Els errors del sistema d’emergències

"Ja hi haurà temps per fer les valoracions pertinents", aventurava dimecres el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, com a portaveu del Comitè de Crisi muntat a la Moncloa. Acabava de relatar que entre l’alerta roja de l’Aemet i la declaració del nivell 2 d’emergència a València van passar gairebé vuit hores sense reacció autonòmica. Al voltant d’aquestes preguntes i del seu contingut tècnic gira ara la baralla en què, pels efectes d’aquest temporal, s’embranquen el Govern d’esquerra i la Generalitat Valenciana del PP, des que, dimecres, el líder dels populars, Alberto Núñez Feijóo, va acusar d’"actitud miserable" els socialistes, Torres li va respondre amb la seqüència horària d’alertes i el president valencià, Carlos Mazón, va allunyar la pilota cap a Madrid.

Com s’ordena el sistema

El primer detall d’actuació de les autoritats que van conèixer els ciutadans afectats va ser un xiulet d’alarma als seus mòbils. Tècnicament, li diuen "112 invers" o "ES Alert" a Protecció Civil, o "alerta massiva" a Interior. És el missatge que, a través de la tecnologia Cell Broadcast, pot enviar una autoritat a tots els terminals telefònics d’una població. Hi va haver una alerta massiva, però es va emetre passades les 20 hores, quan milers de valencians ja estaven als seus cotxes o els seus balcons assetjats per l’aigua.

Però no és sobre aquesta dada horària –ja comprovada– entorn de la qual gira ara la discussió, cada vegada més agra, per la catàstrofe, sinó sobre qui havia liderar els successius esglaons de resposta davant del terrible temporal que ja era una profecia complerta a l’interior de la província de València.

Davant del risc de catàstrofes, la Norma Bàsica de Protecció Civil preveu tres fases. Gairebé tota l’acció recau en la segona, la d’emergència, després d’una primera de prevenció i abans d’una tercera de recuperació. I aquelles fases delimiten el ring en què es lliura el combat polític del moment.

Hi ha un ordre escrit; el principal es diu PLEGEM. Les sigles corresponen al Pla Estatal General d’Emergències de Protecció Civil. També hi ha plans territorials, que s’han de dissenyar perquè puguin encaixar en el PLEGEM. I hi ha lleis que en regulen el funcionament. La principal és la Llei 17/2015, de 9 de juliol, o llei del sistema nacional de Protecció Civil. D’aquesta llei emana la Norma Bàsica de Protecció Civil que es va emetre per reial decret el 20 de juny del 2023.

La primera fase és d’alerta o preemergència, i només preveu una situació operativa, la 0. En aquesta situació, els serveis de Protecció Civil operen de manera ordinària i no es requereix mobilitzar més recursos, potser mesures preventives per a "la protecció i l’autoprotecció de la població".

La segona fase és la "d’emergència". Arribat aquest moment, és l’autoritat autonòmica, o també la municipal, la que, amb els seus propis mitjans, decideix com afrontar el problema. Aquesta fase preveu tres "situacions operatives" o SO. L’SO1 només requereix mitjans locals de l’ajuntament o el govern autonòmic. L’SO2 és la que va decretar la Generalitat... passades les tres de la tarda del trist dia 29. En aquesta situació operativa lidera tota l’acció el govern autonòmic. A l’S02, l’autonomia té capacitat, per exemple, per ordenar als ciutadans que no surtin a les carreteres i advertir-los del perill que correrien les seves vides o que podrien convertir-se en obstacles per al pas dels serveis d’ajuda i rescat.

No es va fer aquesta petició a l’SO2 valenciana. En aquesta situació, depenia de la Generalitat demanar ajuda a altres administracions, com per exemple la de l’Estat, o fora del seu territori. Va ser el cas de la trucada que va fer València perquè hi intervingués la Unitat Militar d’Emergències (UME) a les 20.36.

La situació operativa 3 es declara davant "les emergències d’interès nacional" –diu la norma– per "la persona titular del Ministeri de l’Interior". És la situació més greu i àmplia. Es posa en marxa "quan es considera que està en joc l’interès nacional", expliquen fonts d’Interior. Es pot activar per iniciativa pròpia del ministre o a instàncies de les comunitats autònomes o dels delegats del Govern. En aquest cas, el director de l’emergència és el mateix ministre i la direcció operativa recau en mans del general en cap de l’UME.

Els retrets

La comunitat autònoma afectada per una catàstrofe com aquesta dana es pot dirigir a Interior i demanar l’SO3, però això no va passar la nit del 29 d’octubre. En l’encreuament d’acusacions entre Moncloa i València, el Govern afirma que la Generalitat va activar tard i malament l’SO2. Carlos Mazón i el seu equip es defensen acusant Interior de no centralitzar el comandament declarant una situació operativa 3.

Des del Consell s’ha difós l’argument que Fernando Grande-Marlaska "ha deixat a l’estacada una comunitat autònoma", i la catàstrofe patida "és, sens dubte, una emergència d’interès nacional" la resposta a la qual corresponia a l’Estat.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

A Interior creuen que el president Mazón s’està espolsant la seva responsabilitat. De fet, recorden que dues comunitats governats pel PP, Madrid i Andalusia, ja van assumir el lideratge de situacions operatives 2 i van enviar en temps i forma les seves alertes massives "en emergències de característiques similars". Interior no va activar motu proprio l’SO3 perquè "no es va considerar adequat, ja que s’aplica a situacions amb implicació de diversos territoris, com un terratrèmol que afectés una gran part d’Espanya," expliquen fonts d’aquest departament. Hi ha un escenari delicat, poc esmentat, en el sistema d’alertes. Segons l’article 29 de la llei del sistema nacional de Protecció Civil, l’emergència d’interès nacional és aquella en què –a més de tenir afectació en diverses comunitats autònomes i una gran dimensió– requereix l’activació d’estats d’alarma, excepció i lloc.

No va ser el cas a València; no aquesta vegada, almenys. Però pot ser que aquest sigui l’escenari si el canvi climàtic provoca danes cada vegada més violentes i el públic i els governs locals no es prenen seriosament les alertes roges de l’Aemet.