José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"

El responsable de l’Agència FPCat rep EL PERIÓDICO al cap de poques hores d’assumir el càrrec, després de vuit anys al capdavant de l’Escola del Treball, l’institut públic d’FP més gran d’Espanya.

«L’horitzó és tenir una quantitat suficient d’empreses perquè l’alumnat decideixi»

José Luis Duran: "Per a una empresa, pagar el que li suposa una FP dual intensiva és ‘peccata minuta’"
3
Es llegeix en minuts
Helena López
Helena López

Redactora

Especialista en Educació

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Famílies i docents alerten de la dificultat per trobar empreses disposades a acollir alumnat en pràctiques.

Ara mateix es tracta d’una por. Amb la nova llei, l’alumnat de primer curs no s’incorporarà a les pràctiques fins al segon i tercer trimestres. Ara els tutors estan buscant activament les empreses, estan contactant-hi...

Sí, i convidant les famílies a col·laborar en la recerca.

Qualsevol input que ens arribi per incrementar el ventall d’empreses és benvingut. Si una família planteja una empresa, el que ha de fer el centre és visitar-la, mirar l’entorn de treball, la seguretat, pactar el pla d’activitats i fer-ne la supervisió. Una empresa pot arribar perquè l’hagi trobat el el tutor, perquè ella mateixa es dirigeixi a l’institut o perquè un alumne digui: "El meu veí té un taller i m’agradaria fer les pràctiques allà". Però aquesta situació és una petita minoria; la majoria de les empreses no arriben per aquesta via.

Però, ¿coincideix que un dels reptes per a l’enlairament de l’FP dual és trobar empreses?

Sí. Però és un repte del sistema, l’Administració sola no pot fer-ho. Nosaltres, com a Administració, hem de fer la nostra part dels deures, que és acudir als gremis i informar-nos, mirar com podem treballar amb les pimes... Però és una qüestió de país. No té sentit que moltes empreses es queixin que no tenen ni relleu per a les futures jubilacions i reclamin incorporar talent, però que després no vulguin jugar. Hem de jugar en equip, i això vol dir que hem de jugar tots.

¿I això passa?

És clar. Per això treballem per alinear tothom: empreses, agents, Conselleria de Treball, etc., en aquest objectiu, que és que hi hagi empreses per a tothom. Com tot en la vida, les coses no s’aconsegueixen d’un dia per l’altre. Necessitarem un parell de cursos.

Una de les pors és que les empreses vulguin fer l’FP dual general, no la intensiva, per no pagar.

Aquest és un risc, però de moment és només una hipòtesi. Per la meva experiència com a director de l’Escola del Treball, perquè president de l’Agència només ho soc des de fa unes hores, les empreses que estan entrant en l’FP dual intensiva n’estan contentíssimes. I moltes que no entraven i que han començat a fer-ho, estan repetint, moltíssimes. Per a una empresa, pagar el que li suposa una dual intensiva és peccata minuta. A l’empresa, sobretot a les pimes, li pot afectar més la gestió de donar d’alta l’alumne en la Seguretat Social que no pas el cost. Perquè, no ens enganyem, el que es paga a un alumne que fa una dual intensiva és el 65% del salari mínim interprofessional, això estant a vuit hores. Per cinc hores, parlem de... ¿350 euros? ¿400? Per tenir un alumne cinc hores cada dia tot un any, pràcticament. El risc per a l’empresa és baixíssim i, en canvi, la capacitat que té per captar talent és un factor molt interessant.

No sona malament.

I després hi ha una altra cosa que dic a les empreses: que el matrimoni tampoc és per a tota la vida, que els convenis es rescindeixen. De vegades les empreses diuen: "Aquest alumne no s’adapta a la cultura de l’empresa". Doncs no passa res, es rescindeix el contracte i se’n busca un altre. L’alumne mai perdrà les hores fetes. Sempre les tindrà. Per tant, això el capitalitza. I, si passa al revés, és el mateix.

Però, ¿què passa si, malgrat això, un institut no troba pràctiques per a un alumne de primer curs?

Res, que farà les 515 hores estipulades en el segon curs. Aquest alumne tindrà les mateixes possibilitats de graduar-se en dos anys i de fer les mateixes hores de pràctiques. Ja ho tenim previst.

Notícies relacionades

La consellera Esther Niubó valora l’actual 26,4% d’FP dual intensiva com una bona xifra, però apunta la necessitat de créixer. ¿Quin percentatge seria l’òptim?

El horitzó és tenir un nombre suficient d’empreses perquè sigui l’alumne qui pugui decidir si prefereix una modalitat d’FP dual bàsica o una d’intensiva. Aquesta seria la situació ideal, i jo crec que passarà quan ajustem el sistema, en un parell de cursos; però el punt de partida és molt bo. Els titulars se solen fixar sempre en la part negativa, però hi ha moltes coses que funcionen. I tampoc he vist mai cap titular que digui que l’alumnat d’FP a Catalunya es queda sense graduar per falta d’empreses on fer pràctiques, perquè sempre se n’acaben trobant.