Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus

Un 10% del pressupost d’aquests centres es cobra en funció dels objectius

La directriu es dirigeix a almenys un 20% dels menors atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ). Uns psiquiatres denuncien que la mesura convida al sobrediagnòstic.

Salut emplaça a diagnosticar trastorns mentals greus
2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

Una instrucció interna del CatSalut, dependent del Departament de Salut, reclama als psiquiatres que diagnostiquin amb trastorns greus almenys un 20% dels menors atesos en els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) de Catalunya. Aquest percentatge, que a més s’incrementarà en els pròxims anys fins al 40%, ha desencadenat una sèrie de denúncies de psiquiatres que consideren que s’està generant una bombolla de diagnòstics i que fins i tot s’estan forçant les dades per complir amb el Govern i aconseguir un plus econòmic. En l’altre extrem, altres professionals, com el cap de Psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau o el director de l’Hospital del Mar, defensen la mesura per assegurar que s’atengui els casos més complexos en aquests centres especialitzats.

Anita Brotons, metge psiquiatre amb una experiència de 23 anys atenent nens i adolescents, assegura: "El sistema ens obliga a posar gravetat i de vegades no es correspon amb la clínica, sobretot en una primera visita en què de vegades no veus el pacient sinó els pares". Brotons, que exerceix en un CSMIJ de Barcelona, va més enllà i relata que les empreses privades que gestionen aquests centres "ens demanen diagnòstics cada vegada més greus" per complir amb aquest 20% perquè en cas contrari "no reben els diners de l’Administració". Un 10% del pressupost d’aquests centres es cobra en funció del compliment d’una sèrie d’objectius, entre aquests el del 20% de casos greus entre els joves i adolescents atesos.

Brotons, en declaracions a EL PERIÓDICO, remarca: "Sentim que hem d’inflar els diagnòstics i posar Pacient Crònic Complex (PCC)". I en posa un exemple: "Davant un nen de 10 anys que ha perdut la mare, com que no es tracta d’un PCC, m’he d’inventar trastorns depressius greus". Brotons aclareix que mai l’empresa demana als professionals que s’inventin un diagnòstic, però sí que assegura que el percentatge real està per sota del 20% requerit. Brotons es pregunta si hi ha realment aquest 20% de casos greus en la població infantil i juvenil a Catalunya.

Segons un document intern a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, aquest percentatge s’incrementarà en els pròxims anys. En concret, l’any vinent s’haurà de diagnosticar com a greus un 30% dels menors que arribin a cada centre especialitzat. "L’objectiu final per aconseguir amb aquesta fita és el 40%"), afirma textualment l’indicador.

Un indicador

Notícies relacionades

Diversos professionals d’alta responsabilitat consultats per aquest diari neguen que hi hagi perversió en aquest sistema d’incentius i el defensen. El cap de psiquiatria de l’Hospital de Sant Pau, Narcís Cardoner, defensa la mesura: "Quan firmes aquest contracte amb el CatSalut no firmes que faràs el 20%, sinó que dius que pots arribar per exemple al 15%. És un indicador que vol assegurar l’atenció a les patologies més greus, i és veritat que en els últims anys en tenim més casos, per la qual cosa no crec que aquesta directriu tingui la virtut d’incrementar la incidència perquè l’increment és una cosa mundial i el percentatge és una cosa recent".

Víctor Pérez, director de l’Hospital del Mar i psiquiatre amb llarga trajectòria, romp una llança a favor de la professionalitat del sistema. "No em puc ni creure que ningú forci un diagnòstic –afirma amb rotunditat–, són professionals, llicenciats, i molts d’ells doctorats, i el diagnòstic és una cosa molt seriosa com perquè ningú el canviï".