Testimonis de la devastació

LA SALUT MENTAL DELS JOVES DE PAIPORTA

Xavi Prera intentarà ajudar els seus alumnes

Xavi Prera és natural de Vila-real i veí des de fa anys de Paiporta, la localitat que acumula més morts a causa de la tràgica dana. Professor de valencià de l’IES Andreu Alfaro, ha perdut alumnes –i familiars d’aquests– en la catàstrofe i des de dimarts passat viu sumit en una realitat molt difícil d’assimilar. «Això és una autèntica bogeria. Ens hem convertit en una ciutat en guerra. Tenim totes les policies i els bombers del món, han vingut de tots els llocs d’Espanya i, tot i així, hem estat dies sense poder avançar. La magnitud de les destrosses no es pot explicar», lamenta a ‘Mediterráneo’, diari de Prensa Ibérica. «Casa nostra no està en el centre del poble i està intacta, per aquests miracles de la vida. Ens va anar d’un dit que l’aigua entrés», explica.

Com la resta de residents a Paiporta, han hagut d’aparcar les seves vides quotidianes. Des de dimarts passen les hores traient aigua, retirant fang i tones d’escombraries, mobles molls i tota mena d’estris per alliberar carrers. «Tenim una parella d’amics que ho han perdut tot; l’aiguat els va deixar la casa totalment oberta. Ella, a més, està embarassada, per la qual cosa la primera nit jo em vaig quedar amb ell a la casa per si algú entrava», explica Prera, amb referència a l’onada de robatoris soferts, especialment durant els primers dies, quan la presència policial era molt escassa o inexistent. «Al principi, van saquejar els supermercats fins a deixar-los buits i, després, van passar a anar directament a buscar a les cases on no hi ha ningú o on pensen que no hi ha ningú», relata.

L’institut on treballa s’ha convertit en punt de recollida d’aliments i compta amb 60 llits improvisats per a qui les necessiti. Avui, més de 40 professors es reuneixen també per analitzar com ajudar des del punt de vista docent els més joves. «Les conseqüències d’això en la salut mental seran immenses», preveu.

LA CERCA AL PÀRQUING PÚBLIC DE SEDAVÍ

Els bombers no troben res en el primer nivell

El cor segueix a un puny entorn de l’aparcament públic de la plaça de l’Ajuntament de Sedaví, tot i que l’examen del primer nivell hagi deixat una certa sensació d’alleujament. Els bombers van acabar ahir al migdia la inspecció del primer soterrani (dels dos que té el garatge) i dels cotxes que es troben allà, i la bona notícia és que no hi han trobat cap víctima.

No obstant, això no significa que no n’hi hagi d’haver en tot el recinte, on calculen que podria haver-hi al voltant d’una dotzena de persones des del moment en què es va produir la inundació. Al tancament d’aquesta edició, els bombers continuaven treballant a l’interior de l’aparcament traient aigua del segon soterrani del garatge, tot i que les pluges registrades durant la tarda de diumenge van dificultar la feina que portava a terme aquest operatiu.

Però, de moment, en el primer nivell no s’hi ha trobat ningú. Ho confirmava ahir al migdia el responsable de l’operatiu a la zona, José María Gonzalvo, oficial del cos de bombers de la Comunitat de Madrid, que va informar que els seus efectius van estar tota la nit de dissabte a diumenge treballant a l’interior d’aquest garatge, en una tasca en què també ha participat l’UME i membres de la Policia Local de Madrid.

No obstant, que no s’hagin trobat cossos en el primer nivell no significa que no n’hi hagi d’haver a la resta de pisos del garatge. De fet, segons els testimonis dels veïns i de la gent que es trobava a la zona, calculen que hi podria haver entre 12 i 15 persones a l’interior dels vehicles, un càlcul aproximat que s’ha realitzat amb les declaracions dels que van veure entrar persones a l’aparcament quan començava la inundació, però que no van tornar a veure sortir.

AMB LES PORTES OBERTES I UN GANIVET SOTA EL LLIT

Luis Cantó viu amb por pels atracaments

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

Al creuar el primer pont direcció a Picanya que travessa el curs d’un barranc que fa ja sis dies s’ho va emportar tot comença un quadre que costarà molt d’oblidar. Sobretot per als que viuen porta amb porta amb el curs del Poio, un veí més de Picanya que ha acabat desbordant el municipi i destrossant els carrers i les cases. Luis Cantó amuntegava ahir trossos de mobles destrossats davant de la seva casa de Picanya mentre uns amics ajudaven a buidar el garatge. El carrer estava ple de veïns i ajudants, de mascaretes, guants i moltes escombres. I guants. I també pena i esgotament físic, però sobretot emocional. Ahir les forces militars van entrar a actuar en les vies d’aquest poble, un dels més damnificats per la dana, però fins ara, denunciava el Luis, «aquí no ha vingut ningú. És una vergonya», comentava. També el dia festiu d’ahir era l’«últim dia que la gent té lliure disposició per venir», reflexionava el veí, perquè a partir d’avui, dilluns, «la majoria de gent començarà a treballar». No serà el seu cas. «He perdut casa meva, el meu cotxe i la meva feina», explica afectat. I lamenta les restriccions de mobilitat a les zones més afectades que va decretar la Generalitat per als voluntaris. «No pot ser que no deixin passar els voluntaris a ajudar. Necessitem mans, moltes mans», lamentava.

Tot i que a casa seva tenen llum, el servei és intermitent perquè al tenir la planta baixa i el garatge inundat els ploms salten contínuament. L’aigua va entrar de cop al garatge i va pujar al primer pis, rebentant la porta de l’aparcament i també la principal. «Estic dormint amb un ganivet sota del meu llit, tinc les portes de casa obertes completament les 24 hores del dia», deia ahir un veí a aquest diari. El temporal el va agafar treballant a Paiporta i si no fos perquè em van acollir uns veïns a casa seva, no ho explico», rememora. Ara, recull estris entre el fang dia sí dia també sense tenir gens clar quan s’acabarà tot això.