUNYA

8.000 alumnes sense plaça a FP han deixat els estudis reglats

La conselleria busca fórmules perquè les empreses ofereixin pràctiques 

El Departament d’Educació anuncia que avançarà el calendari de preinscripció i «agilitzarà» el procés per evitar que milers d’alumnes tornin a començar tard les classes el curs que ve.

8.000 alumnes sense plaça a FP han deixat els estudis reglats
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El 64,7% de l’alumnat que aspirava a estudiar un grau mitjà i no ha obtingut plaça en cap de les assignacions malgrat complir els requisits ha abandonat els estudis. O, el que és el mateix, 4.373 joves catalans que, malgrat tenir el títol de l’ESO i haver fet una preinscripció en FP en el procés establert, creuant les dades, aquest curs "no apareix en el RALC" (el registre d’alumnat en el sistema educatiu català, tant públic com privat). Xifra preocupant a què cal sumar-n’hi una altra: el 46,3% (3.921 alumnes més) també sense plaça, en el seu cas per no complir els requisits, que tampoc segueixen en el sistema. És a dir, Catalunya suma aquest curs 8.294 estudiants que van fer la preinscripció per cursar un cicle formatiu de grau mitjà –o sigui, desitjaven continuar estudiant– i que han abandonat les aules.

La consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va fer balanç ahir del procés de preinscripció i assignació de places del curs 2024-2025, any en què es van iniciar 108.289 sol·licituds per a formació professional, però només es van matricular 61.573 alumnes. Entre la multitud de dades fetes públiques, i en l’altre extrem, destaca que gairebé 18.000 alumnes no s’han matriculat malgrat haver obtingut una plaça.

Dels 14.884 alumnes que no es van poder matricular en la primera tanda per no complir amb els requisits, xifra que va causar una de les primeres crisis en aquesta nova etapa de la conselleria, 8.476 eren aspirants a un grau mitjà. D’aquests, 4.555 estan matriculats en algun curs (els 1.735 repeteixen quart d’ESO i 928 fan un PFI).

Més enllà de la fotografia definitiva de la situació actual, Niubó va voler presentar també ahir les seves propostes de millora perquè el curs vinent no es repeteixin les situacions viscudes aquest, quan milers d’alumnes han començat el curs gairebé un mes tard. El compromís d’aquest Govern és modificar el calendari i agilitzar el procés, amb l’objectiu que el 31 de juliol tot l’alumnat estigui matriculat. Les regles de joc no canviaran, el sistema d’assignació continuarà sent el mateix, el que es modificarà són els tempos, "i el llenguatge per comunicar-se amb les famílies".

Un dels reptes plantejats per la consellera és millorar la informació, ja que, segons una enquesta feta pel mateix departament, el 25% de les persones que no es va arribar a matricular malgrat complir els requisits "li va passar el termini o era fora". D’aquesta resposta neix també una altra novetat a partir d’aquest "era fora": a partir del curs vinent la matriculació serà online. També canviarà, segons ha avançat la consellera, la reserva de places per a alumnat repetidor.

Model català

Notícies relacionades

Niubó va voler parlar també sobre l’impuls que el Govern vol donar al "model català de l’FP dual". "Ens fa falta consolidar-lo, i per a això necessitem l’ajuda i la complicitat de les empreses", va assenyalar la consellera, que va apuntar que el 26,4% dels alumnes d’FP dual ho fan en la forma intensiva (cobrant); una dada que valora com a "bona", tot i que el seu objectiu és "que creixi". "Hem de poder créixer en empreses, i em consta que hi ha voluntat del món empresarial, ja que aquesta és una aposta de país. Hem de veure de quina manera podem arribar a aquestes empreses, que a Catalunya són majoritàriament pimes; mirar si és possible fer les tutories mancomunades...", va assenyalar.

Quant a la necessitat d’ampliar el nombre de places públiques a l’FP per donar cabuda a tot l’alumnat fora del sistema malgrat complir els requisits, Niubó va respondre que "l’oferta està una mica per sota del que caldria", però que la clau rau a "ajustar oferta i demanda de mà del teixit productiu de cada territori, reforçant l’orientació".