500 litresen vuit hores

Fa dies que els pronòstics ja advertien de l’arribada d’una borrasca sense precedents al Mediterrani. I així ha sigut. Això és una anatomia d’aquest episodi meteorològic extrem per entendre el que ha passat.

Les causes del temporal.

L’arribada d’aquest temporal extrem s’ha produït per una conjunció de factors. Segons explica la meteoròloga Mar Gómez, que forma part de l’equip d’eltiempo.es, es tracta d’una DANA (depressió aïllada en nivells alts) que va arribar des del sud-oest peninsular i que, a causa de la seva ubicació, va descarregar en l’àrea mediterrània. Aquest fenomen va coincidir amb un vent de llevant molt humit que va aportar encara més humitat a l’atmosfera i, per tant, va augmentar la quantitat d’aigua que es va desprendre durant l’episodi. El tercer factor decisiu va ser la formació d’una borrasca freda aïllada a la superfície, que va incrementar la inestabilitat a la zona. "Aquest tipus de configuració afavoreix l’aparició de pluges torrencials, tempestes i calamarsa en el Mediterrani", afirma Gómez.

Les dades del xàfec.

Ja es parla que podríem estar davant un dels temporals més violents d’aquest segle en el conjunt del Mediterrani. Els registres corroboren que en diversos punts del País Valencià, entre dimarts a la tarda i dimecres a la matinada, es van arribar a acumular gairebé 500 litres per metre quadrat en menys de vuit hores. A Xiva, per exemple, es van superar els 491 litres en menys d’una jornada. També es va superar el llindar dels 400 litres per metre quadrat a Bunyol o Torís. A Requena es van superar els 300 i a Utiel, els 275.

Durant el pas d’aquest temporal per València també es van detectar altres fenòmens de gran violència com el pas de tornados i mànegues d’aigua. A Almeria, a més, es va produir un episodi de calamarsa que va deixar pedres de la mida d’ous de gallina. A Màlaga també hi va haver greus inundacions derivades d’aquestes pluges torrencials. A les localitats de Letur (Albacete) i Mira (Conca) el temporal va descarregar gairebé 200 litres per metre quadrat en tan sols unes hores i va provocar grans riuades que ho van arrasar tot al seu pas, i que van deixar almenys dues víctimes mortals en aquests municipis.

La relació amb la crisi climàtica.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Encara és aviat per saber fins a quin punt la crisi climàtica ha alimentat aquest temporal. Per parlar-ne del cert faran falta estudis d’atribució i endinsar-se en qüestions com, per exemple, quin percentatge de la pluja acumulada podria haver sigut evitable en un planeta sense escalfament global. O quines probabilitats hi hauria de viure un fenomen així si l’atmosfera del nostre planeta no estigués tan alterada com ara. En termes generals, les anàlisis més exhaustives realitzades fins ara indiquen que l’avanç de la crisi climàtica afavoreix l’aparició d’aquest tipus de fenòmens meteorològics extrems en zones com el Mediterrani. Sobretot perquè, a causa de l’emissió de gasos amb efecte hivernacle, tant l’atmosfera com els oceans estan molt més calents del normal i això injecta més energia perquè aquest tipus de temporals es tornin més virulents.

L’últim informe del Panel Intergovernamental d’Experts sobre Canvi Climàtic (IPCC) estima que aquest tipus de pluges torrencials que fa temps tenien lloc una vegada cada 100 anys es produeixen ara amb un marge de 50 anys o menys. Les anàlisis també indiquen que aquests fenòmens, a més de ser més freqüents, s’han tornat més violents i arrosseguen més quantitat d’aigua. En cas de continuar així, a més, s’estima que l’avanç de la crisi climàtica podria augmentar-ne la freqüència.