Dependència

El Govern frena l’examen a les residències més obsoletes

«Podem donar cert marge, però no fins a l’infinit», afirma la consellera

La mesura, que es pren per no comprometre les llistes d’espera, posava en perill la continuïtat d’un 20% de places públiques

El Govern frena l’examen a les residències més obsoletes
2
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La nova consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, ha posat el fre de mà i ha paralitzat el procés d’acreditació dels serveis socials que va iniciar l’anterior Govern i que posava en risc la continuïtat del 20% de les places dels geriàtrics catalans als quals s’accedeix a través de les ajudes públiques. Ha pres aquesta decisió per no comprometre encara més les llistes d’espera de les residències, segons anuncia. En concret, el Govern ha donat un any de respir perquè els geriàtrics es puguin adaptar a noves mesures "que siguin més flexibles sense comprometre la qualitat".

La notícia va sorprendre en ple estiu: l’equip del conseller Campuzano va demanar a totes les residències catalanes que activessin els tràmits per iniciar el procés d’acreditació dels serveis públics si volien continuar atenent persones beneficiàries de la llei de la dependència. La patronal calculava que el 20% dels geriàtrics i els centres de dia catalans no podrien passar aquest examen, a causa de les exigències de qualitat en relació amb la normativa d’edificació dels centres.

Més del 60% dels llits geriàtrics públics a Catalunya es gestionen a través d’empreses o entitats socials. Hi ha centres subcontractats a través de concursos públics i centres que cedeixen alguns dels seus llits a l’Administració perquè els utilitzin dependents a través del sistema públic. En aquesta última tipologia hi ha 14.800 llits, el 23% del total.

Revisió de criteris

I són precisament els centres els que no veien clar poder acreditar-se i continuar prestant serveis públics, cosa que posaria en perill les ja inflades llistes d’espera. Va ser una patata calenta que va deixar Campuzano a la nova titular de Drets Socials. La Sindicatura de Greuges havia apuntat que hi havia esquerdes legals que situaven els centres en una situació d’inseguretat jurídica injustificada.

Quan va assumir el seu nou càrrec, Martínez Bravo es va trobar que el procés ja estava en marxa. Però assegura que el demorarà fins a finals del 2025. "Hem de revisar quins són els criteris i veure quins podem relaxar, sempre que no comportin un empitjorament de la qualitat del servei. Volem uns bons serveis públics i no estar finançant places que no tenen les condicions adequades", assenyala la consellera.

Notícies relacionades

Martínez Bravo ha pactat demorar aquest procés fins a finals de l’any que ve. "Ells ens demanen fins al 2029, i podem donar cert marge i ser raonables, però no fins a l’infinit. Ens hem de posar d’acord amb unes regles que defineixin una residència de bona qualitat. Els donarem aquest temps raonable per adaptar-se, i qui no ho pugui fer, ja buscarem les places d’una altra manera".

Aquesta necessitat d’adaptar-se a la normativa neix del mandat del conseller Chakir el Homrani, que en plena pandèmia va publicar un decret que marcava paràmetres de qualitat per decidir qui podia gestionar serveis de Drets Socials. Per acreditar-se era necessari no haver sigut sancionat, tenir protocols d’organització, respectar els drets laborals, tenir almenys dos anys d’experiència en el sector i complir la norma del 2015 sobre l’estat de les instal·lacions.