Cinc euros per una ampolleta d’aigua

Les tragèdies treuen el millor i el pitjor de la gent. Una riuada de persones es dirigia ahir, dia festiu de Tots Sants, a les pedanies i localitats del sud de València per ajudar de manera desinteressada els més afectats per les destrosses de la dana, que tres dies després continua comptabilitzant víctimes mortals i desapareguts. Ajuden sense esperar res a canvi.

L’altre costat de la moneda són aquells que s’han dedicat al pillatge i el saqueig i els que han vist en la desgràcia una oportunitat per fer negoci amb el bé més preuat en aquests moments: l’aigua potable. En localitats com Calicanto, Picanya, Aldaia o Alfafar alguns comerciants han inflat els preus en ple esclat d’urgent necessitat.

És el cas de les urbanitzacions situades a Calicanto, on els seus veïns estan aïllats i sense cap tipus de subministrament d’aigua, llum ni gas. Els més afortunats estan cuinant amb el carbó que tenien per a les barbacoes i arreglant-se com poden amb l’aigua de les piscines. Freda, per descomptat, ja que no tenen com escalfar-la. I per beure... res.

Aconseguir aigua potable s’està tornant una autèntica odissea, fins i tot fora de les zones afectades per la dana; a dins és gairebé missió impossible. Ja no només perquè hi ha poques existències, sinó perquè no estan a l’altura de qualsevol butxaca. A Calicanto, una família ha hagut de caminar aquests dies durant més d’una hora per arribar a un local que tenia aigua potable tot i que a un preu astronòmic: "Ens han cobrat 5 euros per cada ampolleta de mig litre", diu el Manuel, pare d’una família de quatre membres.

Poca humanitat

No són els únics. La Cristina, una veïna d’Aldaia amb un nadó de pocs mesos, va viure una situació similar al seu municipi. "Em volien cobrar 8 euros per un pack d’aigua", assenyala, i afegeix: "És una vergonya i molt roí per la seva banda. Ara hauríem d’estar tots posant l’espatlla", defensa.

La Cristina va entrar amb la seva parella i el seu nadó a un petit comerç de la ciutat i es va emportar l’últim paquet d’aigua que hi havia. "És vergonyós que ens treguin els diners en una cosa tan essencial com l’aigua. L’amo ens va veure entrar amb un nadó en braços. És de tenir molt poca humanitat", lamenta aquesta dona.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Els casos es repeteixen per la província. En la majoria de les localitats afectades els supermercats segueixen arrasats o sense gènere, perquè els camions de repartiment no hi poden accedir. L’encarregada d’un conegut supermercat explicava ahir a aquest diari que els camions amb productes frescos, com peix i fruites i verdures, no havien pogut arribar a l’establiment, però sí altres vehicles carregats amb aigua potable. "Quan arriba, desapareix. Vull pensar que és per donar-la als damnificats, però em temo que molta gent està fent provisió i a València ciutat i en els municipis que no han resultat afectats hi ha aigua potable a l’aixeta: l’embotellada la necessiten les persones que han patit la dana", insistia

A la Cristina (com a la majoria) l’ha salvat la solidaritat familiar i ciutadana. "Per sort la meva cosina tenia una mica d’aigua guardada i ens va portar una garrafa de 8 litres. Imagina’t la necessitat que quan me la va portar la gent li preguntava tota l’estona pel carrer que on l’havia comprat".