Una dana enquistada

En condicions normals, els episodis d’aquest tipus solen durar entre un i tres dies. Però en aquest cas, segons constaten els registres meteorològics, la dana va començar el dilluns 28 d’octubre, es va mantenir molt activa durant una setmana i ahir va començar a esvair-se. "Aquesta dada per si sola demostra que estem davant d’un episodi més durador del que és normal. Probablement, dels que es classifiquen com a dana de llarga durada. No és la primera vegada, però no és el més habitual", comenta Pascual.

Situació de caos atmosfèric

El fet que aquesta dana hagi durat tant s’explica per diversos factors. Segons argumenta Pascual, el que ha passat és que l’estructura mateixa de la dana, també coneguda com a gota freda, s’ha separat o aïllat dels corrents d’aire en altura que en situacions normals l’haurien desplaçada en qüestió de dies cap a l’est o el nord. Però en aquest cas la formació s’ha acabat desplaçant cap al sud i s’ha quedat atrapada sobre la península Ibèrica durant més dies.

A partir d’aquí hi ha hagut almenys dos fenòmens paral·lels que han bloquejat i alimentat la dana. D’una banda, la presència d’un anticicló al centre i nord d’Europa ha enviat un flux constant d’aire humit i càlid cap a Espanya. De l’altra, la presència d’una gran massa d’aire fred en altura encara ha potenciat més el contrast tèrmic en l’atmosfera, cosa que finalment ha desencadenat tempestes i pluges torrencials durant dies.

Efecte de l’escalfament global

Notícies relacionades

Alerta per virus i infeccions

Una generació de vidre de ferro

La configuració atmosfèrica, però, no és l’únic que ha propiciat l’aparició d’una dana tan intensa. Segons explica la meteoròloga Mar Gómez, del portal eltiempo.es, la crisi climàtica també ha potenciat molt el fenomen. En primer lloc, perquè el mar Mediterrani, cada vegada més calent, ha aportat un flux constant d’humitat a la dana i, a causa d’això, la durada i els efectes també han sigut més constants. En segon lloc, perquè l’escalfament global de l’aire està provocant temperatures més altes del que és habitual per a l’època de l’any i això, finalment, també ha tirat més gasolina a les brases en la formació de tempestes durant els últims dies. Ja hi ha estudis d’atribució que afirmen que la crisi climàtica ha multiplicat per dos la probabilitat que es produís una dana tan catastròfica.

Aquesta conjunció de factors no solament ha causat que la dana fos més duradora i intensa del que és habitual, sinó que, a més, també ha fet que fos especialment difícil predir amb precisió el detall exacte de l’evolució que tindria. Sobretot perquè la situació d’inestabilitat generalitzada ha produït canvis molt sobtats en l’atmosfera i ha desplaçat el temporal de manera irregular pel territori. Per això mateix, més enllà dels pronòstics a mitjà termini, les agències meteorològiques, des de l’Aemet fins al Meteocat, han hagut d’anar avisant en temps real tant sobre el progrés i recorregut d’aquests fronts a Espanya com sobre les poblacions més exposades a pluges torrencials i al risc d’inundació.