"El meu patiment té sentit"

El periodista Guillem Sánchez va presentar ahir a Madrid ‘La fugida’, el documental coproduït per EL PERIÓDICO sobre el rastre depredador dels sacerdots Lluís Tó i Francesc Peris entre Barcelona i Bolívia, un cas que fa vuit anys que investiga.

"El meu patiment té sentit"

JOSÉ LUIS ROCA

3
Es llegeix en minuts
Pedro del Corral

"Ara el meu patiment té sentit. A l’explicar-ho, moltes víctimes s’han posat en contacte amb mi. Les he pogut acollir i dir-los que no tenen la culpa. No hem fet res malament, no hem d’amagar-nos". Enric Soler és un dels supervivents que protagonitza La fugida, el documental sobre els abusos a menors a escoles religioses que Guillem Sánchez fa vuit anys que investiga. Hi ha tanta ràbia en les seves paraules que, per moments, se li entretallen. Parla d’impotència, dolor i vergonya, però també d’esperança. Malgrat el mal, irreparable per assegurança, no hi ha altre salvavides que ella. Si no, no hauria posat la cara perquè sortissin tants altres casos a la llum. "El que ve és més dur de digerir que el que hem narrat aquí", va dir ahir durant la presentació del projecte a Madrid, que s’estrenarà aquest divendres a Movistar Plus+.

La cinta, coproduïda per EL PERIÓDICO, 3Cat i Ottokar, traça el rastre depredador dels sacerdots Lluís Tó i Francesc Peris entre Barcelona i Bolívia, país al qual van ser enviats pels jesuïtes després de cometre els seus delictes. Es tracta, per tant, d’un retrat exhaustiu de la impunitat amb què van actuar. "És complicat tenir proves quan s’aborden aquests temes, per això ens centrem en dos casos. Això ha sigut possible gràcies a persones que donen la cara, una cosa que costa bastant quan hi ha abusos pel mig", va expressar Sánchez, director del film junt amb Josep Morell i Marc Sarrado.

Al llarg del metratge es revela que l’ordre coneixia els esmentats crims des de 1968 i que el seu exili a Llatinoamèrica buscava tapar-los. Alessandra Martín va ser una de les afectades: amb només vuit anys va patir els atropellaments de Tó a l’escola Sant Ignasi, aconseguint el 1992 que l’Audiència de Barcelona el condemnés i inhabilités per exercir com a docent. Poc després, casualment, el van traslladar a Cochabamba, on va continuar delinquint amb total llibertat. Peris va fer el mateix.

Nous casos

"Quan comencem a publicar aquesta informació, pensava que els pares ens estarien agraïts... Però la reacció va ser l’oposada. Se sentien qüestionats per haver escollit els esmentats centres per als seus fills", va explicar Sánchez davant un Cine Ideal amb la respiració entretallada. Se sentien sospirs i xiuxiuejos sovint. Hi ha qui, fins i tot, fruit de la tensió, va mostrar la seva repulsa amb aplaudiments de suport. El relat de Soler se’n va emportar algunes: "Cal admetre el que ha passat i assumir responsabilitats. Com a societat hem de treballar perquè no es repeteixi".

Notícies relacionades

Com ja auguraven els directors, l’estrena a Barcelona va provocar un degoteig de noves víctimes que han trencat un silenci de dècades: en tot just un mes, es van elevar a 11 els exalumnes que havien patit abusos. Tal és el terratrèmol que, fa uns dies, el periodista en va anunciar d’altres tantes denúncies contra Raimon Algueró, també acusat per les seves pràctiques durant les sortides organitzades en el marc de l’Agrupació Excursionista de l’escola Casp.

La cinta ha remogut els fonaments dels jesuïtes. D’una banda, Peris ha confessat que va abusar de nens des de 1972. I, per una altra, Pau Vidal, delegat de la Companyia de Jesús a Catalunya, ha admès que "encara hi ha gent en l’ordre que no entén la gravetat" dels fets. El juny passat, després d’una auditoria interna, l’organització va reconèixer tenir a les seves files 44 abusadors. "Les ordres del Vaticà eren clares: qui portés la contrària corria el risc de ser excomunicat. Mai va dir, però, que els pederastes haguessin de seguir amb els nens", va sentenciar Sánchez.