Andrea Almenta: "La mort no pot ser un tabú; és l’única certesa que tenim"

En un context social en què la mort sol ser apartada del tema de conversa, la defunció d’un ésser estimat es pot convertir en una situació massa difícil de gestionar. És el que els experts defineixen com un dol complicat. Davant d’això, entitats com la Fundació Hospital, en col·laboració amb el Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades de la Fundació La Caixa, porten a terme un acompanyament durant el procés, amb atenció personalitzada i grups de dol terapèutic, de la mà de professionals com Andrea Almenta. Alhora, remarquen que, com a societat, la mort ha de deixar de ser un tabú.

Cada vegada hi ha menys persones que visiten els cementiris el dia de Tots Sants.

És cert. Sembla un ritual passat de moda, tot i que és una festivitat important per pensar en els éssers estimats que ja no són amb nosaltres. Anar al cementiri, parlar-ne en família, pot ser dur, però si no prenem aquest temps és com si oblidéssim aquelles persones que han sigut tan importants en la nostra vida i que, encara que no hi siguin físicament, són presents.

¿El sistema prefereix apartar-nos del dolor?

Sí. Sembla que se’ns vulgui allunyar del que genera tristesa i dolor, com si no existís. La tasca de viure, però, consisteix a transitar per tot el que ens passa, sigui bo o dolent, fàcil o difícil. Ignorar les vivències doloroses suposa ignorar una part de la nostra vida, i això fa que no la visquem plenament.

¿Estem a punt per afrontar la pèrdua d’un ésser estimat?

Quan passa, sentir dolor és inevitable. El problema és quan el volem apartar, quan l’ignorem o no podem gestionar les emocions, i llavors pot sorgir el patiment, que és més persistent, ple de creences limitants i que ens impedeix poder avançar. Cada vegada tenim menys desenvolupat el múscul per sostenir el dolor, i això pot fer que alguns dols es compliquin.

¿Quin procés segueixen per atendre un dol complicat?

Les fases del dol són ben conegudes per tothom: negació, ira, negociació, depressió i acceptació. Malgrat això, no podem acompanyar tothom de la mateixa manera, perquè cadascú carrega amb la motxilla. En els dols complicats també hi afloren les ferides passades i els traumes. A més, el dol tampoc és lineal, sinó que hi ha progressos i retrocessos. Més que establir unes pautes bàsiques, el més important és escoltar i entendre la persona que tens al davant per identificar com es relaciona amb la pèrdua i què li causa aquest patiment.

¿El dol significa afrontar, també, la mateixa mortalitat?

Sí. Hi ha una clara connexió, perquè ens col·loca davant el mirall. La mort és el més cert de tota la nostra existència, però ens estimem més no haver-hi de pensar. Encara que sembli una paradoxa, la defunció d’un ésser estimat pot ser una oportunitat per aturar-nos i reflexionar sobre l’essència de la nostra pròpia vida. La inèrcia del dia a dia fa que no puguem trobar un moment de pausa per reflexionar sobre el camí vital que estem seguint i si hi estem a gust.

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

I, com a societat, ¿hem de parlar de la mort d’una manera més natural?

El primer de tot és no convertir la mort en un tabú. Per exemple, tornant a la celebració de del dia de Tots Sants, no hem pas d’allunyar els més petits dels cementiris. És important parlar de la mort, naturalitzar-la. I també és important posar el focus en les cures, en el fet d’acompanyar els malalts, cosa que també forma part del procés de la vida. No ens hem d’apartar de la mort, perquè, al capdavall, és l’única cosa que és inevitable.