RIUADA CATASTRÒFICA

Els embassaments del Ter i el Llobregat superen el 32%

Els gairebé 200 hectòmetres cúbics d’aigua acumulats en el sistema allunyen un escenari de noves restriccions, a l’espera de més pluges.

Els embassaments del Ter i el Llobregat superen el 32%
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

Durant l’última setmana, les precipitacions han sigut generals a Catalunya. De fet, el balanç del mes d’octubre se salda amb pluges que han deixat més de 100 litres per metre quadrat a la majoria de la comunitat autònoma, quantitat que equival a una tardor més plujosa que les del 2022 i 2023 (sense que encara s’hagi acabat l’any). La meitat sud de Catalunya ha rebut importants quantitats d’aigua, però les capçaleres dels rius Ter i Llobregat també. Això ha permès que les reserves acumulades en aquests pantans augmentin, fins a superar el 32% de la capacitat.

Fa un any, els embassaments d’aquests rius, que proveeixen diverses comarques de Barcelona i Girona, no arribaven al 20%: només disposaven de 122 hectòmetres cúbics. Ara n’hi ha més de 198, una xifra que fàcilment arribarà als 200. Segons el Pla Especial de Sequera, la fase d’excepcionalitat, que implicaria noves mesures restrictives, s’ha d’activar quan en aquest sistema hi quedin 145 hectòmetres cúbics.

Ara com ara, aquest escenari agreujat està lluny. Per sortir de la sequera estructural es requereixen encara més pluges, però a curt termini no es preveuen restriccions en l’àmbit del Ter i el Llobregat. Com a mínim, fins al 2025.

El pantà de Sau ha pujat fins al 26% i el de Susqueda sobrepassa el 27%, tots dos al curs del riu Ter. La Baells emmagatzema més de la meitat del seu volum màxim. Aquestes dades garanteixen aigua per a Barcelona i els seus voltants durant més d’un any. A més, les pluges han servit per recarregar aqüífers, els recursos d’aigua subterrània i recuperar ecosistemes fluvials.

Zones roges

Destaca en particular la situació de l’Empordà, on ha plogut molt menys que a la resta. Al Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica hi ha preocupació respecte a la crisi hídrica que viuen l’Alt i el Baix Empordà. El pantà de Darnius-Boadella es troba al 17% de la seva capacitat i la fase d’emergència continua decretada en alguns municipis de l’Alt Empordà.

Notícies relacionades

També al Priorat (fora de les conques internes) s’han viscut problemes de proveïment. En aquesta comarca, una part de l’aigua de l’embassament de Siurana es transvasa cap a Riudecanyes, cosa que, sumada a l’escassetat, ha provocat dificultats. El pantà de Siurana ha experimentat una suau recuperació i ja supera el 2,48% de la seva capacitat. El de Riudecanyes, el 4%.

Els pròxims dies s’esperen noves pluges, que podrien tornar a regar les comarques de les capçaleres del Ter i el Llobregat.

Temes:

Barcelona Girona