BCN preveu construir 30 dipòsits pluvials més contra pluges torrencials

Laberint sota terra

Perquè la superfície noti tan poc com es pugui la força de l’aigua és necessari construir un sistema de col·lectors i dipòsits pluvials, a més del clavegueram. Aquest laberint sota terra (uns 1.700 quilòmetres) és el que permet que tot flueixi de manera àgil cap al mar o cap a les depuradores. Gustavo Ramon, director de Barcelona Cicle de l’Aigua (BCASA), atén aquest diari per aclarir conceptes, radiografiar el subsol i estudiar tasques pendents. Explica que va ser en els anys previs als Jocs del 92 quan la ciutat va començar a treballar més i millor la gestió de l’aigua. "Es van fer grans col·lectors a la Vila Olímpica, i també a partir de 1999 hi va haver un altre gran impuls en matèria de dipòsits".

La idea, sosté, era crear una xarxa de dipòsits que alleugessin la situació de col·lapse del clavegueram en els dies de molta pluja, evitant que l’aigua cobrís la superfície o que arribés al mar davant la incapacitat de les depuradores d’assumir tanta càrrega. Abocar aigua residual al Mediterrani tenia i té l’indesitjat efecte col·lateral de perjudicar la qualitat del bany en unes platges que s’acabaven de recuperar i eren un dels estendards de la nova Barcelona. Però no fer-ho i que l’aigua emergeixi sobre la trama urbana porta a la memòria escenes com la de túnel viari de la plaça de Cerdà negat d’aigua a finals del segle passat.

En el dia d’avui, la capital catalana disposa de 15 dipòsits de retenció d’aigües pluvials amb una capacitat d’emmagatzematge de 447.020 m3 d’aigua. El primer es va inaugurar poc abans dels Jocs Olímpics, el febrer de 1992, al parc del Poblenou, i el més recent és de febrer del 2013. En aquesta última dècada els esforços s’han centrat més en la renovació i ampliació dels grans col·lectors de la ciutat, com els de la Diagonal, el Paral·lel o Sant Joan. El de la Diagonal es va fent per trams i aprofitant les obres de la connexió del tramvia per l’avinguda. Queda pendent de desdoblar el tram que va de Girona fins a Francesc Macià. Al Paral·lel i el seu entorn, les millores en el drenatge iniciades fa més de 10 anys està previst que acabin el 2026 després que hagi acabat la fase del col·lector de Vila i Vilà.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Ciutat Vella, comparteix Ramon, és la zona en la qual és més difícil intervenir i planificar millores al subsol. Per la densitat urbana i per l’antiguitat de la infraestructura. L’alternativa és aconseguir que l’aigua arribi tan poc com es pugui als barris més canalles de la ciutat. En aquest afany juga un paper fonamental el col·lector de la Diagonal, un tallafoc que deriva l’aigua cap al costat Besòs, i esquiva i alleuja d’aquesta forma la situació del Gòtic o el Raval.

Sense tota aquesta infraestructura hidràulica, les zones baixes de la ciutat, i això inclou Sant Martí i la Zona Franca, patirien molt més els efectes dels temporals. El Pla Director de Sanejament de Barcelona contempla construir 200 quilòmetres nous de xarxa local de clavegueram, 38 quilòmetres de xarxa primària de gran capacitat i multiplicar per quatre el nombre de dipòsits. N’hi ha planificats 55 més, dels quals 31 tenen la reserva de sòl feta tot i que els falta calendari o no tenen finançament assegurat. ¿Però quan es construiran? En la majoria de casos, assenyalen fonts municipals, se segueix la "lògica de l’oportunitat", és a dir, s’aprofiten obres urbanístiques (com el tramvia) per actuar al subsol.