Rècord de concentració de gasos amb efecte hivernacle

"Mai abans en la història de la humanitat l’acumulació de diòxid de carboni a l’atmosfera havia sigut ni tan ràpida ni tan elevada". Aquest és el missatge amb què arrenca l’últim informe de l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre el fenomen que està alimentant l’escalfament global i la intensificació de la crisi climàtica al nostre planeta: l’emissió de gasos amb efecte hivernacle. Segons una anàlisi publicada ahir, el planeta acaba de batre un any més el seu propi rècord d’emissions. "No es tracta d’una mera estadística. Som davant un fenomen que provoca conseqüències greus en les nostres vides i al planeta. Això hauria de fer saltar totes les alarmes entre els governs", afirma Celeste Saulo, secretària general de l’entitat.

Les xifres són clares. El 2023, la concentració de diòxid de carboni va superar les 420 parts per milió (ppm). En els anys 80, fa uns 40 anys, aquest indicador ben just arribava a les 338 ppm. I en els anys 2000, fa dues dècades i mitja, ben just arribava a les 369 ppm. Els registres indiquen que, en els últims 20 anys, les concentracions d’aquest gas han augmentat un 11,4%. El mateix ha passat amb els altres dos compostos que estan alimentant l’escalfament global: el metà (CH4), que també bat rècord i en aquests moments ja suma 1.934 ppm, i l’òxid nitrós (N2O), que ja arriba a les 336,9 ppm. En total, s’estima que la concentració d’aquests tres gasos ha augmentat un 151%, 265% i 125%, respectivament, en comparació amb l’era preindustrial.

Els experts que han liderat aquest informe argumenten que aquest augment continu en les concentracions de gasos amb efecte hivernacle "fa inevitables futures pujades de les temperatures". Si res canvia, afirma Saulo, la humanitat es dirigeix a un escenari d’escalfament global extrem que és molt lluny dels objectius pactats en l’Acord de París, en què els països es van comprometre a limitar l’augment dels termòmetres per sota del llindar dels 1,5 graus. En cas de superar-se aquesta línia vermella, segons la comunitat científica, no només s’espera un augment encara més marcat de les temperatures globals, sinó que, a més, també ens podríem endinsar en una era d’extrems climàtics més intensos i duradors.

Causes del fenomen

Notícies relacionades

Un 45% dels morts de trànsit el 2024 eren vianants o motoristes

Bon any i bany a la Barceloneta

L’augment continu en la concentració de gasos amb efecte hivernacle, segons l’OMM, es deu principalment a tres factors. El primer, i més evident, és la incessant crema de combustibles fòssils impulsada per la nostra espècie. Per exemple, per portar a terme tots els processos relacionats amb la producció d’energia, el transport, la indústria alimentària i altres processos industrials. El segon factor és l’augment dels grans incendis forestals.

I en tercer lloc, també s’estima que el pas del Niño podria haver reduït la capacitat de la natura d’absorbir diòxid de carboni. "Correm el risc de veure’ns atrapats en un cercle viciós. Si continuem així, el mateix canvi climàtic podria convertir els ecosistemes que fins ara ens havien ajudat a mitigar l’impacte d’aquest fenomen en importants fonts de gasos amb efecte hivernacle", s’indica en l’informe.