"Vivim d’esquena als rius i no coneixem el territori"

Espanya està cada vegada més exposada a les pluges torrencials i les inundacions de gran calat però, tot i així, són molts els sectors que encara no saben com han d’actuar davant aquests fenòmens meteorològics extrems que ja impacten el nostre territori i que en els pròxims anys poden anar a més a causa de l’avanç de la crisi climàtica. Ens han ensenyat què s’ha de fer quan es detecta un incendi o quines mesures s’han de prendre per protegir-nos durant una onada de calor. Però encara falta molta cultura sobre què cal fer i què no durant un episodi de pluges torrencials o una inundació.

"La majoria de la gent no sap com s’ha d’actuar davant un episodi d’aquest tipus i, tal com hem vist aquests dies, moltes vegades aquest desconeixement pot conduir a situacions mortals", afirma Daniel Rodrigo, expert en comunicació del canvi climàtic a la Universitat de Nebrija. Sergio Delgado, subdirector de Protecció Civil a Catalunya, es posiciona en la mateixa línia i afirma: "Hi ha molt desconeixement sobre la inundabilitat. L’associem només als rius i no som conscients que vivim en rieres".

En molts casos, l’Administració no eludeix aquesta "falta de cultura de la inundació", lamenta Annelies Broekman, investigadora especialitzada en gestió de l’aigua al Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb referència als edificis construïts en zones inundables sense plans d’emergència en vigor.

Entre els milers d’imatges que s’han viralitzat aquests dies de les greus inundacions registrades a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa, Múrcia, Andalusia i el sud de Catalunya, es poden veure, per exemple, persones gravant en primera línia l’arribada d’una gran riuada carregada d’aigua, fang i runa. O joves recorrent carrers inundats i refugiant-se en cotxes mentre puja l’aigua, la qual cosa és una pràctica d’extrem risc, ja que en aquestes situacions els vehicles no només poden acabar arrossegats per la pluja sinó que, en cas que passi, és extremadament difícil sortir-ne.

"També resulta preocupant que molts mitjans de comunicació encara enviïn els seus reporters a informar des de carrers inundats i mentre continua plovent de manera torrencial, exposant-los així a un risc totalment innecessari i creant la falsa sensació que és una pràctica normal en aquests tipus de casos", denuncia Rodrigo.

"Cultura del riscos"

Són moltes les veus que, després de presenciar el que ha passat aquesta setmana a Espanya, afirmen que els espanyols necessiten desenvolupar al més aviat possible una "cultura dels riscos climàtics" i, més concretament, sobre com s’ha d’actuar davant aquests escenaris que amb el canvi climàtic seran cada vegada més freqüents i extrems. "El problema és que vivim d’esquena al nostre territori, no coneixem els nostres rius i tenim la memòria molt curta sobre com és realment el lloc on vivim. Hi ha zones on sempre hi ha hagut riuades, però ara ens falta cultura de la inundació", assenyala Broekman.

La investigadora reclama actuar en almenys quatre eixos. El primer, i potser més indispensable, és la conscienciació. És a dir, aconseguir que cali la idea que aquests riscos no només existeixen sinó que poden ser extremadament greus. La segona prioritat hauria de ser augmentar els sistemes d’alerta i coordinació davant aquest tipus d’esdeveniments. El tercer, reforçar l’educació sobre què poden suposar aquests fenòmens meteorològics extrems. I en quart lloc, "no construir més" en zones especialment exposades a desastres naturals. Ja sigui per inundació o per l’impacte del mar.

"Falta molta conscienciació sobre aquests esdeveniments però, més enllà d’això, també falta aplicar la legislació i, per exemple, obligar que es compleixin els protocols de riscos laborals i que les empreses parin durant aquest tipus de successos", afegeix, en aquesta mateixa línia, Rodrigo.

Els experts apel·len per unanimitat a reforçar les mesures de prevenció davant esdeveniments com pluges torrencials o inundacions tot i que, ara com ara, hi ha una actitud molt reticent davant aquest tipus d’actuacions que es prenen abans de l’arribada d’aquests esdeveniments. "Moltes vegades a la gent li costa entendre que demanem mesures preventives com va passar al seu dia amb el Filomena a Madrid. Molts es molesten quan reclamem parar les activitats per endavant perquè consideren que això pertorba la seva vida. Però en situacions d’emergència és necessari", defensa Santi Segalà, cap de l’àrea de predicció del Servei Meteorològic de Catalunya, recordant, per exemple, que als Estats Units la població sí que té més interioritzat que cal evacuar davant l’arribada d’un huracà.

Delgado comparteix aquesta posició: "Hem de ser conscients que si volem protegir les persones davant una inundació de vegades haurem de prendre mesures preventives tot i que finalment no passi res excessivament greu. Perquè les precisions és normal que tinguin un punt d’incertesa, però això no treu que l’objectiu sigui salvar vides", comenta Delgado en declaracions a EL PERIÓDICO. En el cas concret de les inundacions, el portaveu de Protecció Civil també insisteix en la necessitat de "crear més cultura" sobre com s’ha d’actuar en aquests esdeveniments per evitar gestos com, per exemple, la gent que surt a agafar el cotxe per escapar-se d’una inundació.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Educació des de petits

El consens és unànime entre els experts sobre la necessitat d’inculcar aquestes idees a tota la població. Començant, evidentment, per les escoles. "Al Mediterrani és bastant habitual que hi hagi pluges torrencials i, a més, sabem que amb el canvi climàtic aquests fenòmens es tornaran més habituals i extrems. Sabent això, és incomprensible que a les escoles no s’ensenyi als nens com s’ha d’actuar en aquests casos", afirma Sera Huertas, educador ambiental. Al sud d’Itàlia, per exemple, els nens aprenen des de petits com cal actuar davant un terratrèmol. I al Japó, a les classes es parla de què s’ha de fer davant l’arribada d’un tifó. "A Espanya s’hauria de fer el mateix amb tots els esdeveniments climàtics a què estem exposats", afegeix Huertas.