Mònica Martínez Bravo: "Els treballadors han d’optar a ajudes socials, fins i tot si cobren 1.300 euros

És filla d’immigrants de Burgos i criada a la Prosperitat (Nou Barris). Si la seva història es repetís avui, ¿l’ascensor social funcionaria?

Crec que sí, però no de manera generalitzada. A la universitat convivia amb companys amb menys preocupacions, que tenien la vida encarrilada. La meritocràcia existeix, val la pena esforçar-se, però ens pensàvem que amb la universitat pública l’ascensor social anava perfecte i hem vist que queda molt per fer. No tenim dades per afirmar si funciona millor que fa 20 anys, però hem de dissenyar polítiques perquè funcioni.

¿Quan veurem la finestreta única per poder demanar ajudes socials?

Com més aviat millor, però volem fer-ho bé i amb rigor. Ens hem d’assegurar que aquesta maquinària automàtica funciona a la perfecció perquè no passi el que ha passat amb la renda garantida de ciutadania (RGC). Abans de la finestreta veurem l’assumpció de l’ingrés mínim vital (IMV).

L’anterior conseller, Carles Campuzano, va dir que al maig hauria de funcionar.

Ho intentarem. És el que posa en el conveni d’assumpció de l’ingrés mínim vital. Tant de bo el tinguem per al 2025.

Només 12.000 catalans cobren les dues prestacions: l’IMV i la RGC.

Catalunya és la comunitat amb una taxa de cobertura més baixa de l’IMV. Hi va haver administracions a la resta d’Espanya molt proactives fent campanyes, ajudant a tramitar-lo... A Catalunya no ha sigut una prioritat.

¿El nou model de finançament permetrà que les ajudes socials es donin de manera automàtica com va dir l’exconseller Campuzano en aquest diari?

No necessitem una hisenda pròpia, sinó una infraestructura digital pròpia, que és el que estem fent. Com passa amb l’esborrany de la renda, nosaltres podríem enviar cartes a la ciutadania per avisar-la que hem detectat que pot demanar una ajuda. Ara encara necessitem que la gent faci el pas.

La renda garantida només arriba al 20% de persones que pateixen pobresa extrema.

No podem dissenyar prestacions que la gent perdi quan comenci a treballar. Les quanties s’han d’ajustar, però quan les persones comencen a treballar cal reforçar-los aquest camí. Reben la prestació en un moment de crisi, quan no tenen res, però si comencen a treballar, que la prestació no els caigui a zero.

Els sindicats diran que vostè empara els salaris precaris.

Hem de tenir persones que estiguin amb salaris i prestacions. S’ha de veure com una cosa positiva i necessària. Les persones, fins i tot les que cobren 1.300 euros al mes, i més encara amb els lloguers que tenim a Barcelona, han de tenir la capacitat de continuar creixent, continuar avançant, canviar de feina, tenir millors salaris. Hem d’impulsar aquestes trajectòries.

¿La xifra de 1.300 euros al mes és el seu barem?

És difícil fer un càlcul. Dic 1.300 euros al mes perquè és el salari mínim. Encara no podem parlar de quanties ni dir una xifra concreta.

Al País Basc donen rendes socials a famílies immigrants sense papers que tenen menors a càrrec.

És un tema complicat. La cobertura jurídica dels ajuntaments està més enfocada a poder donar resposta.

¿I que farà amb l’enorme pobresa infantil, al 30%?

L’ingrés mínim vital té un complement a la infància que està desaprofitat i que té uns barems de renda molt elevats. Podríem cobrir fins al 40% de la població catalana amb fills en un exercici per a la prevenció de la pobresa. També estem revisant l’estratègia contra la pobresa infantil que va aprovar l’anterior Govern en l’últim moment i sense pressupost per veure què és viable i implementar-ho al 100% de manera immediata.

Va anunciar 6.000 places més de residències. ¿Seran públiques?

El repte de l’envelliment és tan gran que no podem renunciar a res. Construirem residències públiques, però també treballarem amb el tercer sector i l’àmbit privat.

Al tercer sector li preocupen els preus que vostès paguen pels serveis públics que gestionen.

Volem avançar al màxim cap a l’equiparació salarial dels treballadors del tercer sector i millorar les seves condicions, però estem pendents dels pressupostos.

Aquesta setmana van aprovar la llei de l’atenció integrada social sanitària. ¿Com cal fer-ho a les residències?

Hem d’aprofitar els centres d’atenció primària (CAP) per coordinar aquests dos àmbits i millorar l’eficiència del servei.

La patronal geriàtrica demana que els sanitaris dels geriàtrics depenguin de Salut per evitar una fuga de personal.

El concepte no és absorbir i que tots siguem de Salut. La falta de personal no se solucionarà d’un dia per l’altre. Necessitem estratègies per trobar més personal.

També ha plantejat un pla de xoc contra l’envelliment. Ara, el servei d’atenció domiciliària (SAD) no supera les dues hores al dia de mitjana.

Hem d’oferir models més flexibles per retardar l’entrada a les residències. Les persones grans volen estar a casa seva. També necessitem que la tecnologia ens acompanyi.

¿Però augmentarà hores?

Estaria molt bé per donar més serveis a les persones a casa seva, per exemple.

¿Aplicarà el pla del sensellarisme?

Hem d’exercir un lideratge, impulsar un model humanitari, que doni un bon servei i amb unes estratègies d’inserció laboral.

Desallotjar unes barraques a Montcada sense alternativa habitacional no sé si li sembla un bon model...

És una cosa desafortunada. Els ajuntaments han intentat trobar una solució, però de vegades no és gens fàcil perquè els sistemes es troben bastant col·lapsats.

¿I com es resol el col·lapse dels serveis socials?

Crearem una infraestructura digital que ens interconnecti amb els ajuntaments i tinguem una coordinació més àgil. Que tots puguem veure l’informe social de les persones que atenem.

La seva conselleria també assumeix migracions. ¿Quina és la seva visió?

Que Catalunya és una terra d’acollida i que fa segles que la gent que ve ha contribuït a enfortir-la: la meva història ho acredita. És un fenomen global que s’ha de gestionar bé, amb rigor, perquè és una oportunitat immensa. Invertir en la immigració és extremadament rendible. Els dones una mínima infraestructura per impulsar les seves vides quan acaben d’arribar, però després acaben contribuint amb escreix a l’economia catalana.

Aquest any Catalunya ha acollit 2.000 nens que migren sols, uns 200 cada mes. El 40% són subsaharians, molts venen de la ruta canària i el sistema es va col·lapsar a inicis d’any, amb 300 nens dormint a la comissaria. ¿Estem preparats per acollir-los?

Redimensionarem els recursos per poder fer una bona acollida i integració. Hi ha escenes puntuals que no són desitjables. Hem de donar una bona resposta.

¿Està d’acord amb el repartiment de les Canàries que planteja el Govern?

Sí, volem acollir. Estem preparats per fer-ho.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

El president va dir que estaran vigilant l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols. ¿Com?

Escoltant els seus veïns, igual que fa el delegat del Govern amb l’empadronament. I combatent els discursos de l’odi perquè no són acceptables en les institucions.