"Hem d’ajudar: ens necessiten"

El Tomás i l’Ana van arribar al Centre de Coordinació de Voluntaris a tres quarts i cinc de set. Són d’Aldaia i tenen família afectada. "Alguns estan millor que d’altres, però no hi ha hagut pèrdues humanes". "És important organitzar-se per poder reduir el trànsit en aquestes zones", van considerar. Per això van respondre a la crida feta per la Generalitat, que van assegurar que organitzaria més bé els recursos.

Millorar l’organització

El Pau i la Lola i les seves filles, Lola i Sara, amigues de l’escola, també van arribar al punt de trobada dels voluntaris atrets per la possibilitat d’ajudar de manera més organitzada. Tots coneixen bé la situació en què estan els municipis afectats i són partidaris de canalitzar l’ajuda coordinadament. "El meu oncle i el meu cosí viuen a Catarroja a poca distància i ahir un estava sense llum i sense aigua, i l’altre, amb llum. Els vaig demanar com els podia ajudar i em van dir que no ho sabien i que no creien que pogués; per això és important anar amb algú que sàpiga com", destacava la Lola, amb referència a la necessitat d’unir i coordinar esforços davant la tasca ingent de recollir runa, mobiliari i cotxes i de netejar fang, que continua impedint una mobilitat més bona.

El Pau i la seva filla Sara no van ser divendres a la zona zero perquè van veure que hi havia una "certa desorganització". "Fer-ho d’aquesta manera no és tan segur com això", van destacar tant la mare com la filla.

L’Alba sí que va acudir a ajudar aquest divendres, dia festiu de Tots Sants, i ho va fer amb dues amigues. Ningú els va organitzar ni els va dir on havien d’anar, de manera que van decidir començar a caminar i arribar on poguessin i hi hagués necessitat d’ajuda. "Vam quedar, vam aparcar el cotxe a la Fe i vam anar caminant". Van arribar fins a Alfafar i no havien vist mai res d’igual. "Era tot ple de cotxes destrossats i completament bolcats", deia horroritzada. A la cua per accedir al Museu de les Ciències s’esperaven, passats quarts de vuit del matí, l’Anna i l’Esther, amigues d’Alcàsser i Venta del Moro. "És l’hora d’ajudar: ens necessiten", va destacar l’Esther. Dins del Museu de les Ciències Príncep Felip, la Generalitat i la Plataforma del Voluntariat van muntar un immens centre de distribució de material per als voluntaris. Aquí, des de primera hora del matí, els voluntaris de l’organització van oferir a tothom que volgués afegir-se als autobusos samarretes en què hi havia escrita la paraula Voluntari per identificar tots els participants en les tasques de neteja, mascaretes de protecció per als gasos i la pudor, guants de dos tipus i galledes de plàstic per retirar el fang i l’aigua.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Cent autobusos

Els 50 autobusos que estaven previstos es van haver de convertir en un centenar. Van acudir a reforçar el servei vehicles de l’EMT de València, que es van afegir a uns quants més de companyies privades i de Fernanbus. A més, tot i que els que anaven a municipis més llunyans de València, com Requena o Xiva, només feien un viatge d’anada i un de tornada, els que van deixar les brigades de voluntaris a les zones de l’Horta Sud van ser cridats a fer dos viatges. Malgrat això, milers de persones es van tornar a llançar a la carretera per caminar desenes de quilòmetres, ja que els autobusos no van poder absorbir tots els voluntaris, al voltant de 2.500. I és que la magnitud de la solidaritat dels ciutadans valencians ha sobrepassat totes les previsions: gent carregada amb carros, amb aigua, queviures, escombres i galledes, i també mascaretes o guants per evitar possibles infeccions.