Ganes de continuar aprenent

"Me l’esperava pitjor, abans de començar, però m’està agradant", se sincera el jove, que volia estudiar Emergències Mèdiques, però que, com milers de joves, se’n va quedar fora per falta de places públiques d’FP. Malgrat el sotrac de no entrar en el cicle que desitjava, el Manuel no va llançar la tovallola i ha donat una oportunitat a l’Atenció a Persones en Situació de Dependència gràcies a l’acompanyament del Miquel, el seu referent en el programa Mentora de la Fundació Bofill, que busca aconseguir que els joves en risc d’abandonament escolar, com el Manuel, decideixin continuar estudiant i aconsegueixin graduar-se en estudis postobligatoris.

"El Miquel m’ha ajudat molt, transmetent-me motivació i ganes; si no l’hagués tingut a ell no estaria ni estudiant. M’ha contagiat les ganes de continuar aprenent sempre", explica el jove. El Miquel –a qui el Manuel descriu com "un senyor, molt bona gent, molt maco, molt carismàtic"– va arribar al Manuel a través de la Fundació Pere Closa, entitat que treballa per a la formació i la promoció del poble gitano i que col·labora amb la Fundació Bofill per arribar fins als joves. El Manuel diu també del Miquel que és una persona que l’ajuda "a solucionar-ho tot". I és que si alguna cosa ha quedat clar amb el procés de matriculació per cursar FP a Catalunya és que és, com a mínim, laberíntic, i que, sense ajuda, a molts joves els és impossible completar el procés.

Primer voluntariat

Notícies relacionades

Els paràsits al fang generen els primers casos de gastroenteritis

Policia i Guàrdia Civil comptabilitzen 89 desapareguts a la zona afectada

El del Manuel és el primer voluntariat del Miquel en el programa Mentora, i n’hi ha prou amb veure com li brillen els ulls al parlar del Manuel per conèixer la seva valoració de l’experiència. Pare de tres criatures ja adolescents, a aquest director d’una empresa a Barcelona li va tocar molt un correu de la Fundació Bofill –que no sap per què va rebre– en el qual alertaven de les alarmants xifres d’abandonament escolar primerenc i presentaven el projecte Mentora. S’hi va apuntar i de seguida el van derivar a la Pere Closa, on va conèixer el Manuel, amb qui van connectar de seguida. "Les meves filles em pregunten sempre pel Manuel", explica el voluntari, molt crític amb el sistema d’inscripcions a FP. Va ser gairebé més dur per a ell, després de donar-hi mil voltes, veure com el Manuel es va quedar fora d’Emergències Mèdiques. "A mi m’arriba a passar això amb les meves filles, i pagues, però hi ha milers de famílies que no tenen aquesta alternativa", denuncia.

Quan el Manuel va trobar el Miquel –i el Miquel el Manuel- el jove estava perdut. "Un adolescent com tants d’altres que no sabia què estudiar, però li vaig veure ràpid que té un interès per aprendre coses", prossegueix el mentor, que té molt bon record de la primera vegada que es van veure en el centre cívic de Sant Roc. "La clau és que et preguntin, que un adolescent et demani consell és molt complicat, ho sé també com a pare de tres, i el Manuel va veure de seguida que em podia preguntar el que fos, i així va ser", explica.