Cànnabis i inseguretat

Segons l’últim CEO, els principals temes d’interès són la insatisfacció política, la crisi habitacional i les relacions entre Catalunya i Espanya. La inseguretat apareix després i de manera general i ambigua. Tot i que els furts i robatoris han augmentat i preocupen més, moltes persones confonen problemes de civisme i convivència amb temes de seguretat.

Les plantacions de marihuana no estan entre les principals preocupacions ciutadanes, però el Pla General de Seguretat de Catalunya 2025 sí que identifica el cultiu, distribució i venda il·legal de cànnabis com un dels problemes clau de seguretat a Catalunya. ¿Per què aquesta discrepància?

Tot i que la majoria no coneix o no es veu afectada per plantacions il·legals de cànnabis, el fenomen creix i l’estructura i virulència no deixen d’augmentar. No es tracta d’un veí amb unes plantes al balcó, sinó de grans plantacions en zones forestals gestionades per grups criminals, majoritàriament estrangers. A mesura que el negoci es torna més rendible, arriben grups organitzats amb més recursos.

Notícies relacionades

"Pla de xoc" de 8,8 milions per impulsar els cursos de català per a adults

Llei de protecció digital dels menors: nous delictes contra el porno i regulació d’ordinadors a classe

Com ja explicava el 2021 la infografia d’EL PERIÓDICO La plaga de la marihuana, el problema creix per diversos factors: la demanda augmenta, el règim legal a Espanya és més flexible que en altres països, el mercat nacional és un gran consumidor, i Catalunya té fàcil accés per a la distribució a Europa i compta amb zones boscoses i col·laboradors locals. No obstant, això no explica completament la magnitud del problema. Com detalla el Pla de Seguretat, a part de l’obvi problema de salut pública, una plantació il·legal de cànnabis no només porta la presència d’armes i disputes entre grups, sinó altres riscos. L’alt consum energètic provoca incendis o fallades elèctriques que afecten veïns i afegeixen perillositat a la intervenció de bombers o tècnics en entorns armats. En algunes plantacions, la presència dels distribuïdors genera riscos per a la població pròxima. A més, el cultiu intensiu de cànnabis, espècie no autòctona, impacta en la fauna i flora.

Llavors, ¿quines solucions hi ha? Més inversió de recursos policials no resol tot el problema. La rendibilitat és molt alta i atrau qui té mitjans per intentar-ho, ja que els costos de les grans plantacions es recuperen amb la primera collita. Comparat amb altres drogues, el risc i les penes no són dissuasoris. Potser és hora d’obrir el debat parlamentari sobre la legalització controlada i l’augment de les penes per a la il·legal.