La Generació Sènior: reptes i oportunitats després dels 65 anys

El 2050, més del 30% de la població espanyola serà més gran de 55 anys. I, a més, ho farà amb més esperança de vida i amb millors condicions de salut que els seus antecessors. Un repte demogràfic que anirà acompanyat per molts canvis, tant socials com econòmics, i que va ser el tema de conversa de la jornada «Generació Sènior, solucions per a un futur ple», organitzada per El Periódico de Catalunya, Prensa Ibérica i MAPFRE el 23 d’octubre passat.

«Complir 65 anys ara no és igual que abans», va comentar Joaquín de los Reyes, director de Relacions Institucionals de MAPFRE España, en la primera intervenció de la jornada. «Ara s’arriba amb una salut més bona a edats superiors i amb un ànim i voluntat diferents, ja que tenim les mateixes ganes de fer coses que quan som joves. La longevitat més gran i la societat de consum ens animen a no quedar-nos quiets i a disfrutar més de la vida», va continuar, justificant la seva afirmació introductòria.

Li va donar la raó Antoni M. Lluch, autor de ‘Generación Silver. Un nuevo estilo de vida. ¡Ahora epieza lo mejor!’ comparant la vida amb temporades d’una sèrie de televisió: «abans la vida tenia tres temporades, una de formació, una de complir amb la societat, i després una de descans i de preparar-se per a la decadència». Ara «hi ha una nova etapa», que just arriba després de complir el que espera la societat. A partir dels 65, després de la jubilació, entrem amb salut i ganes en una nova època de llibertat i bonança, «una oportunitat per portar a terme projectes que t’il·lusionaven».

L’aparició d’aquest nou grup demogràfic no ha passat per alt a les institucions. Com va comptar Olga Gómez, regidora adjunta a Cicles de vida de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, «hi ha un col·lectiu que s’està incrementant, que és el que va després dels 65 anys i s’allarga fins a un període d’uns 30 anys, i que vol disfrutar d’aquesta etapa. És un repte, ja que abans no passava, i té unes necessitats concretes: realitzar activitats, accedir a serveis i tecnologies, construir xarxes comunitàries, i se’ls ha de donar resposta des de l’administració pública».

També va ser present en la jornada Clara Rosàs, coordinadora del grup de treball d’envelliment de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya. Rosàs va posar sobre la taula el tema que quan es parla d’envelliment no es pot definir de forma homogènia. Per exemple, les dones, que ara arriben als 65 amb unes capacitats, necessitats, llibertats i expectatives molt diferents de les de les seves mares i àvies.

Recorda, a més, que des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya s’ha publicat un informe on s’utilitza el terme «envelliments», en plural, per reflectir aquesta diversitat, que no passa només pel gènere, sinó també per velleses com les prematures, amb discapacitats o malalties. «La vellesa no és una edat, sinó que com a societat hem d’entendre que aquesta etapa de després de la jubilació és molt llarga i diversa», va advertir.

De los Reyes es va afegir a les aportacions de Rosàs afegint que també és determinant en la vellesa les diferències quant a la capacitat econòmica. En aquest aspecte, va recordar els tres components principals que marquen la salut en la vellesa, i són la salut física (com els hàbits saludables), l’emocional (com les xarxes socials que ens nodreixen) i la financera. En aquesta última es va entretenir per exposar en detall una realitat per a les persones jubilades, la preocupació sobre com viure i disfrutar de la vida durant, almenys, 35 anys més, i fer-ho sense generar ingressos més enllà de l’estalviat i de la pensió.

Va recordar el paper de companyies d’assegurances com MAPFRE i el seu programa Generació Sènior per donar resposta a aquestes necessitats. «MAPFRE és una empresa socialment compromesa, amb la societat en general, i en particular amb col·lectius en situació de vulnerabilitat», per això, va néixer aquest programa, per oferir solucions tan diverses com ho són les necessitats en aquesta etapa de la vida.

Va enumerar des d’aquelles que generen beneficis complementaris «com l’assegurança de dependència, que proporciona un ajut econòmic arribada aquesta situació», fins a aquelles que ajuden en cas de tenir un accident «amb serveis tan útils com l’ajuda a domicili o la rehabilitació». Així mateix hi ha pòlisses per cuidar la salut «que posen el focus en la prevenció de malalties com el càncer de còlon i que poden contractar-se fins als 75 anys». Al final, com va concloure, aquests serveis busquen ajustar-se a la demanda i als perfils individuals, ja que cada etapa té unes necessitats diferents.

La jornada va acabar endinsant-se en dos aspectes clau: la capacitat de decidir i la soledat no desitjada. Quant al primer, Lluch va assegurar que «quan una persona ja no pot decidir sobre què fer en el dia a dia, la seva il·lusió per viure desapareix. La societat té tendència a sobreprotegir, i això inhibeix i coarta la llibertat. Un ambient saludable és el que, independentment de l’edat, et dona capacitat de fer el que vulguis».

La resta dels ponents van coincidir amb la tesi de Lluch. Gómez va afegir que, en aquest sentit, el rol de les administracions és tan complex com vital, ja que «no s’ha de protegir ni prendre decisions per ells, sinó escoltar i acompanyar. Han de tenir un rol actiu en l’elaboració de polítiques de la vellesa, ja que l’objectiu és disminuir les desigualtats a què estan subjectes aquestes persones». Rosàs va animar a entendre que el vital és «allargar la presa de decisions individuals el màxim temps possible», en qualsevol context. De los Reyes va apel·lar a la voluntat de MAPFRE d’escoltar individualment les necessitats específiques de cada persona per oferir solucions detallades i personalitzades que permetin escollir amb llibertat, autonomia i satisfacció.

Notícies relacionades

El temporal descarrega a València i Albacete i causa set desapareguts

"El meu patiment té sentit"

Sobre la soledat no desitjada, Lluch va recordar la importància d’un entorn habitable i amigable que promogui el creixement actiu, amb eines, entorns, activitats i facilitats perquè tothom sigui independent el màxim temps possible. «Ningú vol sentir-se com una càrrega», es va lamentar.

Davant aquesta problemàtica, De los Reyes va afegir que un dels pilars de MAPFRE és «garantir l’acompanyament i que la teva vida no es vegi interrompuda ni et sentis sol o desatès davant una situació d’accident o dependència». Com a societat «temem la soledat no desitjada», i la companyia d’assegurances, abans que res, vol oferir seguretat davant la inquietud que acompanya aquest gran canvi d’etapa.