Riuada catastròfica

Aemet admet marge de millora en la predicció d’una dana extrema

L’Agència Estatal de Meteorologia explica com funcionen els seus avisos i reconeix que el missatge, enviat a temps, no va calar en la població

L’atmosfera és un sistema caòtic i un canvi a petita escala pot provocar canvis a gran escala

Dimarts, l’Aemet va comunicar-se amb Protecció Civil de València en una desena d’ocasions

Aemet admet marge de millora en la predicció d’una dana extrema
3
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Especialista en Medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha insistit durant tota la setmana en la idea que els avisos es van enviar dimarts al matí a la província de València. En aquells missatges, que es van difondre a les xarxes socials i a través dels mitjans de comunicació, s’advertia que s’havia activat un "avís vermell" per acumulació de pluja, per intensitat i també per la possibilitat de tempestes violentes. En realitat, cinc dies abans ja s’havia emès un avís per la dana que descarregaria en aquest territori.

No obstant, les alertes de Protecció Civil a la població perquè es protegís van trigar hores a enviar-se. Fonts d’Aemet admeten que els protocols no van calar en la població perquè la gent continuava fent vida normal amb l’avís vermell activat. L’agència no tanca la porta a buscar nous canals perquè aquests avisos arribin a tot el món. Diversos experts ja han repetit en diverses ocasions que la poca "cultura de la inundació" que hi ha a Espanya, malgrat que hi ha precedents greus, tampoc ajuda que la ciutadania es posi en alerta quan rep aquests missatges.

Tot i així, Ramon Pascual, d’Aemet, assenyala en conversa amb EL PERIÓDICO que durant dimarts l’agència va establir comunicació telefònica amb Protecció Civil del País Valencià en una desena d’ocasions des de la seva central a Barcelona. "Sempre hi ha un contacte constant, però la decisió de tancar escoles o restringir la mobilitat no depèn d’Aemet", recorda Pascual.

Sobre la predicció de la gravetat del fenomen, el meteoròleg admet que la part més difícil és quantificar quanta aigua caurà, sobretot quan es tracta d’una dana extrema, com la d’aquesta setmana. "Afinem molt el pronòstic, només fa falta que ho comparem amb els de fa 30 o 40 anys, respecte a episodis com les inundacions de 1957 o la pantanada de Tous", afirma.

Mecanisme dels avisos

En l’actualitat, cada província se subdivideix en quatre zones diferents i quan es llança un avís es concreta l’horari d’inici i de final, alhora que també s’assenyala el tipus de fenomen produït: pot tractar-se de pluges intenses, acumulació d’aigua o temps violent. En el cas de dimarts passat, es combinaven les tres amenaces en un mateix avís.

¿Però per què el més complicat és endevinar quanta aigua deixarà una dana? "No hi ha cap model del món que utilitzem, i disposem dels millors, que sigui capaç de dir amb tota seguretat quants litres deixarà una tempesta torrencial en un punt concret", afirma Pascual. Mentre que en els episodis moderats és més probable encertar, quan es tracta d’una dana extrema, el pronòstic es torça.

El problema és que entre que caiguin 200 litres per metre quadrat i 500 hi ha diferències importants, ja que una quantitat ingent de pluja pot provocar unes conseqüències fatals, com s’ha vist en aquest cas a València. "Sabem que un fenomen es produirà, i aquesta vegada ho vam predir, però concretar amb exactitud les quantitats és complex, perquè són danes fora d’escala amb una estructura gran", afirma. "Els litres depenen de la posició exacta de la dana, de la intensitat del vent i d’altres factors", exposa. Els resumeix amb tres factors clau: la intensitat puntual de precipitació, l’extensió del sistema precipitant i la persistència del cicle de vida d’aquest sistema.

Aemet defensa que s’intenta fer aproximacions molt precises, en funció de la situació de l’atmosfera, i assenyala que el procés científic per fer les prediccions és complex i es basa en models matemàtics d’equacions. De tota manera, com l’atmosfera és un "sistema caòtic", certs moviments a escales molt petita poden influir en moviments a gran escala. Per tant, s’ha de treballar amb prediccions probabilístiques que no són 100% segures. És a partir d’aquestes dades que es procedeix a activar un avís.

Notícies relacionades

"Per aquesta raó, el més important són els avisos (n’hi ha de tres tipus), tot i que es pot tenir en compte que no enviar un avís també és una decisió rellevant", assenyala Pascual. Una vegada la tempesta ja s’ha format, té vida pròpia i els models que s’utilitzen per seguir-la passen a ser en temps real. "Quan la dana ja està descarregant, has de treballar amb la vigilància, és a dir, la predicció a curt termini, al moment. El dia 29, en una hora van caure 180 litres en alguns llocs. Es tracta d’un rècord, ja que amb 60 litres ja es denomina pluja torrencial", explica.

Pascual considera "estrany" que de vegades no es prenguin mesures i se sigui prudent quan s’ha vist que hi ha un avís especial emès: "Sorprèn perquè a Espanya tenim un currículum d’inundacions greus".