La carretera de l’apocalipsi

A la pista de Silla i als voltants l’aire fa una olor estranya. Una olor que no és només de pantà, com repeteixen els camioners que fa tres dies que hi estan atrapats, sinó de tragèdia. El tram de la pista contigu a la zona comercial d’Alfafar i Sedaví, a la província de València, sembla que hagi patit un bombardeig. Hi ha cotxes amuntegats, camions destrossats i objectes de totes les mides i formes desballestades, però sobretot es perceben restes de vida escampades per tot arreu.

Un paper blanc col·locat sobre la lluna posterior amb una erra escrita significa que el cotxe està revisat i que no hi ha cadàvers a dins. Els vehicles que circulen ho fan pel mig d’una vall de ferralla terrorífica. A la via de servei hi ha molts camioners que segueixen allà... fins no se sap quan.

Dos metres

"L’aigua va arribar fins aquí", assenyala el Vassili dins de l’habitacle del seu camió, de gairebé 2 metres d’altura. "Hi havia un embús i als 10 minuts va començar a arribar l’aigua. Va pujar fins aquí. Jo vaig baixar i me’n vaig anar a buscar el meu fill, que conduïa el camió del davant. Vam pujar al seu camió i allà vam passar la nit. He estat a Israel i a Iugoslàvia, però mai havia vist tanta destrucció", afirma aquest transportista romanès abans de començar a plorar.

Deu metres més endavant hi ha una dona que té la mirada perduda, recolzada sobre un cotxe. "Soc del Forn d’Alcedo i he perdut gent. Això és l’apocalipsi. Déu ens anuncia la fi del món", assegura sanglotant, abans de fondre’s en una abraçada amb la fotògrafa que ens acompanya. De lluny se sent un so de celebració perquè el Vassili i el seu fill han aconseguit engegar el camió després de tres dies intentant-ho. Un cop d’ànim enmig de l’infern.

La riuada de voluntaris fa brollar les llàgrimes dels camioners, que no necessiten menjar ni aigua perquè ells sempre porten reserves a les cabines. El que sí que necessiten és una altra cosa: suport emocional. El caliu de la gent. L’expressió de la solidaritat enmig del caos.

"Quin horror"

La majoria té el rostre descompost, l’expressió interrogant. Com l’Ovidio, un altre transportista que ha quedat atrapat en la pista per la riuada. "Tota la vida he estat a la carretera i mai hauria imaginat aquest horror", assegura. Una parella madura d’Alfafar torna a examinar el seu cotxe amb la mirada baixa. "¡Quin horror!, ¡quin horror!".

"¡Obrin pas, obrin pas!". Per la pista emergeix un cotxe de Protecció Civil. Uns metres més enllà, el Victoriano intenta desmuntar les peces del motor del seu camió, però li tremolen les mans. Està en xoc des de dimarts a la tarda. El Xavi i el Loreto no saben com tornar a casa. Han intentat engegar el seu cotxe. Semblen perduts, desorientats enmig d’aquest escenari apocalíptic.

Enmig del carrer, a pocs metres de l’MN4, hi ha una dona que parla tota sola. En realitat parla per mòbil, però sembla que s’expliqui a si mateixa la increïble història de la seva supervivència. "Estic buscant el meu cotxe. Me’n vaig salvar de miracle", acaba ,abans d’explotar en un plor descontrolat.

Un noi entra al Lidl del davant, a la zona comercial d’Alfafar.

–¿Puc entrar a buscar alguna cosa de menjar i aigua?

Notícies relacionades

José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"

El Govern català revisarà els indicadors perquè els pacients "estiguin ben atesos"

–No som del supermercat.

–D’acord. Hi entraré. A casa ja no queda res.